Vuit entitats promouen la campanya #HabitatgeCooperatiuADebat

Foto: XES Sant Cugat

Aquest article forma part de la campanya d'intercooperació de diversos col·lectius de la ciutat sobre els reptes i oportunitats de l'habitatge cooperatiu a Sant Cugat #HabitatgeCooperatiuADebat.

L’associació 4 Pins, la cooperativa d’arquitectura Arqbag, la fase de Clau Mestra de Sostre Cívic, el Laboratori Territorial d’Habitatge, Cal Temerari, la Xarxa local d’Economia Solidària (XES), l’Ateneu Cooperatiu del Vallès Occidental i elCugatenc iniciem la campanya #HabitatgeCooperatiuADebat, una proposta d’intercooperació que pretén visibilitzar l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús com una de les formes de fer front a la crisi habitacional fent un repàs al model, què s’ha fet a Sant Cugat, quines mancances, reptes i oportunitats té i com es relaciona amb altres modalitats d’accés a l’habitage.

La campanya, centralitzada a elCugatenc, preveu publicar tres vídeos i 12 articles –començant per aquest– fins el proper 31 de maig així. El propòsit és que les persones que han treballat per la implementació d’aquest model a la ciutat puguin explicar en primera persona què és l’habitatge cooperatiu i quines passes s’han fet per implementar aquest model, així com altres sectors del municipi, implicats en buscar fórmules alternatives al cooperativisme per accedir a l'habitatge, puguin fer sentir la seva veu. Això ha de servir per donar a conèixer aquesta forma d’accés a l’habitatge així com per obrir una reflexió sobre la feina feta i les dificultats trobades.

“Encara que portem tres anys promovent-lo a nivell municipal, el model no està consolidat i no s’entén”, apunta Simona Cerri, membre d’Arqbag i participant al Laboratori Territorial, “una campanya d’intercooperació com aquesta permet que les entitats facin una reflexió conjunta per compartir preocupacions i reptes”. Una mirada similar planteja Pau Nadal, membre de la XES i de l’Ateneu Cooperatiu, entitats que han promogut aquest model però que no han aconseguit cap concreció: “La campanya ha de servir perquè a Sant Cugat hi hagi una opció d’habitatge cooperatiu, especialment amb dret a superfície i en solars municipals”.

Un marc d’exclusió de residencial

Fa anys que els moviments socials de la ciutat critiquen que Sant Cugat ha definit un model de ciutat que atreu persones benestants i expulsa les persones amb menys recursos. “Vam pensar que calia visibilitzar-ho a través d’una enquesta”, apunta Maria López, membre de l’associació 4 Pins, nascuda de les trobades de la XES i que treballa per tenir una promoció d’habitatge cooperatiu en cessió d’ús a la ciutat.

Així ha nascut l’enquesta Sant Cugat ens fa fora, un qüestionari destinat a persones que han marxat de la ciutat o que s’han plantejat fer-ho per captar dades generals i els motius i conseqüències d’abandonar la ciutat. L’enquesta es va publicar el passat 25 de novembre i en unes hores va aconseguir més de 120 respostes. Es manté activa per seguir recopilant dades amb l’objectiu de visibilitzar aquesta problemàtica.

Què és l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús?

Cerri explica que el model d’habitatge cooperatiu va tenir força a Catalunya dècades enrere però, amb el funcionament d’aquell moment, els cooperativistes podien vendre’s el pis, de manera que bona part del parc impulsat com a habitatge cooperatiu ha acabat formant part del mercat privat capitalista. És per això que fa 10 anys, amb una primera experiència a Cal Cases, a Santa Maria d’Oló, es va implantar a Catalunya el model d’habitatge cooperatiu en cessió d’ús.

Aquesta tipologia suposa que la propietat dels habitatges no és de cada resident sinó d’una cooperativa que els engloba, de manera que és la cooperativa la que cedeix l’ús als usuaris. Així, les persones sòcies paguen una aportació inicial de capital per constituir la cooperativa i iniciar els treballs i posteriorment una quota que permet amortitzar préstecs, pagar manteniments, crear un fons de suport a les sòcies quan tenen dificultats i fer un fons que ha de servir per replicar el model. Quan una sòcia marxa, la cooperativa retorna l’aportació de capital inicial i, com manté la propietat, busca una nova família per residir-hi.

“Aquest model suposa treure la propietat horitzontal per passar a tenir una propietat col·lectiva”, explica Cerri. Moltes de les experiències s’han fet sobre sòl públic amb una cessió de superfície de l’administració propietària, unes cessions que acostumen a ser a 75 anys i que permeten que l’accés a l’habitatge cooperatiu s’hagi de fer seguint els criteris dels habitatges de protecció oficial (HPO) però canviant la modalitat de venda o de lloguer per la d’habitatge cooperatiu en cessió d’ús.

Això no significa que no es pugui fer habitatge cooperatiu en cessió d’ús a solars privats adquirits per la cooperativa promotora tot i que, de partida, acostuma a ser més complicat perquè suposa adquirir un terreny a preu de mercat i això encareix l’operació i, en conseqüència, l’aportació inicial de capital dels socis. Tot i la dificultat afegida de promocions en sòl privat, aconseguir desenvolupar-les permet fer una mossegada al mercat lliure ja que l’habitatge cooperatiu permet sortir de les regles del mercat de tal manera que s'impedeix especular sobre aquest bé d'ús

També moltes promocions sobre sòl públic preveuen una aportació de capital inicial elevada que és difícil d’assumir per algunes de les franges definides a l’HPO. És un dels reptes del sector, que reivindica fórmules per fer l’habitatge cooperatiu més assequible; un dels temes que tractarà la campanya #HabitatgeCooperatiuADebat.

“L’habitatge cooperatiu en cessió d’ús permet una emancipació a llarg termini perquè preveu que les famílies puguin fer ús de l’immoble durant gairebé tota la vida, el que suposa més arrelament i suport mutu que els contractes a curt termini que generalment permet l’HPO de lloguer”, defensa Nadal, “a més, tenint en compte que és un projecte de per vida, els costos són raonables perquè suposa un retorn a molt llarg termini”. “És una solució econòmica, social i vital”, resumeix López.

A més, molts dels projectes d’habitatge cooperatiu porten lligats altres iniciatives que permeten un arrelament i enxarxament veïnal que va més enllà del fet de permetre projectes de vida a llarg termini. Molts preveuen espais compartits per als residents però també la reserva d’espais per a entitats i cooperatives del barri així com projectes de retorn social que vagin més enllà de les unitats familiars convivents a un immoble.

Notícies relacionades