Aquí hi havia un retrat del rei: l’art i el poder es troben al Maristany

Fotos: Jordi Pascual

L’exercici del poder sempre ha estat acompanyat d’una vessant artística per omplir de solemnitat i significat el propi poder. Passava amb els reis medievals i passa avui dia en els parlaments i plens dels països democràtics. Aquesta és la constatació que ha fet Ignasi Prat, reconegut pel Centre d’Art Maristany en la convocatòria de projectes d’art contemporani del 2018, i en la qual hi ha volgut aprofundir des de la perspectiva dels ens locals. L’exposició Honors i distincions. Inventari del retrat polític és una mostra de l’art que es pot veure a les sales de plens del nostre entorn. És, per tant, una mostra de presència del poder però també de l’absència.

El context polític, l’augment del republicanisme i el descrèdit de la monarquia han provocat que durant els darrers anys cada vegada més consistoris hagin enretirat la imatge del rei del lloc preferent on, segons la normativa, hauria de situar-se. L’absència –que també es dona al Ple de Sant Cugat– és una senyal de protesta que es representa en el retrat polític oficial al Maristany amb un clau penjat a la paret, “el que tenien a l’Ajuntament de Vacarissesˮ, diu Prat. Aquella icònica absència està acompanyada d’imatges d’altres absències: claus amagats darrere de banderes, una imatge minúscula del rei al costat d’una gran del president de la Generalitat, una decoració de Nadal subjecta a un dels claus orfes de monarca...

I els quadres, alguns pintures i d’altres fotografies, de la monarquia en descrèdit han anat a parar als fons municipals, acompanyant les imatges oblidades d’antics presidents de la Generalitat i, fins i tot, de Franco; un seguit d’imatges que Prat ja va recuperar per a projectes anteriors al que avui i fins el dia 29 s’exposa al Centre d’Art Maristany. Allà es pot veure un d’aquests quadres caiguts en desgràcia, oblidats al lloc preferent del Ple. El rei emèrit Joan Carles I mira de front solemne a la pintura que durant anys havia acompanyat els plenaris santcugatencs a una de les parets del centre, la mateixa on hi ha una obra d’art, com tantes que decoren els plens de moltes ciutats, i un retrat de Carles Puigdemont.

Prat ha convertit el Maristany en una petita mostra de l’art que es pot veure als plenaris, des d’imatges aèries a fotografies dels alcaldes anteriors passant per quadres i emblemes. També hi recull un seguit de fotografies de la fisonomia de les sales de plens, diferents en funció de si tenen més d’un ús o només s’empren per a l’activitat política.

El que l’artista ha pogut comprovar després d’anys de treball i investigació al voltant de l’art del poder –i el poder l’art– ha estat que a través de la fotografia i la imatge s’aconsegueix que alguns personatges tinguin el do de l'obliqüitat i siguin figures de culte. Les institucions també són espais de reivindicació d’artistes locals i de reivindicació del poder en si, el que també permet constatar que durant molts anys les dones han estat apartades d’aquestes esferes.

És per això que en el text que Oriol Fontdevila li ha fet a Prat per a l’exposició, s’explica la mostra com la constatació de la part no democràtica dels espais on hi ha la representació de les voluntats ciutadanes, perquè mentre les forces polítiques canvien, l’entorn, el hardware, continua sent el mateix. I, malgrat tot, hi ha joc, amb desobediències i canvis de monarques i presidents de la Generalitat que alteren els elements que presideixen molts plens municipals.

Notícies relacionades