La XES Sant Cugat crea l’Ateneu Cooperatiu del Vallès Occidental amb les xarxes de Terrassa i Sabadell

Fotos: Jordi Pascual i Ajuntament de Sabadell (Juanma Peláez)

La Generalitat ha impulsat la creació d’una Xarxa d’Ateneus Cooperatius a 10 demarcacions, un programa que pretén revifar l’economia social amb un pressupost de dos milions d’euros per a enguany i uns altres dos per al següent. El propòsit és que esdevinguin centres de proximitat per al foment d’aquest tipus d’economia, especialment cooperatives. Per crear l’Ateneu Cooperatiu del Vallès Occidental s’han ajuntat les Xarxes d’Economia Social i Solidària (XES) de Sant Cugat, Terrassa i Sabadell amb l’Ajuntament de Sabadell i el Consell Comarcal. Es marquen l’objectiu de donar a conèixer l’economia social a 1.000 persones i crear una cinquantena de llocs de feina amb la constitució de 15 noves empreses arreu de la comarca abans de mitjans del 2019.

Tot i estar impulsat principalment des d’aquests tres municipis, l’Ateneu pretén tenir incidència arreu de la comarca i per això s’ha fet una divisió de municipis en tres blocs. Els que quedaran coordinats per la XES de Sant Cugat són Cerdanyola, Montcada, Ripollet i Rubí. La branca santcugatenca, segons explica Nino Ramírez com a representant local, té prevista fer una presentació a la ciutat la setmana del 6 al 9 de març i prepararà un grup motor amb persones coneixedores de l’economia social i tècnics dels ajuntaments dels cinc municipis que queden al seu àmbit.

A més, també participarà en la creació a nivell comarcal d’una borsa de treball de l’economia social per apropar societats laborals i cooperatives que busquen treballadors a persones que necessiten feina. Per això cal, assegura Ramírez, la complicitat de les administracions públiques. Tot i que en la presentació oficial del projecte dimecres a Sabadell només van participar l’Ajuntament d’aquest municipi, la Generalitat i el Consell Comarcal com a paraigües de l’Ateneu del Vallès Occidental, tant els participants egarencs com els santcugatencs asseguren que ja han mantingut contactes amb els seus respectius consistoris i que tenen tot el suport.

Gran part de la feina estarà arrelada als municipis, ja que l’economia social es caracteritza per la proximitat a les persones. En primera fase del projecte es farà una diagnosi per trobar iniciatives i projectes que vulguin participar així com una tasca de difusió i sensibilització que permeti visualitzar el gruix de l’economia social a la comarca. “Som poc coneguts”, assegura Ramírez, i per això planteja fires, jornades i trobades amb estudiants i professorat universitaris com a foment del cooperativisme.

La Xarxa d’Ateneus ha marcat sis eixos de treball: la diagnosi i visualització, les accions de treball per crear cooperatives, la promoció de la forma cooperativa dirigida a associacions, la constitució de cooperatives a empreses properes al tancament, donar a conèixer el cooperativisme entre professors i alumnes i facilitar eines i suport a gestors i assessors per a la creació d’aquest tipus d’empreses. Tot plegat s’acompanyarà d’un mapeig d’empreses socials i d’un catàleg de bones pràctiques de l’economia social i cooperativa.

Eduard Navarro, director general d’Economia Social, el Tercer Sector, les Cooperatives i l’Autoempresa de la Generalitat, valora que el cooperativisme ha sabut resistir millor la crisi que altres formes empresarials. A més, el posa en valor per ser una tradició molt arrelada a Catalunya que actualment, assegura, representa un 10% de la població activa i dóna servei a 5 milions de persones. Segons dades de la pròpia Generalitat, al Vallès Occidental hi ha 423 cooperatives, sent el segon territori català al darrere de Barcelona amb més nombre. És per això que la quantitat atorgada a la comarca en aquest projecte és de 215.000 euros per al primer any.

Si bé, el camí que proposa Navarro és cap al no finançament, és a dir, cap a l’autogestió completa dels Ateneus Cooperatius que ara naixen en part gràcies a la Generalitat en el marc del programa Aracoop. Tot i que al Vallès Occidental les XES són protagonistes, a cada territori l’organització d’aquest projecte funciona de manera diferenciada. Un cop acabats els dos primers anys, a la Generalitat li restaran 14 milions d’euros que, en part, serviran per consolidar el que s’hagi aconseguit amb les primeres fases del projecte així com per arribar a noves comarques.

Joan Carles Paredes, vicepresident del Consell Comarcal, posa èmfasi amb el valor industrial del Vallès Occidental així com en la importància de la vesant social dels projectes, que no prioritzen només el resultat econòmic. Per això diu que l’òrgan que representa ajudarà especialment en la realització del catàleg de bones pràctiques i de la bossa de treball. Alhora recorda que les cooperatives “no són una moda” sinó que anys enrere “ja existien aquestes actituds”.

A Terrassa i Sabadell

Xesca Corzo, representant de la XES de Terrassa, explica que al seu municipi es crearà un grup de discussió sobre l’economia social amb cooperatives ja engegades i s’editarà un portal virtual amb informació per sectors. Així mateix, per arribar als altres sis municipis que queden dins de la seva zona d’influència, tractaran d’enllestir punts d’informació més enllà de la cocapital de la comarca. Donaran especial importància a les cooperatives d’habitatge i a les agrícoles, que fa temps que treballen al territori.

A Sabadell, per la seva banda, segons Núria Rigol, representant de la seva XES, es farà el teler cooperatiu amb la voluntat d’impulsar la creació de cooperatives. Ja tenen preparada la presentació de l’Ateneu a nivell local per al 3 de març i, en ser la zona amb més municipis, 11, faran una tasca de coordinació amb accions locals i comarcals amb la idea que els projectes perdurin un cop acabi el projecte d’Ateneus Cooperatius.

Notícies relacionades