Aproximacions feministes a un segle de bojos

Foto: Jordi Pascual

La segona de les lectures a la fresca ha pres un aire de cabaret. La plaça Magí Bartralot, sempre agraïda pels arbres i la tranquil·litat que es respira, s’ha convertit per una hora i mitja en un espai de festa en què una vintena dels assistents han pogut pujar sobre l’escenari, asseure’s a tauletes i compartir una copa de cava mentre just al seu costat els actors, guió en mà, interpretaven i, sobretot, cantaven.

Ignasi Roda s’ha esmerçat per adaptar diversos textos teatrals i de cabaret literari de Maria Aurèlia Capmany i portar-los, fidel al cabaret, sobre l’escenari, amb el repte de tenir els quatre actors –entre els quals hi era ell– mirant un guió, compaginant el faristol i la interpretació més oberta, mentre al centre de l’escenari Pep Pladellorens ha hagut de donar el toc indispensable per a l’obra, un piano elegant a estones, introvertit en altres moments, que s’ha vist acompanyat per les palmades del públic.

Parlar de Maria Aurèlia Capmany en el centenari del seu naixement és parlar d’activisme cultural, feminisme i antifranquisme, és mirar a la cara un segle, el seu segle XX, i dir-li que està ple de mancances. Per això, els quatre intèrprets han aparegut al bell mig de Sant Cugat com un éssers abstrets que venien a explicar aquell segle XX deixant-se en el tinter el XXI, potser no tant diferent als excessos, disbauxes i opressions d’unes poques dècades abans. El programa d’enguany de les lectures a la fresca dels Amics de Pedra i Sang –ja ho vaig dir a la darrera crònica i ells mateixos ho han reivindicat– està tenyit de dos colors: el groc i el morat; i ha arribat el moment del morat, del feminisme en un segle de lluita i poques victòries.

Una parella es besa entre el públic, una altra s’abraça al portal d’una de les cases de l’entorn, una noia mira l’espectacle agafant-se les cames a un dels balcons dels edificis que donen intimitat a la plaça i, sobre l’escenari, comença a representar-se l’inici de l’amor; el festeig, l’estiueig, el gaudi..., tot allò que al segle passat portava quasi irremeiablement al matrimoni i, amb ell, a un cert esclavatge de les dones. Allà comença la història de la dona oblidada, la que teixeix, fila i envelleix –cançó inclosa– i la que es queda sola mentre els homes, alguns a disgust, va a la guerra. Fins i tot, bromegen un moment, la rentadora l’allibera.

I al segle de la Coca-Cola, el cabaret es cola màgicament en la vida social de la gent, amb els cants i valls necessaris. Fins que la dona marxa, prepara la maleta, pren un taxis i se’n va sota l’atenta mirada i la insistència possessiva del seu marit. Marxar és l’alliberament, per molt que l’home l’agafi per l’esquena en un darrer moment esperant que el camí de casa al taxi solucioni màgicament tots els motius que han portat a la seva muller a anar-se’n lluny, massa lluny per a ell.

Totes aquestes escenes, amb un toc tràgic i un altre còmic, amb molta crítica però, sobretot, molta música, han clos amb l’agraïment més gran possible a Josep Anton Codina, el mític director de teatre ja retirat que, a més d’amic de Capmany, va fer quatre muntatges d’obres de Capmany, entre elles Varietats-2 –d’autoria compartida amb Jaume Vidal i Alcover–, el cabaret que es va interpretar al 1969 a la Cova del Drac de Barcelona. L’ovació final ho ha dit tot, malgrat la marxa d’uns quants dels espectadors a mitja representació. La propera i darrera obra del cicle de lectures a la fresca d’enguany serà Món, dimoni i carn, també de Maria Aurèlia Capmany, el proper 19 de juliol a les 10 de la nit a l’espai dels castanyers dels Jardins del Monestir.

Notícies relacionades