Asisko presenta ‘Els eusclaus feliços’ amb l’Estat espanyol convertit en Robinson Crusoe

Fotos: Jordi Pascual

Hi ha autòctons que han esdevingut una mena d’immigrants a la seva terra. És el que segons l’autor de còmics Asisko ha passat al País Basc, el seu país, i també a Catalunya. Tal com explica, els Estats espanyol i francès s’han convertit en una mena de colonitzadors que han convençut les poblacions locals de ser “esclaus feliçosˮ, contents amb el que en català diríem “peix al coveˮ. El camí a seguir, segons el seu punt de vista, és la presa de consciència per reivindicar la sobirania i, amb aquesta idea, treballar per la independència.

Així es mostra al seu llibre Els eusclaus feliços, presentat el passat dissabte a Cal Temerari, traduït al català –l’original és en basc– per Ainhoa Aranburu i Farriol Macip i editat aquest mateix any per Pol·len Edicions. Es tracta d’un còmic en què es representa l’Estat espanyol com un Robinson Crusoe i la població basca com uns nadius oprimits però agraïts pels suposats avantatges de l’opressió. L’illa triada per ambientar la història és la dels Faisans, un terreny petit al mig del riu Bidasoa la sobirania del qual es canvien cada mig any l’Estat espanyol i francès.

“En aquesta casos la relació mai és de bilateralitat perquè un té el poder polític, l’Estat, l’exèrcit...ˮ, enraona Asisko, “l’únic camí és la resistència i crear un poder paral·lel legítimˮ. Justament aquesta és la història de Divendres, el protagonista d’Els eusclaus feliços, el pas de ser un d’aquests agraïts de Robinson Crusoe a alçar-se contra ell fins arribar a un final feliç: “He decidit que acabi bé perquè ens ho mereixemˮ.

Els paral·lelismes amb el moment polític que viu Catalunya van fer que l’autor demanés a Aranburu fer una traducció al català tot i el grau de dificultat. El llibre està carregat de diminutius, expressions i paraules barrejades per explicar dos conceptes en un sol mol inventat. Això ha fet que la tasca de traducció sigui especialment complexa. A més, l’original està escrit en un dialecte del basc, el que ha resultat, segons la traductora, un handicap més a la seva feina. Tot i així, tal com ha explicat en la presentació, rumiar les traduccions pensant en la realitat catalana ha estat un valor.

Una mirada anticolonial

La presentació del còmic ha comptat amb la presència de Mireille Fanon, fundadora de la Fundació Frantz Fanon, que pren el nom del pensador neomarxista i a favor de la descolonització de Martinica. Ella ha posat el marc global al que Asisko presenta al còmic, explicant com la relació entre dominant i dominat parteix d’una mirada de colonialitat que s’expressa en forma de poder sobre les persones i amb l’exercici de la violència.

El que anys enrere havia estat un sistema d’exclusió que dividia el món en rics i pobres i també entre blancs i negres, l’evolució històrica l’ha portat a ser un sistema de discriminació dins de les nostres societats entre una elit generalment blanca i uns “no-éssersˮ, entre els quals trobaríem les persones migrades i racitzades –que va més enllà del terme racialitzades en suposar l’ús dels trets racials per excloure-les. Fanon considera que les persones negres són les noves esclaves en el marc del capitalisme financer.

De fet, en la presentació d’Els eusclaus feliços ha apuntat a dos elements claus dels dominants. En primer lloc, deure’s al capitalisme ja que, de fet, al seu parer, el capitalisme actual no s’explicaria sense l’explotació i l’esclavatge. En segon lloc, en l’alteració de la història per crear un relat oficial que apropa les potències a l’erudició i la modernitat obviant totes les opressions socials i nacionals que han exercit al llarg dels segles.

Portat a l’actualitat i al context català, Fanon creu que la proposta de Ciutadans de portar Manuel Valls com a alcaldable a Barcelona és una molt bona expressió del que anomena “colonialitat del poderˮ. Davant d’això, aposta per un procés de descolonització més profund, no només lligat al que històricament s’ha entès com a colònies dels imperis, i que tindria un caràcter col·lectiu davant del “capitalisme individual i individualistaˮ.

Oumar Daillo, editor de Wonafrica Ediciones, ha clos l’acte amb una breu reflexió: Que gran part de les desigualtats i opressions que s’expressen al llibre d’Asisko i en l’explicació de Fanon tenen la seva màxima expressió al continent africà. De fet, en el cas d’aquest continent, diu, no només hi ha hagut unes potències que els han fet colons sinó que encara avui dia la seva història central és molt eurocentrista oblidant les lluites i reivindicacions que els apropen a la llibertat respecte dels seus botxins.

Notícies relacionades