Exemples cooperatius d’èxit per millorar l’Ateneu Cooperatiu del Vallès Occidental

Fotos: Jordi Pascual

La quarta taula territorial de l’economia social a la comarca, organitzada per l’Ateneu Cooperatiu, ha servit per obrir una reflexió sobre el funcionament del projecte, que tot just enguany celebra la seva segona edició. La Generalitat, impulsora dels Ateneus arreu del país, ha preguntat als seus representants territorials què pot fer per millorar una aposta que pretén arrelar l’economia social i solidària a les comarques amb la creació de cooperatives i empreses socials. L’Ateneu vallesà, en què hi participa la cooperativa santcugatenca Doble Via i la Xarxa local d’Economia Solidària, ha aprofitat l’avinentesa per conèixer altres experiències referents arreu del món i així prendre idees de cara a les seves propostes, que han acabat debatent-se col·lectivament entre els assistents a la taula territorial, celebrada aquest cop dilluns a Barberà.

La primera de les referències ha estat el foment de l’economia social al País Basc i, especialment, el programa Koop Fabrika, que agrupa tres comarques de Guipúscoa per tal de fomentar l’emprenedoria social, la formació de formadors i promotors d’aquest tipus d’economia i el vincle amb la pota de la recerca i investigació. Hi participen agències de desenvolupament local, empreses, la Diputació i universitats. Han arribat a la seva tercera edició i, tal com explica Andoni Egia, un dels impulsors, ja pensen en millores de cara al proper any, com incorporar més presència al territori que reforci l’enxarxament que ja fomenten o deixar terminis més oberts per no condicionar els projectes. “Tenim l’aspiració d’arribar a tota Euskal Herria”, apunta.

Ell mateix ha fet un repàs també a altres iniciatives basques com ara un espai de cotreball gratuït a canvi d’aportar temps a la societat i a l’autogestió del propi espai; el programa Beterri Km0 per facilitar un circuit curt de comercialització, l’adquisició de noves terres per a produir, campanyes de sensibilització i d’altres amb l’objectiu de fomentar el consum de proximitat; el foment de l’ocupació social amb mirada de gènere i racial; l’anomenat Territorio Procomún que identifiqui actors sectorials i els agrupi; el creixement de l’Olatukoop, equivalent a la Xarxa d’Economia Solidària (XES) a Catalunya, i la creació d’una taula de cooperatives que permeti crear una agenda de transformació territorial amb un fons de promoció provinent de les mateixes entitats socials.

Segons Egia, la referencialitat de la Corporació Mondragón com a grup cooperatiu per excel·lència no necessàriament ha portat una tradició cooperativa a la zona sinó que les noves formes d’economia social més transformadores s’han vist amagades sota les dinàmiques de grans grups com aquest, que, malgrat ser cooperatius, de vegades s’allunyen del funcionament de les iniciatives socials més petites i de base. Tot i així, la seva referencialitat també els anima a ser partícips dels projectes d’impuls cooperatiu al país èuscar.

La segona de les experiències, de la mà del membre de LabCoop Jordi Valls, és el model cooperatiu del Quebec, tota una referència mundial que té actualment com a principals actors les Coopératives de développement régional (CDR, cooperatives de desenvolupament regional). Les CDR són cooperatives de segon grau que fomenten la creació de cooperatives amb un conveni marc amb el Ministeri del país a través d’una federació entre ells, així poden impulsar noves cooperatives, sensibilitzar i intercooperar. A més, també aconsegueixen fons d’altres vies com el govern federal canadenc, els fons de les entitats sòcies i de fer alguns serveis a cooperatives.

Segons Valls, el model quebequès barreja l’economia social tradicional, amb grans corporacions que claven les seves arrels al segle XIX, i una més moderna que ha guanyat pes especialment en les àrees de cures a les persones. Tot i ser un repte per la baixa densitat de població, l’economia social s’ha mantingut com una senya d’identitat de la part francòfona del Canadà, envoltada de la influència estatunidenca, i representa avui dia un 4% de l’ocupació del país. A més, les cooperatives de treball no tenen gaire pes en comparació a d’altres models.

La darrera referència repassada ha estat els Pols Territorials de França, recollits per llei des del 2014 i que pretenen esdevenir una estratègia conjunta del món públic i privat. Hi ha prop de 150 iniciatives arreu de l’estat veí fomentant la intercooperació amb mutualitat de recursos, espais i suport, projectes comuns entre iniciatives de l’economia social i projectes estratègics. Els ajuntaments han jugat un paper clau en la facilitació d’aquesta iniciativa, en què un 57% dels participants són associacions. Hi té un pes especial l’alimentació i l’ecologia.

Posteriorment, en un taller conjunt, els participants a la quarta taula territorial han plasmat les seves idees sobre el model que haurien de seguir els ateneus cooperatius, sent conscients de la complexitat que implica dissenyar una estratègia per a tota Catalunya des de la realitat concreta del Vallès Occidental. De les propostes recollides a tots els ateneus del país la Generalitat podrà ajustar el programa de cara a la propera edició. Pel matí també s’ha fet una dinàmica específica per pensar i reflexionar sobre els recursos que pot oferir l’Ateneu Cooperatiu del Vallès Occidental en col·laboració amb les administracions que hi participen, especialment els ajuntaments, els tècnics dels quals han pogut aportar els programes municipals o intermunicipals de foment de l’economia social que ja existeixen, sempre amb el repte de no només formar noves generacions sinó també els tècnics i formadors que han de fer créixer l’economia social a la comarca.

Notícies relacionades