Els guardonats al concurs d'emprenedoria social de l'Ajuntament demanen millores

Fotos: Localpres i gabinet de premsa de l'Ajuntament

Encara amb Carles Brugarolas al capdavant de l'àrea d'Economia de l'Ajuntament es va impulsar un concurs d'emprenedoria social amb el qual es pretenia fomentar la creació de cooperatives i altres empreses socials. Avui dia el concurs es troba en les fases finals de la tercera edició i en breus començarà la quarta. Si bé, alguns guardonats en les dues primeres convocatòries veuen que, un i dos anys després d'haver acabat el concurs, necessiten encara una empenta. Posen en valor la iniciativa municipal però també en critiquen alguns aspectes mentre el govern considera que, en ser una proposta molt nova, cal adaptar-se any a any per millorar.

El concurs va començar ara fa 3 anys amb una primera convocatòria en què hi podien haver fins a 4 projectes guanyadors, amb un premi de fins a 20.000€ si se superaven totes les fases i la possibilitat de tenir un assessorament durant un any. En aquella primera edició hi va haver 3 projectes guardonats: L'Ortiga, Sabor Afegit i Sinergia 360º. L'any següent ja hi va haver 4 premiats: Blank, Magna Magazine, Actua i Contrafort. Dels 7 premiats en les dues primeres edicions, 4 segueixen funcionant, tot i que alguns d'ells no han trobat encara el punt d'equilibri entre ingressos i despeses.

La tercera edició va canviar lleugerament les bases amb, com a principal novetat, l'augment de guardonats de 4 a 8 i, en conseqüència, la divisió del premi en forma de subvenció de 20.000 a 10.000€ per a cada guardonat com a màxim. En aquesta edició s'hi van presentar més projectes que possibles premis i per això es van fer unes fases de formació i triatge inicial. Alguns dels guardonats, entre ells L'Avenir com a editora d'elCugatenc, encara no han acabat totes les fases ni l'assessorament tot i que queden pocs mesos per acabar el concurs. La valoració d'aquests projectes seria prematura ja que encara no han sortit de l'assessorament.

Del primer any només L'Ortiga segueix en peu. Constituïda com a cooperativa per a l'educació i formació en agricultura eco és coneguda al municipi per l'explotació dels camps de Can Monmany que té cedits per l'Ajuntament. Alba Sánchez, del projecte educatiu, diu que la cooperativa, que s'encarrega de l'àrea formativa i està inclosa dins del projecte L'Ortiga en sentit ampli (amb producció hortícola i comercialització), ja està consolidada amb 3 socis i la propera incorporació d'un quart.

Valoren positivament el pas pel concurs perquè els va donar impuls i suport econòmic per als reptes d'iniciar un projecte d'autoocupació. Critiquen, però, l'assessorament perquè anava “a ritmes diferents i no hi havia massa sintonia en la forma d'entendre el projecte i l'economia social”. Per això proposa buscar professionals del sector de l'economia social per ajudar els projectes. De fet, de cara a la següent edició, es va canviar l'acompanyament que va recaure, i encara enguany es manté, en l'empresa cooperativa Tandem Social.

Sabor Afegit, un projecte que pretenia elaborar productes d'alimentació per a establiments gastronòmics, es va quedar sense poder desenvolupar-se. Segons explica Pablo Ioel Guverich, un dels impulsors, perquè el producte artesanal resultava molt car i no van aconseguir incorporar criteris industrials. “És una raó de mercat”, explica. Com a punt fort del concurs, però, valora que els va servir per conèixer el món empresarial des de diverses perspectives. A més, diu, l'Ajuntament va ajudar a generar cooperació.

Tot i això, creu que la primera edició del concurs es va centrar massa en fer documents en paper, plans d'empresa i similars. “Vam treballar molt el paper però el procés de producció s'encallava per un tema professional que no vam poder solucionar amb les altres eines del concurs”, explica. Van haver de buscar el seu partner a Sabadell ja que no el van trobar a Sant Cugat. Per això proposa que l'Ajuntament incorpori empreses de la ciutat que puguin ajudar a establir la viabilitat dels projectes abans.

També del primer any, Sinergia 360º era un projecte que volia implantar una moneda social a la ciutat, que permetés el desenvolupament local, la cohesió social i la sostenibilitat ambiental. Segons explica un dels seus impulsors, August Corrons, la cooperativa va desaparèixer als dos anys “com a conseqüència que la implantació de la moneda no va rebre la resposta prevista per part de la ciutadania, tant a nivell de particulars com de comerciants”. Pel que fa al concurs, diu que les condicions eren “molt estrictes” i això va dificultar “la cohesió grupal necessària per esdevenir resilient enfront a les dificultats d'implantació”.

