La contradicció de l’Ajuntament en el foment del comerç just i la banca ètica

Foto: Cedida per Cugat Mèdia

Recorda que elCugatenc és possible gràcies a les subscripcions
Tu també pots donar-li suport per 5 euros al mes Subscriu-t'hi

El govern municipal fa autocrítica i accepta la contradicció que suposa promoure accions per un comerç just i, en canvi, tenir tots els crèdits i gairebé tots els comptes bancaris en la banca convencional, les inversions de les quals serveixen, entre d’altres, per finançar la indústria armamentística. Així ho va reconèixer la regidora de Ciutadania i Salut, Gemma Aristoy (ERC-MES), en una taula rodona celebrada el dissabte. Per a la representant política, hi ha molts reptes pendents, com ara la introducció de més clàusules socials i ambientals en la contractació pública que donin més oportunitats a les empreses i entitats de l’economia social i solidària.

Aristoy va posar en valor la incorporació de Pilar Gibert al capdavant de l’àrea de contractació, el que ha permès, diu, introduir una mirada sensible al comerç just. Però els límits legals hi són perquè la contractació pública es basa en la lliure competència i això tot sovint beneficia empreses grans, per capacitat econòmica i per l’especialització en els concursos públics. Sense descartar possibles beneficis fiscals per a les empreses i entitats socials, la regidora va defensar que hores d’ara posen l’atenció en la formació del personal tècnic i que, pel que fa a contractació pública, hi ha lots de concursos reservats per a empreses socials i centres especials de treball, com va passar, per exemple, amb el concurs de manteniment dels parcs i jardins (ara impugnat).

Tot i això, com va passar amb la contractació del menjador escolar de les escoles bressol, les multinacionals tenen molta força i encara s’emporten serveis als quals han intentat accedir entitats i empreses locals que tot sovint dibuixen un model de relació amb l’entorn –amb productes de quilòmetre zero, ecològics i enxarxament–. Pel que fa a la banca ètica, va dir que els límits també són de la pròpia banca per no donar una operativitat tan gran com la que necessita un ajuntament, tot reconeixent que és un deute pendent de l’administració santcugatenca ja que des que al 2014 es va aprovar una moció per treballar amb la banca ètica no s’ha tancat cap crèdit amb aquesta i només s’hi té un compte.

Guillermo Vidal, que va acudir a l’acte en representació del PSC, va dir que la normativa que regula la contractació és europea i, per tant, hi ha poc marge de maniobra. Al seu parer, les pròpies empreses –també les grans– volen la introducció d’aquestes clàusules perquè donen valor a la seva feina però si es restringeix massa la participació, s’incompleixen les normatives. Per això defensa que més enllà de les petites actuacions que puga fer un ajuntament –com ajudar les entitats i empreses petites per formar-se en contractació pública–, cal un canvi social més ampli.

El socialista també va dir que en grans contractes s’ha de prioritzar l’executabilitat del servei, que tot sovint no pot recaure en mans d’empreses del tercer sector perquè no tenen la força suficient per assumir-lo. Pel que fa a la banca ètica, va apuntar que és un sector desregulat –tot i que els bancs ètics sí que estan sotmesos a la mateixa regulació que la banca tradicional– i que l’administració té por d’accedir-hi per si fa fallida. Tot i això parla d’una tendència imparable que també ha d’anar de la mà de la gent, fent èmfasi en totes aquelles persones que volen una transformació social però que hores d’ara encara tenen un compte a la banca tradicional.

La taula rodona, organitzada per Oxfam Intermón i amb la participació de Cugat Mèdia, el TOT Sant Cugat i elCugatenc, formava part del programa d’actes pel dia mundial del comerç just. El dissabte passat es va celebrar l’acte central que, a més de la taula rodona, també tenia una fira de comerç just, finances ètiques i economia social i solidària a la plaça d’Octavià i un espectacle de contes teatralitzats.

Just abans de la taula rodona amb els representants polítics, es va llegir el manifest de la Coordinadora pel Comerç Just i les Finances Ètiques. “La crisi desencadenada per la COVID-19 ja ha provocat que, mentre les grans multinacionals multiplicaven els seus beneficis, les treballadores hagin perdut més de 3 bilions d’euros en salaris des de l’inici de la pandèmia”, apunta aquest escrit, “no és un fet circumstancial i, segons l’OIT i el PNUD, pot tenir efectes devastadors de llarga durada en els drets humans i ambientals, augmentant la pobresa i la fam, així com el risc del treball forçós i infantil i la desforestació”.

Tot i la part crítica del manifest, també s’obria una finestra d’esperança: “Tenim el poder de triar un consum conscient que inclogui el Comerç Just i vetlli per unes relacions comercials justes per a totes les parts, incloses les del Sud Global. Enguany també reclamem a les responsables polítiques una reconstrucció amb justícia a la crisi desencadenada per la COVID-19 per no tornar a caure en els mateixos errors.”

Des del passat 4 de maig, amb una taula rodona amb projectes de l’economia solidària de Sant Cugat, i fins el proper dia 14, amb una nit temàtica de la Universitat Internacional de la Pau (Unipau), Sant Cugat viu els actes relacionats amb el dia mundial del comerç just, organitzat per Oxfam Intermón amb la col·laboració d’entitats com la Xarxa d’Economia Solidària (XES), Enginyeria Sense Fronteres i la Unipau.

Notícies relacionades