El govern presenta un Pla Director d’Economia Social que aspira a ser transversal creuant fronteres cap a l’economia tradicional

Foto: Jordi Pascual

Després de mesos de sessions participatives, l’Ajuntament ha fet la presentació pública del Pla Director d’Economia Social 2018-2020, un document que preveu un seguit d’actuacions per fomentar aquest model econòmic a la ciutat de la mà de les entitats del territori. La transversalitat és l’element clau de la proposta elaborada del consistori ja que al voltant del Pla s’ha decidit posar tant aquelles iniciatives purament reconegudes com a part de l’economia social com d’altres més pròpies de l’economia convencional que tenen programes de responsabilitat social corporativa (RSC), polítiques internes ètiques per adaptar-se a les peticions dels clients o que poden buscar sinergies amb cooperatives, entitats i societats laborals.

L’aposta d’unir actors de dins i fora de l’economia social s’ha fet palesa en la taula rodona que ha acompanyat la presentació del document, feta dijous a la tarda a l’Ateneu, en què han participat des d’ESADE Creapolis i Parlem, empresa de telecomunicacions, a l’Ateneu Cooperatiu del Vallès Occidental i la tècnica d’economia social a l’Ajuntament, Isabel Custodio. “Sant Cugat té 20 empreses molt grans que han de format part del projecte més enllà de la RSC”, ha argumentat la sotsdirectora de Promoció Econòmica de l’Ajuntament, Susana Tintoré.

De fet, la taula rodona ha evidenciat que hi ha empreses que incorporen l’ètica com un valor de cara a treure un benefici i, alhora, que hi ha línies fines entre l’economia social i la tradicional quan grans empreses hi aposten o acaben finançant projectes de cooperació. Segons Custodio, és una aposta municipal per teixir complicitats en un sentit ampli, ja que el principal objectiu del nou document, diu, ha de ser l’articulació d’iniciatives sense que l’Ajuntament en sigui part promotora en totes elles. Això ha portat lligat el debat sobre fins a quin punt és necessari comptar amb empreses amb una clara lògica de lliure mercat per fomentar l’emprenedoria social. El document, a més, no defineix què considera economia social.

El projecte municipal, amb la col·laboració de Tandem Social, empresa que ja havia treballat amb el consistori en el marc del concurs d’emprenedoria social, recull sis línies estratègiques: visibilitzar els valors i impactes de l’economia social, fomentar la cooperació, incentivar-ne la contractació pública, dotar recursos per professionalitzar el sector, augmentar el finançament i fomentar la creació de noves entitats. Per tot plegat, plantegen una anàlisi de la realitat territorial, on ja existeix la Xarxa d’Economia Solidària (XES), l’Ateneu Cooperatiu i Cal Temerari, entre d’altres.

Alhora, s’hi defineixen 15 actuacions derivades que van des de fer campanyes de comunicació a difondre bones pràctiques passant per mesures com més bonificacions, millorar l’acompanyament de projectes, fer reculls de recursos útils per a consumidors i empreses... Aquestes són propostes nascudes de processos participatius i que s’han prioritzat i definit de cara al document, que, alhora, diuen els seus impulsors, és viu perquè el món de l’economia social no para de canviar. Durant els propers dies també donaran a conèixer el detall de la quarta edició del concurs d’emprenedoria social, que va fer una aturada després de a tercera edició. El govern avança que hi haurà un ventall més ampli de possibles participants, que s’ha canviat el comitè de selecció i que s’ha reduït els premis a la baixa en benefici de més assessorament.

Notícies relacionades