De la següent edició, només un ja no està en marxa i, de fet, no va arribar ni a l'acte de cloenda del concurs. Es tracta de Contrafort, un projecte que volia desenvolupar un servei d'atenció emocional per a dones que pateixen violència de gènere. Segons explica una de les seves impulsores, Elisenda Vila, la idea no es va materialitzar finalment per “moments personals que no van permetre dedicar el temps que requeria per tirar-lo endavant”.

Dels altres 3 projectes guardonats, Actua destaca com a “servei d'acompanyament acadèmic, laboral, relacional i emocional als joves a través de diversos serveis complementaris” com ara coaching o l'orientació acadèmica. L'equip impulsor, format per Eulàlia León, Mònica Marqués i Melina Belzunce, explica que al 2015 quasi aconsegueixen el punt d'equilibri i esperen assolir-lo enguany. Durant aquest temps, amb les mateixes components, han ampliat serveis. Del concurs, valoren positivament l'ajut econòmic com a suport durant el primer any i l'assessorament pel que fa a la vesant empresarial i de màrqueting. Si bé, creuen que hi ha una mancança important pel que fa a l'ajut per aconseguir més visibilitat. “L'Ajuntament hagués pogut fer més difusió dels nostres projectes”, enraonen.

Magna Magazine és una revista gratuïta destinada a persones majors de 55 anys. Té continguts per desenvolupar un “estil de vida responsable, solidari, sa i atractiu”. Ja han publicat 8 exemplars amb especial cura del disseny. Anna Capdevila, una de les impulsores, explica que el concurs els ha permès desenvolupar la idea, guanyar confiança i rebre coneixements empresarials a través de l'assessorament. Diu que l'espai de coworking no el van poder aprofitar inicialment per funcionalitat logística tot i que posteriorment els ha servit per fer contactes i col·laboracions. Com a millora, proposen que la fase de constitució de l'empesa hauria de ser dels darrers punts del concurs un cop està desenvolupat i consolidat el pla econòmic i comercial.

Finalment, Blank és una empresa dedicada al disseny gràfic i la comunicació visual. Ramon Gutiérrez, un dels impulsors, explica que el que més valoren és l'ajut econòmic perquè els va permetre fer inversions i tenir una liquiditat impossible quan es comença una empresa des de 0. Reconeixen que l'assessorament va ser molt positiu tot i que en el desenvolupament com a empresa ja fora del concurs han conegut molt més la realitat empresarial. “Hem descobert moltes més coses després, sense assessorament, que quan el teníem”, diu.

També explica que en el moment que van sortir del concurs tenien la sensació que tot anava pitjor i que seria molt difícil tornar a l'estat econòmic i de treball que havien aconseguit durant els mesos d'acompanyament. Si bé, després van aconseguir recuperar-se i mantenir Blank en funcionament. Sense el suport de l'Ajuntament és més complicat impulsar l'empresa, conclou.

Joana Barbany, regidora de Promoció Econòmica, explica que el concurs “és nou” i que “s'ha de parar per anar ajustant”. Planteja que potser la propera edició té noves fases. Si bé, el posa en el context de totes les iniciatives que desenvolupa l'Ajuntament per crear i evitar que es destrueixin empreses i llocs de treball. Es tracta de concursos, acords publicoprivats i acompanyaments que haurien de permetre el desenvolupament de noves iniciatives empresarials a la ciutat.

Accepta que hi ha casos d'emprenedors que han tingut el suport en la primera fase de constitució de l'empresa però que, de sobte, s'han vist sols en els primers anys de funcionament. Per això es plantegen desenvolupar acompanyaments en segona fase que, a més de permetre atorgar un ajut als impulsors de projectes que ja estan en marxa, ajudaria a l'establiment de seus a Sant Cugat ja que hi ha alguns emprenedors que quan acaben els programes de suport marxen a altres ciutats.

Alhora, aquest apunt negatiu té, per a Barbany, un toc positiu. Que hi hagi emprenedors d'altres ciutats que arriben a Sant Cugat per desenvolupar els seus projectes significa que la ciutat s'ha situat com un bon lloc per a l'emprenedoria. Per això defensa que, si hi ha empreses que acaben marxant, com a mínim s'hauria de mantenir una relació. Reconeix, en aquest sentit, la tasca de les tècniques i treballadors de l'àrea i, especialment, a Carme Mitjans ja que ha estat reconeguda com la millor acompanyant de projectes d'emprenedoria d'Espanya.

L'emprenedoria no necessàriament social

Més enllà de l'economia social, Barbany explica que el consistori té diverses vies d'ajut a emprenedors. De fet, durant les properes setmanes tenen la intenció de donar-hi més èmfasi perquè la gent conegui els serveis. Un cas paradigmàtic és Yuzz, un programa de joves emprenedors promogut pel Banc Santander que arriba arreu d'Espanya i té el suport d'empreses com l'armamentística Indra, la xarxa social Tuenti o la informàtica Intel, entre d'altres.

