Julià Mestieri: “El bon funcionament de l'economia social contradiu el model econòmic del govern”

Imatges d'arxiu. Fotos: Jordi Pascual

Cal Temerari continua evolucionant el seu projecte inicial i fa pocs mesos que ha tirat endavant un espai de cotreball en el marc del SincroCoop. Aquesta iniciativa pretén donar un espai físic a l’economia social de Sant Cugat. Quan es va obrir el local es va tirar endavant la sala de despatxos individuals per a empreses que necessitessin un espai fix i privat. Ara Cal Temerari ha posat en marxa la sala de cotreball amb les anomenades taules calentes. Aquest espai alberga diverses iniciatives empresarials que comparteixen un espai comú de 8 del matí a 6 de la tarda. Julià Mestieri, membre impulsor de Cal Temerari, explica com està funcionant el projecte en els seus primers mesos de vida i quines perspectives de creixement té. Mestieri repassa l’actualitat cooperativa de la ciutat i aprofita per fer un toc d’atenció al govern. En aquesta entrevista contesta totes les preguntes. 

– Sant Cugat té suficient massa social cooperativista per tirar endavant el projecte?

– Si, de sobra. Sant Cugat és una ciutat amb un grandíssim teixit cooperatiu i d’economia social però no estava dotada de suport públic ni a nivell de recursos ni a nivell discursiu. Això provocava que estigués invisibilitzat, diswpers i faltat de cohesió. Malgrat això la base material i social per tirar endavant el projecte hi era i per això engegar el Sincrocoop ha estat una prioritat de Cal Temerari des del primer dia.

– Indiques que faltava cohesió. Què vol dir això?

– La ciutat té entitats d’economia social històriques i consolidades i en cap moment s’han reivindicat com a tal ni han treballat conjuntament ni han pres iniciatives coordinades per fomentar el teixit d’economia social de Sant Cugat. Per tant, tenim diversos actius importants però no estaven treballant junts ni fent força per impulsar l’economia social a la ciutat.

– El Sincrocoop té com a filosofia l’Economia Social i Solidària. Què enteneu per això?

– És un debat molt profund, però podríem resumir que per nosaltres significa entendre l’economia com quelcom l'objectiu principal de la qual no és fer benefici sinó resoldre les necessitats de les persones. A més l’Economia Social i Solidària ho fa de manera democràtica i participativa. Aquesta és la idea marc general i es pot emmarcar, a nivell legal, de moltes maneres diverses. Per tant, nosaltres volem construir un projecte on totes les empreses que en formin part treballin amb aquest tipus d’economia.

– Totes les cooperatives són Economia Social i Solidària?

– [Riu]. En essència sí. És cert que hi ha projectes cooperatius que a nivell de pràctiques concretes segurament a molts dels activistes no els hi agrada i no s’hi senten còmodes. Però si comparem un empresa cooperativa amb una empresa mercantil de les mateixes dimensions, la primera posa molt més les persones en el centre de les decisions i aplica criteris democràtics. A vegades alguns poden pensar que tot plegat és insuficient però és objectiu indicar que les cooperatives tenen molts més mecanismes democràtics que les altres empreses. Les cooperatives són un progrés cap a l’Economia Social i Solidària.

– Quan les cooperatives comencen a tenir benefici aquesta lògica que ara has definit es trenca?

– En absolut. Mentre el benefici segueixi subordinat a la lògica que l'ha generat està bé que la gent es pugui guanyar la vida. En el món en què vivim la manera de guanyar-se la vida és aquesta i està bé que es pugui fer a través de l’Economia Social i Solidària. No s’ha de ser pobre per treballar en un marc ideològicament coherent.

– Creieu que hi haurà un creixement del model cooperatiu a mig termini?

– Arran de la crisi s’està produint un creixement de les polítiques públiques per fomentar l’economia cooperativa com una forma mercantil legal, i això té una fàcil explicació. Quan tu poses les persones al centre i no el benefici, l’índex de resistència a la crisi i als EROs és molt alt. Per això moltes entitats públiques han començat a apostar pel cooperativisme per crear ocupació de més qualitat i per lluitar contra els índex d’atur.

– Per què aquest model explota arran de la crisi? Abans vivíem molt bé i no ens interessava?

Arrel de patir les injustícies més a prop, de la pobresa, els desnonaments, l’atur... la gent va prenen consciència. Però no crec que sigui un tema que abans ens interessava molt poc i ara ens interessa més, sinó que la gent va entenent que el sistema econòmic en el qual vivim no està pensat per a les persones, que hi ha alternatives i que l’economia social n’és una de molt important.     

– Tot i això, les grans empreses que dominen gran part del mercat i que posen en el centre el benefici com a objectiu principal seguiran dominant... O no?

Sí. Mentre no hi hagi un canvi polític contundent això serà així. L’important del cooperativisme i de l’economia social no s’ha de pensar com una alternativa que creixerà i acabarà substituint el model actual sinó com un espai de refugi i de fortalesa des d’on tenir les eines per plantejar alternatives més globals.

