Sense crispetes, per Pura Piera

Las uvas de la ira / The grapes of wrath. USA (1940)

La pel·lícula ens situa en un lloc concret: Oklahoma (USA). En un temps concret: la "Gran Depressió" (dècada de 1930). En un medi concret: món rural (parcers). I és dura. 

Més dur, però, és que tot això és totalment traslladable a altres moments posteriors del mateix segle XX i del ja segle XXI (ara mateix p.ex). A diferents llocs (aquí p.ex). A diferents medis (petita pagesia, comerç de proximitat p.ex.).

La escafandra y la mariposa/ Le scaphandre et le papillon. França (2007)

Es pot viure tancat? Doncs sí. Val a dir que sí, fins i tot quan la reclusió és extrema.

Jean-Dominique Bauby, editor en cap de la revista Elle a París, va patir un vessament cerebral massiu l'any 1995 quan tenia quaranta-tres anys. Després de passar tres setmanes en estat de coma va obrir un ull, l'esquerre. I prou. Tetraplègic per sempre més. Totalment lúcid i totalment immòbil.

#Placer femenino / #Female pleasure. Suïssa (2018)

La sexualitat femenina segueix sent, no només demonitzada i tabú en pràcticament tot el món, sinó que també és utilitzada com a instrument d'opressió envers les dones que majoritàriament no poden gaudir de les seves llibertats fonamentals pel que fa al propi cos ni a l'ús que en volen fer.

La herida. Espanya (2013)

Una bona definició diu que la ferida és una lesió que pateix un ésser viu per la qual s'interromp la seva estructura natural, i que hi ha diferents formes de classificació de les ferides segons causa, característiques, gravetat, estat, localització, durada, conseqüència, etc.

‘12 suicidal teens’. Japó (2019)

Potser el més difícil de conciliar en aquesta vida és el dret inqüestionable que té cada persona de decidir –si així ho vol– quan i com posar fi a la seva existència, i el dolor, els interrogants, la culpabilització que aquest acte pot generar en el seu entorn afectiu.

‘Aterriza como puedas’ / ‘Airplane!’. USA (1980)

Un avió és un espai tancat compartit, durant un temps, per un nombre determinat de persones liderades/conduïdes per professionals preparats, ajudats des de la distància per altres professionals també competents. (I té uns motors i unes ales i etc., naturalment).

Si no tenim en consideració el parèntesi anterior podríem dir que un avió s'assembla a un país, que és un espai delimitat per unes fronteres, que durant un temps comparteixen unes persones i que està liderat/conduït per professionals preparats ajudats des de la distància per altres professionals també competents.

‘El proceso’ / ‘The Trial’. França (1962)

Després d'un començ vaticinador, al minut quatre, Orson Welles diu: "Aquest relat és d'una novel·la que es diu El Procés. No hi ha misteri ni enigma per resoldre. Cal dir que la lògica d'aquesta història és la lògica d'un somni o d'un malson."

I com que ja estem advertits no podem fer més que donar-li la raó; és un autèntic malson. Com a pel·lícula un malson extraordinari. Com a realitat, un fet esfereïdor.

Per tal d'il·lustrar el comentari anterior n'hi ha prou amb reproduir alguns dels diàlegs que es produeixen en diferents moments del relat:

‘The Reader’ / ‘El lector’. USA (2008)

Pel·lícula que haurien de veure tots els alumnes d'institut (potser abans fóra prematur?) en forma de tallers / col·loquis, doncs els seria de gran utilitat per aprendre fins on condiciona la resta de la vida d'una persona (i de totes les que d'una manera o altra es relacionaran amb ella) la formació a la qual hagi pogut accedir.

'Vacaciones de ferragosto' / 'Pranzo di ferragosto'. Itàlia (2008)

Aquesta no és una pel·lícula delicada; és una pel·lícula que tracta les persones amb delicadesa, amb respecte, amb atenció.

Unes persones que, en aquest cas, són unes senyores grans que per circumstàncies compartiran durant un temps les seves vides.

Unes circumstàncies que deriven d'aquesta necessitat imperiosa de fer vacances a l'agost per satisfer el desig de marxar/fugir generat pel nostre entorn.

Pàgines

Subscribe to Sense crispetes, per Pura Piera