La XES local presenta una comissió per donar a conèixer formes alternatives d’accés a l’habitatge

Foto: Jordi Pascual

La Xarxa local d’Economia Social i Solidària (XES) ha presentat públicament la seva comissió d’habitatge, un espai en què de moment participen Arqbag, Som Energia, Som Mobilitat, Cal Temerari, Sincrocoop i l’Ateneu Cooperatiu del Vallès Occidental amb la voluntat d’abordar una de les principals problemàtiques que viu la ciutat, l’accés a l’habitatge, amb el punt de vista de l’economia social. Per fer-ho, han organitzat una jornada sobre habitatge social i cooperatiu celebrada dissabte al matí al Casal de Torreblanca on s’ha fet un repàs a la problemàtica i s’han apuntat a alternatives.

De fet, un dels seus principals objectius és visibilitzar i conscienciar la ciutadania de la situació i apostar així mateix per noves formes d’accés a l’habitatge com la masoveria urbana o el cohabitatge, entre d’altres. A més llarg termini no descarten esdevenir una mena de grup de promoció de l’habitatge cooperatiu a Sant Cugat. De moment, han aprofitat la trobada per recollir dades sobre la problemàtica.

La jornada ha comptat amb dos debats. En primer lloc, una aproximació a la situació de l’accés a l’habitatge a Sant Cugat i a Catalunya amb membres del Sindicat de Llogaters de Sant Cugat i Barcelona, un representant de l’Ajuntament i una del de Sabadell. El col·lectiu de llogaters local, representat per Mariona Soria, ha destacat que Sant Cugat és la ciutat més cara de Catalunya i la segona de l’Estat pel que fa a preu de l’habitatge amb un augment exponencial del preu del lloguer, que avui dia de mitjana es troba per sobre dels 900 euros. Per a ells, però, el creixement no respon a les necessitats de la població autòctona sinó a l’atracció de persones amb una capacitat adquisitiva alta que pot acabar suposant una substitució poblacional.

Antoni Serra, representant de l’Ajuntament, ha hagut de rebre crítiques per la gestió de l’habitatge feta per l’actual govern tot i que les ha entomat també com a propostes. Actualment l’estratègia municipal ha estat l’anunci de noves promocions d’habitatge públic de lloguer i l’elaboració d’un Pla d’Acció de Promusa que pretén acabar de desenvolupar residencialment la ciutat, tot i que sense aconseguir el consens de totes les forces polítiques del municipi ja que part de l’oposició critica que la planificació feta és fal·laç i està mancada de consens. L’aposta per més protecció oficial, però, és a ulls de la majoria de partits una de les millors maneres d’intentar incidir en el mercat tot i que caldria arribar percentatges molts superiors que el 5% proposat pel Pla d’Acció.

La segona de les taules ha tingut la participació de Ramon Piqué, com a membre de la comissió d’habitatge del Consell de Barri de La Floresta; Horacio Ganem, com a membre del col·lectiu Clau Mestre de La Floresta (que impulsa la masoveria urbana a les cases dels mestres); Ferran Aguiló, de La Dinamo de Sants (habitatge cooperatiu en cessió d’ús) i Xavier Julve, de la Confederació d’Associacions Veïnals de Catalunya. A nivell local, La Floresta és un barri especialment interessant ja que inclou terrenys en què es podria desenvolupar habitatge social per part de l’IMPSOL o Promusa així com el projecte de masoveria urbana amb anys de retard després d’acumular diversos problemes urbanístics.

Carme Trilla, presidenta de l’Observatori Metropolità de l’Habitatge de Barcelona i de la Fundació Hàbitat 3, ha posat el toc més negatiu per a les alternatives a l’habitatge en base a l’anàlisi de dades globals. D’una banda, Espanya ha reduït gradualment la despesa en habitatge de protecció oficial situant-se per sota de 0,1% del PIB, quan la mitjana europea està prop del 0,6%. Aquesta situació i la menor percepció com a problema durant la crisi han permès que a poc a poc creixin els desnonaments silenciosos quan vencen els contractes de lloguer, suposant ja un 68% del total. D’altra, la dinàmica europea d’atracció de turisme i inversions han provocat que el valor dels habitatges creixi molt més que la capacitat adquisitiva de la ciutadania, un greu problema que provoca que la majoria dels nuclis familiars destinin més d’un 40% dels seus ingressos a fer front a l’habitatge. Entendre que la problemàtica té un caràcter global, diu, és indispensable per fer-hi front.

Notícies relacionades