Una empenta col·lectiva en forma d’idees i propostes per salvar elCugatenc

Foto: Jordi Pascual

Més de 50 persones han acudit a l’assemblea oberta extraordinària d’elCugatenc celebrada dissabte al matí a l’Ateneu per tal de buscar respostes a la situació crítica que viu el mitjà de comunicació. El 12 de desembre aquest mitjà va engegar una campanya per tal d’aconseguir 180 noves subscripcions abans de primavera per evitar el tancament, una crida que centra els esforços en salvar el projecte però amb la consciència que cal créixer més per consolidar-lo.

Un mes després de la crida, elCugatenc ha aconseguit més d’un 25% de l’objectiu i ha abordat en l’assemblea què suposaria aconseguir o no la fita marcada així com quines altres possibilitats hi ha per salvar el projecte. Avui dia el mitjà de comunicació, editat per l’Associació l’Avenir, eines per a la informació, funciona en gran mesura gràcies a l’activisme, ja que es dota d’una assemblea i comissions amb persones voluntàries i només té dues persones contractades amb sous simbòlics.

L’assemblea ha servit, per tant, per explicar la dificultat de seguir durant molts anys amb el model de voluntarisme i, alhora, per evidenciar la impossibilitat de passar de cop a unes remuneracions no simbòliques o a la contractació de totes les tasques que ara es fan de manera voluntària. En aquest atzucac, s’ha dibuixat el camí d’anar incorporant millores i petits augments salarials de forma gradual com a única garantia de tirar endavant.

El repte és, però, saber com fer el camí viable econòmicament. Gran part de l’assemblea ha girat al voltant d’aquest factor econòmic i ha servit per recollir tot tipus d’idees i propostes per incrementar els ingressos: augmentar les quotes de subscripció, fer que les persones subscrites aconsegueixin noves subscripcions, com fer més atractives les subscripcions, estudiar la relació amb l’administració a nivell de publicitat i possibles subvencions, com augmentar la publicitat, altres projectes que poguessin repercutir en ingressos... Posteriorment, en el marc de la comissió de gestió del diari, es repassaran les idees rebudes i la possibilitat d’aplicar-les o no.

El mateix s’ha fet en referència a la percepció ciutadana dels continguts, enfocaments i relació amb l’audiència. A partir de més d’una cinquantena de respostes a una enquesta realitzada entre lectors i lectores d’elCugatenc i amb els debats generats en la mateixa assemblea, també s’han recollit propostes. La majoria d’assistents coincideixen a dir que el diari té una línia editorial clara però, dins d’aquesta, hi ha debat sobre l’amplitud ideològica, sobre com arribar a les persones que no segueixen el projecte, sobre el nombre de periodistes...

L’assemblea, tot i estar centrada en els futurs possibles i accions a prendre per fer d’elCugatenc un projecte viable sense renunciar a la independència editorial, també ha servit per posar en valor allò que s’ha aconseguit fins el moment. El diari ha esdevingut un espai de mirada crítica i fiscalitzadora alhora que s’ha esforçat per fer d’altaveu de moviments socials. Perdre una eina com elCugatenc, a ulls de les persones implicades, suposaria llençar a la brossa una oportunitat i haver d’esperar molts anys per tornar a aconseguir quelcom semblant.

Notícies relacionades