Els anys en què els Reis Mags van ser laics

Els Reis Mags a la cavalcalda del 2016. Foto: Premsa Ajuntament (Efren Montoya San José). Fragments de les actes municipals cedits per José Fernando Mota

L'arribada de Melcior, Gaspar i Baltasar a la ciutat és una tradició consolidada, fet que no la deixa exempta d'evolució durant els anys. Bon exemple és que fins el 1998 ses majestats no van venir en helicòpter al centre. Abans ho feien, segons el punt de la ciutat, en carrossa, cavall o tren. L'esdeveniment va marcar una fita, només cal veure la portada que li va dedicar el setmanari Els 4 Cantons el 9 de gener d'aquell any: fotografia de mitja plana i un titular triomfalista, “Espectacular diada de Reis”.

Tot i la transversalitat en l'acollida, la tradició mama del cristianisme, d'aquells tres personatges que van ofrenar al nen Jesús or, encens i mirra. Això, possiblement desdibuixat a mesura que la societat s'ha fet més complexa des de la perspectiva cultural i religiosa, va generar certs dubtes durant la República. De fet, l'article tercer de la Constitució Republicana recollia: “L'Estat espanyol no té religió oficial”. L'Estatut de Catalunya del 1932 no en tenia cap consideració al respecte. La laïcitat emanada del poble i fixada el 9 de desembre del 1931 a la carta magna topava de ple amb el caràcter religiós d'algunes de les tradicions i costums catalanes i espanyoles.

Tot i el conflicte que podia haver entre la legalitat i la vida popular, a Sant Cugat no va representar un gran problema. No va ser fins al 1937, ja iniciada la Guerra Civil, que hi va haver un qüestionament oficial. Almenys així figura a les actes municipals, per primer cop a una del 6 de gener d'aquell any, més de cinc anys després de la proclamació de la República, i després a la del 15 de desembre del 1937 i la del 5 de gener del 1938. A aquests documents, que ha facilitat a elCugatenc l'historiador José Fernando Mota, expert en la República, la Guerra Civil i els primers anys del franquisme, es parla de la “Festa de l'Infant”.

Segons explica Mota, no hi ha excessiva informació al respecte, només aquestes tres actes i alguna referència a la correspondència municipal. Es tractava de treure el sentit religiós que tenia lligat la tradició dels Reis Mags. La primera celebració de la Festa de l'Infant es va fer al gener del 1937 i es va repetir a l'any següent. L'historiador dubta que s'arribés a fer al 1939 ja que els franquistes estaven a prop del poble i pocs dies després acabarien entrant.

El primers dels documents, del 6 de gener del 1937, té forma d'apunt. S'indica que la Comissió de Sanitat i Assistència Social ha invitat l'Ajuntament a participar a la Festa de l'Infant que es faria el 10 de gener. Es va aprovar, llavors, que el consistori enviés una corporació.

 

De cara a l'any següent, a l'acta del 15 de desembre del 1937, es concreta força més. La Festa de l'Infant del 1938 tenia una exposició de treballs escolars, regal de joguets a infants, la participació de “societats de la vila” i una subvenció de l'Ajuntament, que no queda estipulada ja que en el document s'indica que s'ha d'acordar amb el Conseller de Finances.

En l'acta del 5 de gener següent s'informa de l'acte d'inauguració de l'exposició escolar i que l'entrega de joguets no ha estat acaba d'enllestir fins el moment, el que deixa sense data momentània la Festa de l'Infant a l'espera de l'anunci oficial. Així mateix, s'acorda fer un pregó convidant als assistents a la inauguració de l'exposició.

El final de la Guerra Civil al 1939 i el reconeixement del règim franquista internacionalment ho va canviar tot. Per no haver ja ni hi havia un marc jurídic democràtic que representés una certa contradicció amb algunes tradicions, ans al contrari, per tots és sabuda la proximitat de la dictadura del general Francisco Franco amb l'església catòlica.

Notícies relacionades