La nova Llei de cooperatives: anem pel bon camí?

Imatge de representants d'organitzacions cooperatives i de grups parlamentaris amb el President Mas. Foto: Job Vermeulen

El Director General d’economia social i cooperativa, Xavier López, comunicava a totes les cooperatives del país el passat 16 de juliol que la nova Llei de cooperatives, aprovada pel Parlament el passat 18 de juny, s’acabava de publicar al DOGC. Arrel d’aquest fet ens vàrem plantejar perquè no explicar el contingut de la llei, els motius pels quals s’havia canviat i, sobretot, perquè no havia comptat amb el suport de tots els grups parlamentaris (recordem que la CUP va votar en contra de tot el text, ICV-EUiA de la part més controvertida i es va abstenir en la resta i el PP es va abstenir en tota la proposta). I, el més important, perquè no havia comptat amb el suport de tota la xarxa d’entitats que agrupen el món del cooperativisme en els seves diferents vessants.

És per aquest motiu que durant aquesta setmana hem publicat dos articles d’opinió signats per dues persones referents a la nostra ciutat en l’àmbit del cooperativisme. Per un costat en Quim Sicília, president de la Federació de Cooperatives de Consumidors i Usuaris de Catalunya, que en l’article de diumenge, posava en valor l’espai de debat que hi havia hagut per discutir el redactat de la llei i, al marge de que ‘modifica la concepció actual de la cooperativa a la vegada és ben cert que incorpora aspectes que milloren el model anterior’. Quins són els aspectes que milloren el model anterior segons en Sicília? ‘Fomentar la creació de noves cooperatives i la consolidació de les que estan en funcionament, reforçar el finançament de les cooperatives, millorar la gestió empresarial, simplificar i eliminar carregues i dimensionar el sector cooperatiu’. Què és, segons la seva opinió, el que no s’adequa a la concepció actual? ‘tres blocs si més no discutibles: els conceptes emprats, la “col·lectivitat” de les cooperatives en referència a dos o tres socis per a constituir una cooperativa i la creació d’un patrimoni col·lectiu com a principi d’irrepartibilitat’.

Dimarts qui escrivia sobre la mateixa llei era en Julià Mestieri, promotor de Cal Temerari. Segons aquest segon opinador, la participació de les organitzacions de petites i mitjanes cooperatives ha estat baixa en la redacció de la Llei, ‘el que ha comportat que no s’hi senti implicades’. I, si per algunes veus, el fet que les modificacions de la Llei no suposen canvis obligatoris i, per tant, això suposa que qui vol seguir com a cooperativa com sempre, ho pot fer, per Mestieri , ‘el context és el d’una forta pressió del capital buscant inversions segures en una època de crisis, capital buscant refugi i noves inversions quan moltes empreses han arribat a la fallida. En aquesta situació sí que s'ha de valorar que les possibilitats que obre la nova llei treuen la protecció de la forma de fer de les cooperatives deixant-les més vulnerables a pressions externes d'aquest tipus’.  I, a més, la nova llei introdueix canvis ‘en dos elements claus del model cooperatiu català: la gestió democràtica i el patrimoni col·lectiu’.

Els canvis de la nova llei

Intentem doncs posar sobre la taula els elements objectius de la modificació de la llei per valorar els canvis. El mateix director general, afirmava en el seu comunicat que ‘aquesta llei incorpora importants novetats que ofereixen a les cooperatives nous mecanismes per competir amb eficàcia en el segle XXI’ i reafirma que ‘l’element comú de totes les novetats és que són d’aplicació voluntària per part de les cooperatives, de manera que, no obliga a fer cap modificació en els estatuts ni en el funcionament actual de les cooperatives, però en canvi obre un ventall de possibilitats per a aquelles cooperatives que vulguin aprofita-les’. Però quins són els canvis més importants de la llei?. En destaquem els següents: la reducció de 3 a 2 del nombre mínim de socis per constituir una cooperativa, la rebaixa de la dotació del Fons de Reserva Obligatori i la possibilitat d’acordar-ne la repartibilitat en el moment de la liquidació, les noves destinacions possibles del Fons d’Educació i Promoció de les Cooperatives, la regulació del soci col·laborador que només aporta capital, la reducció d’acords que han de passar per l’Assemblea General  o la nova denominació (que hauran de canviar totes les cooperatives) a SCC (Societat Cooperativa Catalana).

