Un espai per a l’economia solidària a la Floresta

Foto: Jordi Pascual

La lògica col·lectiva i l’empenta democràtica que ha demostrat el veïnat florestà durant els darrers anys és un bon brou de cultiu per al creixement de l’economia social i solidària. Almenys així ho veu Anna Fernández, membre de la Xarxa d’Economia Solidària (XES), que tot i així troba mancances pròpies del sistema, com les persones que segueixen primant el preu a les pràctiques empresarials i aquelles que monopolitzen la paraula als espais de participació. Tot i així, la tradició d’autogestió arrelada al barri esdevé un bon marc per a la construcció d’alternatives econòmiques.

Ho va explicar dimecres passat en la nit temàtica de la Floresteca dedicada a l’economia solidària a Sant Cugat i a la Floresta, en què també van participar altres iniciatives locals o amb la participació de florestans i florestanes com Pol·len Edicions, Coop 57, Cal Temerari i la Florestina. L’aposta per una economia amb empreses que practiquen la democràcia interna, la propietat col·lectiva i l’arrelament a l’entorn social i territorial guanya pes arreu del municipi tot i que topa amb el creixement d’un discurs que s’apropia d’aquestes pràctiques, reduint el concepte d’economia social a la forma jurídica de les empreses o confonent-lo amb la responsabilitat social corporativa.

Un bon exemple de com és l’impacte positiu intern i extern de l’economia social és el que va posar Aida I. de la Prada, membre de Pol·len, una empresa cooperativa que es va constituir comprant la marca editorial d’una impremta d’ecoedició que va fer fallida. Busquen la intercooperació treballant amb xarxa amb la XES, la cooperativa Lacol, creant l’espai Contrabandos –una mena de llibreria compartida per diverses editorials que aporten al projecte– i endinsant-se en un grup de cooperatives culturals.

Així mateix, a nivell intern busquen fer productes respectuosos des d’un punt de vista ambiental i fer una gestió feminista del treball, posant les cures al centre –com ara un espai on poder tenir els fills– i arribant a acords –neteja compartida, pagament del transport, tenir telèfon i internet a casa pagats per l’empresa...–. Tot plegat, diu, s’acompanya de la publicació d’uns llibres que tenen una voluntat transformadora en incorporar pensament crític.

En una fase més inicial es troba la Florestina, la cervesa artesanal i local de la Floresta, que ha obert el seu propi obrador al barri i busca treballar amb productors locals. Han guanyat el premi d’economia social de l’Ajuntament i han tingut l’acompanyament d’entitats com Cal Temerari i l’Ateneu Cooperatiu. L’obertura de l’obrador per poder replicar el model i l’edició de línies solidàries de cerveses –la propera i primera amb el projecte Móvil Kitchen d’ajut a les persones refugiades a Lesbos– són les dues potes d’impacte social positiu.

Cal Temerari ha esdevingut, segons explica Marta Padrós, un d’aquests espais clau per al desenvolupament de l’economia solidària a Sant Cugat. Amb el viver i espai de cotreball Sincrocoop fomenten el creixement de projectes, que poden trobar l’acompanyament a través de la comissió d’economia social de la qual es dota l’entitat. Així mateix, des de l’estiu del 2017 tenen un Grup d’Estalvi Local que, recollint diners de persones a títol individual –entre 10 i 50 euros mensuals–, pot fer petits préstecs per a projectes que comencem. El primer ha estat Les Herbes de La Rural, per a la producció i distribució d’herbes aromàtiques, culinàries i medicinals.

Per al finançament de grans quantitats, s’ha consolidat la cooperativa de serveis financers Coop57. Xavi Teis i Marion Guillon expliquen que l’objectiu de la cooperativa és contribuir a la transformació econòmica i financera i per això, amb diners de la ciutadania, es donen crèdits a iniciatives de tots els sectors econòmics. Gestionen més de 50 milions d’euros anuals i tenen en compte la forma jurídica i la transformació social. Incorporen l’aval mancomunat, és a dir, una xarxa de suport social disposada a fer front a part del deute en cas de no poder retornar el préstec, com a garantia. Tenen una morositat per sota del 2%.

Notícies relacionades