A nivell local a Yuzz participen l'Ajuntament, la Fundació Sant Cugat Actiu, el centre Vita, Sant Cugat Empresarial, ESADE, el Trade Center, la Cambra de Comerç, Cugat.cat, el Creatus Dominus, la Diputació i la UAB. Els participants passen fases per a la preparació del pla d'empresa i la implementació del projecte i poden arribar a guanyar un viatge a Silicon Valley. Acaba amb una entrega de premis a nivell nacional amb guardons d'entre 30.000 i 10.000€.

 

El consistori també participa en programes d'emprenedoria inversa conjuntament amb el Trade Center que pretenen partir des de la necessitat en lloc de la idea. Així mateix, forma part del programa Reempresa a nivell català que pretén esdevenir un mercat de compravenda de petites i mitjanes empreses per evitar que la retirada d'emprenedors i les jubilacions acabin amb llocs de feina. Hi participen la CECOT i la Diputació. Barbany considera que potser l'assessorament econòmic i financer n'és la principal mancança.

Entre les propostes de les quals cal reforçar la comunicació, Barbany destaca l'Oficina d'Atenció a l'Empresa que permet acompanyar a les empreses tant pel que fa a la part financera com per a aconseguir llicències, entre d'altres. A més, quan una empresa o un emprenedor té una idea clara però no sap si és viable, l'Oficina els desvia a la Cambra de Comerç per avaluar-ho. Si bé, aquest servei es troba en un intent d'unificació de tràmits arreu de Catalunya, ja que a cada municipi les empreses necessiten uns requisits per començar l'activitat. És l'anomenada finestreta única a la qual hi ha municipis, com Barcelona, que no s'hi han sumat. “Quan tenies molt desenvolupat el teu propi sistema és més complicat deixar-lo per anar a un d'unificat”, valora la regidora.

Tot plegat està acompanyat, segons el govern, de la sensibilització a instituts amb cursos. Enguany ja hi ha, asseguren, dues demandes per fer aquests cursos. Allà s'expliquen experiències, a l'igual que a altres llocs on puguin estar interessats per conèixer iniciatives d'emprenedoria. Destaca també l'intent d'entrellaçar projectes relacionant participants dels diferents serveis i concursos en els quals hi ha el consistori.

Un canvi de model pel que fa als espais d'emprenedoria

L'Ajuntament té tres convenis perquè projectes reeixits dels programes d'emprenedoria municipals puguin tenir espai a baix preu o fins i tot gratuïtament durant un cert període de temps, com passa amb el concurs d'emprenedoria social. Es tracta de tres espais de cotreball (coworking), un a ESADE, el Trade Center i el Vita. Els dos primers tenen un conveni amb revisió anual. Barbany avança que es treballa en un nou conveni de cara al gener en què es reduirà la importància del coworking per fer més incidència en l'assessorament.

Pel que fa al Vita, on els projectes guardonats en el concurs d'emprenedoria social poden tenir un espai gratuït durant els primers mesos de treball, funciona com un centre mig públic i mig privat, segons Barbany, amb l'empresa Invents, guanyadora d'un concurs públic, i l'Ajuntament com a principals actors. Si bé, en un any i mig venç el contracte i el govern creu que Invents no té intenció de renovar-lo. Ara es plantegen fer un nou concurs o que el Vita passi a ser totalment públic, una decisió que, asseguren, encara no s'ha pres.

Així i tot, Barbany valora que la demanda d'espais de coworking ha baixat ja que molta gent pot treballar des de casa. És per això que es plantegen cobrir la demanda de despatxos per a estada continuada o per fer reunions. Això els pot portar a buscar noves relacions amb altres empreses i, avança tot i que no hi ha res tancat, que un dels espais podria ser l'@ Sant Cugat Bussines Park, al tocar de l'AP7 i no gaire lluny del Vita.

Si bé, les crítiques i propostes de millora dels emprenedors, tant del concurs d'emprenedoria social com d'altres programes, han arribat a la taula de Barbany fa pocs mesos. L'anterior tinent d'alcalde d'Economia, Carles Brugarolas, va deixar el seu càrrec al juliol perquè havia desenvolupat un projecte empresarial que considerava incompatible amb la tasca de govern. Tot i que no va anunciar el nom de l'empresa, elCugatenc ha pogut saber que es tracta d'Up! Catalonia, que fa acompanyament a emprenedors i empreses especialment “en el buit entre el moment de definició del projecte i l'arrencada o consolidació”. Té la seu, justament, al Vita.

Notícies relacionades