– Acabes de dir que hi ha d’haver un marc polític que vagi afavorint aquest desenvolupament.

– Sí, en el context actual, i si tu em preguntes com ho farem perquè desapareguin aquestes grans empreses que exploten i fabriquen a Blangadesh, segurament no n’hi ha prou amb crear cooperatives per solucionar això. Però fer cooperatives permet plantejar un canvi profund en el qual estigui prohibit fabricar a Blangadesh i explotar nens.

– A vegades es pot tenir la sensació que impulsa una cooperativa aquella persona que no té diners. Una persona que té molt de capital tira endavant una societat anònima o limitada. Això és així?

Segurament qui té molts diners pensa en fer més diners i la forma apropiada d’una empresa pensada per a fer diners és una societat limitada. Qui impulsa una cooperativa és gent que es guanya la vida amb la seva feina que, normalment, no és molt rica. A més, prefereix treballar amb companys colze a colze en lloc d’haver de manar o ser manat. Però el cooperativisme no és una forma jurídica de segon ordre, sinó una forma jurídica que té objectius diferents. En el món econòmic, ja sigui per desconeixement o per coneixement, se li dóna poc valor i se’l menysté, però estadísticament i segons els resultats econòmics les cooperatives no són de segon ordre.

– Recentment, el president d’Intersport va explicar que l’empresa va deixar de ser cooperativa per expandir-se i, a més, va indicar que durant la crisi es feia molt difícil prendre decicions amb el format cooperatiu. Opineu el mateix?

Em sap greu no conec el cas. És possible que en un cas concret, amb unes condicions concretes, tingués aquesta necessitat, però no penso que sigui una situació generalitzable i que per créixer s’hagi de deixar de ser cooperativa. Si el teu model empresarial és créixer i expandir-te ad aeternum segurament deixes de treballar amb els valors de l’Economia Social i Solidària i aleshores pot ser que deixi de ser-te útil la forma de cooperativa. Desconec aquest cas, però podria ser.

– Per voler créixer ad aeternum no es pot ser cooperativa?

Una cooperativa pot créixer tant com vulgui. Si el que busca una empresa és créixer per incrementar els seus beneficis, segurament els objectius de l’economia social com el respecte al medi ambient, a les persones, a la democràcia, a la participació interna... són els seus objectius menys importants.  

 

– Joana Barbany, regidora de Promoció Econòmica, indica que des de l’Ajuntament s’han adonat que la gent no demana espais de treball, sinó que demanen assessorament. Com ho veieu?

Que hi ha demanda d’assessorament és una obvietat, però és igual de cert que hi ha una demanada d’espai. Em dóna la sensació que la regidora fa de la debilitat virtut. Una de les necessitats i fortaleses de les cooperatives és que han d’estar arrelades al territori i a les iniciatives i projectes del seu entorn. Enviar els projectes cooperatius que neixen a un espai aïllat de tot entorn com és l’espai del Vita fa que l’espai de coworking fracassi com ho està fent. És una obvietat que el projecte de l’Ajuntament ha fracassat. A més, els motius d’aquesta aposta mai no han acabat d’estar clars. Per això, ara després del fracàs, és molt més fàcil dir que no era una necessitat real.

L’Ajuntament encara ha de treballar molt per millorar la seva anàlisi per conèixer com és l’Economia Social i Solidària i el món cooperatiu per poder adequar les polítiques públiques per fer un impuls real i efectiu. El concurs de cooperativisme de l’Ajuntament és una bona iniciativa, però és una iniciativa que té moltes mancances i que s’ha de seguir treballant. L’equip de govern no està volent assimilar que cal impulsar aquests valors. Quan et centres només en les estadístiques i els números sense voler veure per què l’economia cooperativa permet emprenedoria, entens per què els projectes com el Vita no han funcionat. És un pas que l’equip de govern encara no ha fet.

– És un pas que no ha fet perquè ideològicament no suporta fer-lo?

– No sé si la paraula seria suportar, però sí que és una qüestió ideològica. No es poden permetre acceptar el que políticament suposa el bon funcionament de l’economia social.

– Perquè això suposaria una pèrdua de poder?

No, perquè això suposaria acceptar una contradicció de la seva aposta de model econòmic.

– Quants espais de l’espai de coworking queden lliures ara mateix?

Està pràcticament ple, estem acabant d’ajustat les franges horàries perquè hi hagi un bon encaix. Les persones impulsores de Cal Temerari som noves en això i, per tant, estem aprenent al ritme que ho anem tirant endavant. Els espais i les adequacions de franges horàries és quelcom que treballarem en els propers mesos.

– Quines prespectives de creixement teniu?

No tenim perspectives de créixer a curt termini, tenim perspectives de consolidació. Volem créixer en qualitat de les dinàmiques internes. A més, també volem oferir eines d’apoderament en l’àmbit de l’assessorament, de recursos i projecció exterior. Volem créixer més a nivell qualitatiu que quantitatiu.  

Notícies relacionades