Antoni Matabosch: “El primer pas de diàleg intereligiós és conèixer l’altra”

Foto: Patricia Cirera

Ahir dia 15 a la tarda Antoni Matabosch, director de l’Institut de Ciències Religioses de Barcelona i membre del Grup de Treball Estable de Religió, va impartir una conferència sobre pluralisme religiós i com gestionar-lo. L’acte va ser organitzat pel Centre d’Estudis de Valldoreix.

Matabosch va voler destacar principalment que cal tenir en compte la dimensió social de la religió i que la religió, com a tema cultural, s’hauria de d’ensenyar en les escoles al menys en clau no confessional perquè els estudiants tinguin més coneixements sobre les religions i no es creïn prejudicis.

Matabosch va desengranar tres aspectes de la religió. En el primer punt va destacar la pluralitat creixent que hi ha hagut en els últims 20 anys en les religions i en el catolicisme. Aquesta pluralitat, segons Matabosch, ha comportat un debilitament de l’Església Catòlica en els últims decennis, ja que abans era pràcticament l’única que hi havia. Des d’un punt de vista religiós i cultural, Matabosch va explicar els tres tipus de societat plural que existeixen: Assimilacionista, com és el cas de França. Segons ell aquest sistema “ha fet ferida” perquè comporta manca d’integració en la societat. En el cas dels països multiculturals, propis de països anglosaxons i d’Holanda, tenen en compte els drets col·lectius però les religions no s’interelacionen ni dialoguen, la qual cosa fa que es creïn guetos i hi hagi segregació. En el cas del model intercultural es reconeixen els drets de les persones i dels grups religiosos, i hi ha més diàleg i integració, segons Matabosch. Per últim, va parlar sobre el model d’inserció de la religió en els Estats. El també fundador de la Fundació Joan Maragall va explicar les diferències entre el laïcisme d’Estats Units i el de França. L’origen de la laïcitat d’Estats Units ve donada per un context en el qual arribaven molts emigrants i minories perseguides, i aquests van aconseguir que la llibertat religiosa s’establís de forma més pacífica. A França, en canvi, la separació de l’Estat de l’Església en el 1905 no va ser tant pacífica i es va relegar la religió en l’àmbit privat. En aquest sentit Matabosch considera que el model laic francès simplifica la ciutadania i no reconeix la dimensió social. En l’aconfessionalitat, segons Matabosch cal tenir en compte els conceptes d’igualtat i equitat. Referint-se que a totes les religions han de tenir igualtat d’oportunitats però no totes necessiten el mateix.

En el torn de preguntes també es va reflexionar sobre la religió en l’àmbit educatiu. Una assistent que és mestra de professió va assegurar que el fet que les nenes de religió musulmana portin el mocador fa que vulguin anar a l’escola i integrar-se amb els altres, sinó es crea l’efecte contrari com ha passat a França, que al estar prohibit es creen escoles musulmanes i per tant, fa que es creïn guetos i que els nens no s’integrin amb la resta. Al ser una assignatura optativa, fa que una part de l’alumnat no tingui coneixements culturals sobre la religió. També els ajuts que rep l’església van ser centre de debat. Segons Matabosch, al marge que sigui una entitat religiosa o no, s’hauria de prioritzar el criteri de la funció social. Ja que a Barcelona l’Ajuntament només donarà subvencions a entitats públiques, i no a privades, encara que facin també una funció social i un servei a la societat. En aquest sentit també es va parlar sobre com influeixen els ajuts segons el partit que governi. També es va parlar de les dificultats per inscriure un centre un culte, ja que s’ha de fer en el Ministeri de Justícia perquè les comunitats autònomes no tenen competència i això fa que els tràmits no siguin tant ràpids.

“No hi ha cap religió que tingui en el seu pensament la guerra”, afirma Antoni Matabosch per aquest diari. “La radicalització de l’Islam té a veure amb la colonització europea que va haver a l’Àfrica i Orient Mitjà. Hi ha fets històrica que reflecteixen que moltes vegades la culpa és nostre.”, afegeix. Pel que fa al cas del atemptats a la revista Charlie Hebdo i els succeïts a França el 13 de novembre, “són deguts en part al sistema assimilacionista que té França. Les generacions migrades franceses han quedat marginades i molta gent es revoluciona contra el mateix estat”. Com a delegat d’economia de l’Arquebisbat de Barcelona, Matabosch considera que l’institució sí és transparent. No és pronuncia sobre el paper de la dona en la religió.

A Catalunya hi ha 6.700 centres de culte catòlics i 1.257 centres no catòlics. Matabosch planteja que no es pot ser indiferent en aquestes xifres i que cal legislar per garantir la llibertat religiosa. 

Notícies relacionades