Sobirania Alimentària contra el sistema alimentari global

Guillem Tendero en la presentació d'ahir a Cal Temerari. Foto: Miquel Margalef. 

Buscar el dret de tots els pobles a decidir el propi sistema agroalimentari, a produir i a tenir accés a aliments suficients, nutritius, culturalment adequats i produïts de forma sostenible. Aquest és l'objectiu principal del concepte de Sobirania Alimentària que neix en resposta a l'agressió d'un món globalitzat que també envaeix l'alimentació.

Guillem Tendero és un dels creadors de l'informe “Ja volem el pa sencer”, publicat l'abril del 2015 i que estudia l'abast de la pobresa alimentaria, desgrana les respostes que s'estan donant i les estudia des de la perspectiva de la Sobirania Alimentaria. Els resultats de l’estudi van ser presentats ahir, 31 de març, a Cal Temerari de la mà del mateix autor en un acte que va organitzar l’Ortiga, que també ho va aprofitar per donar a conèixer el seu projecte.

El sistema alimentari global és el principal enemic de la Sobirania Alimentaria i és el concepte que explica la cadena que fa actualment el comestible fins que arriba a casa nostra. “El sistema alimentari global és la producció de gran quantitat i poca qualitat de productes utilitzant una gran maquinària, pesticides, agroquímics, unes grans fàbriques de producció, una gran connexió de transport i com a últim pas les grans superfícies comercialitzen el producte acabat”, explicava contundent Tendero. A més, per acabar de definir el sistema actual com un fracàs, també va remarcar que tot el procés està dominat per molt poques empreses especialitzades en cadascun dels passos.

El resultat d’aquest sistema alimentari provoca que dos terceres parts de la producció no es consumeix sinó que es malbarata. “Destruir la producció és més barat que no pas intentar-ho portar a un mercat que no té gaire demanda, així de pervers és aquest sistema”. Tendero també va argumentar que la dinàmica actual fracassava en el seu objectiu primordial: la globalització dels aliments. Un bon exemple d’això és que 2 de cada 6 persones no estan ben alimentades, ja sigui per fam, obesitat o altres deficiències. 

És evident que la situació econòmica actual ha agreujat molt més ràpidament l’emergència alimentària, però abans de la crisi un 20% de la població catalana ja vivia en risc de caure en aquesta exclusió. Davant d’aquesta situació una de les preguntes de l’estudi era saber quina era la resposta de l’administració. “Les institucions basen la seva acció en una forta ajuda alimentària distribuïda a través de diversos mètodes, però moltes vegades aquests porten en sí mateixos efectes indesitjats”, comentava Tendero.

 

Impulsar grans recollides d’aliments, per exemple, permet recollir grans quantitats de menjar però impulsa subvencions directes a les grans empreses de l'agroindústria i augmenta els ingressos directes de les grans superfícies perquè s’impulsa a la compra. A més també, com a elements negatius, els productes que arriben són molt limitats i no ajuden a solucionar la malnutrició. També cal destacar que aquells que reben les ajudes de les grans recaptacions ho fan de manera passiva i això potencia l'estigmatització.

En vistes d’aquesta perspectiva negativa la Sobirania Alimentaria potencia solucions que es basen en una doble estratègia fonamental. Per una banda indiquen que s’han d’atacar les causes estructurals de la pobresa i la malnutrició i per l’altra pal·liar l’emergència alimentaria. Per tal de fer-ho, Tendero explica que una bona praxi seria, per exemple, que aquelles persones que reben els aliments de la recollida siguéssin ells mateixos actius en la recapta i que aquesta es fes en horts agroecològics. Això ajudaria a no potenciar l’estigma ni l’estereotip.

En aquest mateix sentit Alba Sánchez va voler remarcar que des de l’Ortiga el principal objectiu és que la gent s’apoderi de la seva pròpia problemàtica i que la caritat no sigui la manera d’actuar. La seva vocació és intentar recuperar valors i habilitats perdudes a causa de l’estrès diari en que viu la societat. “Per transmetre el bon rollo que tu ens has impregnat farem el que faci falta. Ha valgut tot la pena només per sortir de casa i tocar la terra, he tornat a renéixer” comentava abans de començar l’acte un dels beneficiaris de la feina de l’Ortiga.

Notícies relacionades