En una bona iniciativa duta a terme per part de la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya dins el Programa Municipi Cooperatiu, del que forma part Sant Cugat, s’ha fet una xerrada aquesta setmana per part de l’escola de cooperativisme Aposta en la que hi han participat una quinzena d’alumnes a la Casa de Cultura. El seu director, Antoni Oró, ha fet un repàs dels canvis en la llei i ha destacat entre aquests canvis el fet que, en el cas de la repartibilitat, caldria que en els estatuts quedés clar que no es farà, per exemple, perquè el Fons de reserva obligatori és un capital que és cooperatiu, a compte de deixar-ho de pagar fiscalment. En altres territoris de l’Estat, com ara Andalusia i Múrcia, fa temps que es va introduir en la llei aquesta possibilitat però no seria positiu per la nostra tradició cooperativista. Altres qüestions més legals però no menors són, per exemple, el fet que puguin formar part del Consell Rector persones no sòcies o que es pugui nomenar de forma transitòria un membre d’aquest consell substitut en cas de cessament (fins ara s’havia de convocar eleccions per substituir la baixa). Sobre la controvèrsia que una cooperativa pugui ésser formada per dues persones (encara que la llei limita a cinc anys la seva durada), Oró ha comentat que al País Basc fa anys que és així però que “és el camí cap a la cooperativa unipersonal”. Una de les bones notícies de la llei és la necessitat de regulació en el reglament de règim intern de les excedències dels socis que passen a partir d’ara a aquest àmbit i a la legislació laboral doncs desapareix la figura del ‘soci excedent’.

Segons Narcís Sánchez, de FETS, observatori de finances ètiques, a qui hem demanat opinió al respecte, l’opinió del Director General d’economia social i cooperativa ‘és la postura de les grans cooperatives i de la Federació de Cooperatives de Catalunya que, en bona part han recolzat, en línies generals, la nova llei. La seva postura radica en el fet que prioritzen la vessant empresarial “competitiva” i és per aquest motiu que estan a favor de facilitar vies, instruments i noves persones, entitats interessades en invertir en el món cooperatiu i, per tant, els hi ha de donar facilitats i poder”.

 

Sessió informativa a la Casa de Cultura a càrrec de Toni Oró de l'escola de cooperativisme Aposta. Foto: Xavier Boix

El paper del món local en l’economia social

El que és evident és que alguna cosa s’està movent en l’àmbit de l’economia social i cooperativa. Com diu Jordi Garcia, activista de la Xarxa d’Economia Social en una entrevista a Diagonalperiódico.net, mentre que el Parlament de Catalunya, com altres parlaments autonòmics, ‘ha aprovat una llei del sector cooperatiu en nom, paradoxalment, de la competitivitat; en temps d’emergència social i arques municipals buides, augmenten els ajuntaments que incorporen pràctiques de l’economia solidària a la política’. Per aquest mateix activista, ‘des dels anys 90, en totes les CC.AA. una llei darrere una altra, han anat reduint els trets diferencials de la cooperativa que li donen identitat: el caràcter democràtic, el caràcter col·lectiu del capital, no tenir com a finalitat generar lucre i el compromís social’. Segons Jordi García només dos dels 157 articles de la llei parlen de promoció i foment que és ‘el que necessitem, una altra manera de fer empresa i una altra economia, com s’ensenya a les escoles, com s’introdueix als mitjans, com compta amb condicions favorables, etc’.

Segons el mateix Garcia ‘la conjuntura dels darrers anys ha fet que molta gent es doni compte que l’economia capitalista i l’empresa que només busca el benefici és el que ens ha posat en el forat en el que estem i, a Catalunya, comença a haver projectes llençats des dels ajuntaments que són molt interessants, que promouen el cooperativisme en el marc de polítiques actives d’ocupació’. En aquesta visió hi trobem alguns ajuntaments com el de Sant Cugat que ha apostat per aquesta via per una concepció del desenvolupament econòmic local, més comunitària, més sostenible. Encara que queden altres vies a explorar a banda de la de generar llocs de feina i que consisteix en ‘abordar els problemes fomentant que la gent s’organitzi col·lectivament per resoldre necessitats de consum, d’habitatge, d’educació, etc.’.

L’Ajuntament de Sant Cugat promou per tercer any consecutiu el Concurs d’Emprenedoria i Economia Social que té com a objectiu ‘contribuir a crear nous llocs de treball als que puguin accedir persones amb especials dificultats d’accés al mercat laboral’. El 19 d’octubre és el termini de presentació de les sol·licituds i hi haurà un màxim de vuit projectes guanyadors (l’any passat éren quatre) i unes subvencions màximes de 10.000 euros (l’any passat eren 18.000 €) per cadascun dels projectes. A aquestes subvencions s’hi afegeix un acompanyament professional, l’estada en un viver empresarial i diferents avantatges per incorporar-se en associacions empresarials.

Notícies relacionades