Publicitat

La herida. Espanya (2013)

Una bona definició diu que la ferida és una lesió que pateix un ésser viu per la qual s'interromp la seva estructura natural, i que hi ha diferents formes de classificació de les ferides segons causa, característiques, gravetat, estat, localització, durada, conseqüència, etc.

El que cal precisar, però, és que aquest perjudici tant pot ser físic com mental i té les mateixes característiques en ambdós casos, la mateixa transcendència, encara que mostrin diferent visibilitat. I també cal tenir en compte que en ambdós casos, sempre, és millor "lluir" cicatrius que no mantenir ferides obertes.

La diferència entre els dos tipus rau en el tractament que se'ls aplica. Tots sabem què fer en cas d'accident físic lleu ―amb les rascades als genolls de la bici, les irritants picades de mosquit, les esquitxades d'oli calent a la cuina, els cops amb el canto de la taula, etc.―, apliquem els nostres coneixements bàsics de primers auxilis i ho resolem. Quan l'assumpte té més entitat demanem ajuda als professionals de la sanitat que actuaran amb rapidesa i precisió i ja està resolt. 

Si la ferida no és física la cosa es complica, i de vegades molt. Segurament perquè no tenim els coneixements, habilitats, temps o voluntat per veure que s'ha produït el dany. Què l'ha causat? Quan ha estat? Quina intensitat té? Sabent tot això l'actuació podria ser prou immediata com per minimitzar-ne les seqüeles/conseqüències. Com en el cas físic, si lleu per actuació pròpia, si més greu per atenció professional. 

L'estalvi, sobretot de patiment(!) propi i aliè, que representaria la diligència i correcció en el tractament d'aquest tipus de lesions no té preu. Però si el tractament no és l'adequat, o és inexistent, el primer dolor fàcilment augmenti podent arribar, de manera inexorable, a ser insuportable, invivible.

És cert que cada persona té unes peculiaritats que li venen "de fàbrica", més o menys fortalesa, fragilitat, resistència, rigidesa, elasticitat, ..., (tant òssia, com emocional, p.ex), i per això és una bona pensada tractar tothom com necessita, dedicant-li l'atenció que la seva configuració requereix. Després s'afegeixen l'entorn i les vivències de cadascú i el resultat és una persona única, com totes, perquè no n'hi ha cap d'igual, totes diferents i amb problemes diferents... però n'hi ha unes que han de conviure amb unes dificultats i amb un estat d'infelicitat i dolor permanents.

I, de la mateixa manera que passa amb les malalties infeccioses, les persones que envolten la persona afectada per una ferida afectiva, hauran de prendre mesures preventives perquè estan en risc de contaminació. Possiblement hagin d'allunyar-se relativament del perill de contagi, amb la qual cosa la solitud del pacient augmentarà, lògicament també el seu malestar, i es podrà agreujar la malaltia. Inevitablement la situació que genera aquest patiment desfermat afecta les relacions i les persones que envolten qui el sofreix. Al final tot plegat pot convertir-se en un cercle viciós que no aportarà cap benefici i que és tan difícil de trencar.

Amb guió de Fernando Franco iEnric Rufas, el mateix Fernando Franco dirigeix aquesta pel·lícula, imprescindible per conèixer el patiment, que interpreta de manera extraordinària Marián Álvarez. A més del valor que té per ella mateixa -que és gran- està bé saber que entre el 2013 i el 2014 la cinta va rebre nombrosos premis (8) i nominacions (14), tant pel director com per la protagonista.

Argument

L'Ana és jove i treballa en un servei de transport sanitari on dispensa un molt bon tracte als usuaris. En altres aspectes de la seva vida les coses van d'altra manera.

Notícies relacionades