‘El proceso’ / ‘The Trial’. França (1962)

Després d'un començ vaticinador, al minut quatre, Orson Welles diu: "Aquest relat és d'una novel·la que es diu El Procés. No hi ha misteri ni enigma per resoldre. Cal dir que la lògica d'aquesta història és la lògica d'un somni o d'un malson."

I com que ja estem advertits no podem fer més que donar-li la raó; és un autèntic malson. Com a pel·lícula un malson extraordinari. Com a realitat, un fet esfereïdor.

Per tal d'il·lustrar el comentari anterior n'hi ha prou amb reproduir alguns dels diàlegs que es produeixen en diferents moments del relat:

- "Com és lògic no deuen d'haver vingut per mi, oi? Expliqui's d'una vegada, això és molt desagradable! Mai no diu ni sí ni no; està aquí, palplantat davant meu, mirant-me fixament. Ve a la meva habitació de matinada, no s'ha molestat a presentar-se ni m'ha ensenyat la seva documentació.
- Ho ha de fer vostè."

- "Però, per què volia vestir-se? No va enlloc: està detingut.
- Llavors... vostè m'acusa?
- Aquesta no és la meva missió.
- De què se m'acusa? Quin delicte he comès?
- Això només ho sap l'inspector."

- "Quadre que representa La Justícia amb la bena als ulls però amb ales?
- Em van ordenar pintar-les.
- La justícia ha de ser ferma i rígida, si no la balança oscil·laria i no seria possible un judici imparcial.
- Són les deesses de La Victòria i La Justícia reunides.
- Suggereix una deessa que reclama la seva presa."

- "No pretenc ser un màrtir.
- Tampoc una víctima de la societat?
- No, víctima no. Membre de la societat.
- Vol persuadir al tribunal?
- Crec que és el tribunal que tracta de persuadir-me... Sí. Aquí hi ha el complot.
- Sé que he perdut el meu procés. Tot està perdut. La sentència condemna l'Univers a la bogeria."

- "No veu la realitat?
- Sí. Sóc responsable."

Amb aquesta mostra n'hi ha prou per percebre la claustrofòbia, l'absurditat, la intimidació i tantes altres vivències invivibles que es produeixen a la pantalla.

Orson Welles porta al cinema la novel·la de Franz Kafka El procés. En signa l'autoria del guió, la direcció i la interpretació d'un personatge: l'advocat Hassler. I al 1981 realitza el documental de com es va fer (Filming 'The Trial').

Welles va dirigir trenta cintes, entre pel·lícules i documentals, a quina més recomanable, i algunes -com ara aquesta-, imprescindibles.

Va estar nominada al Lleó d'Or de Venècia de 1962 i va guanyar el FIPRESCI- Jurat de la Crítica Internacional de la Seminci de Valladolid el 1963.

Argument
Josef K. no sap de què se l'acusa però entén que s'ha de defensar.

Pura Piera, espectadora

Notícies relacionades