Sense crispetes, per Pura Piera

'Foxtrot'. Israel. (2017)

El foxtrot és un ball i alhora és un control de carretera en mig del no res. Quan amb encert s'ajunten les dues coses en resulta un sòlid tractat antimilitarista.

· Estem davant d'una magnífica pel·lícula que planteja temes tan "senzills" com ara: el dol i el dret de viure'l en la intimitat o en la forma en què cadascú desitgi; o, fins a quin punt el poder de l'estat disposa, com a propietari(?), de la vida i de la mort dels seus ciutadans. També mostra l'empatia de la que pot fer gala (o no) la professionalitat obedient i perfectament ensinistrada.

El dolor i la ràbia.

‘Los espigadores y la espigadora’ / ‘Les glaneurs et la glaneuse’. França, (2000)

El nostre entorn és ple de deixalles, malbaratament, runa, residus, escombraries, oblits i abandó... i de moltes persones que viuen al marge del consum desaforat per una qüestió de necessitat o, en molts casos, de pura supervivència –a hores d'ara tots hem vist, dia sí, dia també, persones remenant dins els contenidors o empenyent un carretó ple de ferralla per tal de poder subsistir–.

'Un asunto de familia', Japó (2018)

El títol dona una pista sobre el subjecte de la pel·lícula però sense desvetllar-lo del tot. Perquè la pel·lícula gira al voltant d'una família, és cert, però no fa cap referència a quin és el tipus de família que trobarem (dit des del convenciment que a aquestes alçades del segle XXI tots sabem que no existeix LA família).

Subscribe to Sense crispetes, per Pura Piera