Eligio Medina: “Mai m'hagués imaginat que arribaria el dia en què els fills visquessin pitjor que els pares”

Fotografies: Anna Poquet

L’actual Delphi ha estat un dels protagonistes d’aquest any pels diferents problemes econòmics i laborals que han anat sorgint a l’empresa fins al punt que tanca per tal de traslladar la seva activitat en un altre lloc. A més, ha donat la casualitat que, alguns treballadors que formaven part del Consell de Fàbrica de Condiesel, actual Delphi, han presentat el llibre Anem Junts. El Consell de Fàbrica de Condiesel, una història de lluita obrera (1970-1990).

Des del diari elCugatenc hem trobat oportú realitzar un reportatge sobre les etapes per les quals ha passat Delphi des dels seus inicis per tal d’introduir-lo a l’Anuari que hem realitzat en el primer any de vida d’aquest diari digital. A continuació us adjuntem, per tant, una entrevista amb Eligio Medina, un dels autors del llibre “Anem Junts” i extreballador de Condiesel i que podreu trobar també a l’Anuari 2015-2016 d’elCugatenc.

 Com va sorgir la idea de crear el llibre?

– Va sorgir del Josep Portolés, que ens va proposar a uns quants la idea de deixar per escrit una ressenya del que va passar. Ens va semblar bona idea i a partir d’aquí  vam convocar una assemblea en la qual vam ajuntar unes 50 persones aproximadament. Tothom hi estava d’acord.

Un cop aprovada la idea, vam calcular el pressupost que necessitàvem i vam començar a fer entrevistes als diferents extreballadors i treballadores. Encara que hi havien més dones a oficines, al taller també n'hi havia unes 12.

 Recalqueu que és casualitat tot el que ha passat amb Delphi en aquest darrer any. Quin és, per tant, l’objectiu d’aquest llibre?

– Pura coincidència, perquè nosaltres vam començar a tirar endavant el llibre ara fa tres anys. Sabíem que l’empresa tenia una altra fàbrica muntada en un altre lloc per portar la feina allà i, sincerament, pensàvem que tancaria abans, però amb el tema de la crisi es va aturar i ho han allargat una mica més.

El llibre té 9 capítols i en cadascun d’ells els extreballadors parlen de les experiències que anaven vivint depenent de l'època. Als anys 70, per exemple, és quan jo vaig entrar i allò per mi era el cel comparat amb l’infern que vivia a Coresa, la fàbrica on treballava abans, perquè hi havia un control exagerat sobre els treballadors. A la mínima que movies un dit, ja tenies a la Guardia Civil a la porta. Suposo que també influïa el fet que els socis fundadors de Coresa eren exmilitars. El tracte de la Condiesel era molt diferent. Tot i que era una empresa molt més gran, el tracte era més paternalista.

El fil conductor va ser la vaga en la qual vam aprofitar les primeres eleccions sindicals del franquisme per formar un grupet i, a partir d’aquí, organitzar les primeres mobilitzacions fins formar el Consell de Fàbrica. Aprofitant el buit que va deixar la mort de Franco, vam implantar un sistema diferent que consistia en crear la figura d’un representant a cada secció. Això significava uns 80 delegats que dedicàvem temps extra un cop acabàvem de treballar.

Volem deixar constància de la importància de treballar la relació humana i el tracte amb la gent. Volem transmetre tot el que va passar, que no té res a veure amb el que està passant ara. Jo diria que fins i tot avui en dia tot és més dur malgrat no haver dictadura. Abans amb Franco gairebé no et podies moure, però el que estem vivint ara és massa. Mai m’hagués imaginat que arribaria el dia en el en què els fills visquessin pitjor que els pares.

Nosaltres sols no fem res, hem de fer junts per poder aconseguir canviar coses. Una persona no pot viure sola, necessita dels altres. Tot es pot aconseguir canviar però, per fer-ho, a vegades, s’han de deixar de fer algunes, s’ha de dedicar temps. Nosaltres, per exemple, ens dedicàvem totalment a la lluita, primer era la lluita i les reunions i en segon lloc estava la casa i la família.

Si nosaltres en aquell moment haguéssim pensat en totes les conseqüències negatives que podria tenir el fet d’encarar-nos al sistema, com per exemple, pensar que ens haguessin pogut acomiadar per fer vaga, no haguéssim aconseguit tot el que vam arribar a aconseguir fent pinya i deixant la por a un costat.- Hi havia una sèrie d’empreses del Vallès que ens reuníem de forma clandestina per tal de buscar la manera de posar mà al sistema, perquè no podies fer vaga de cap manera. Tot i les  amenaces de les empreses, nosaltres no ens rendíem, perquè si comences amb el neguit i la por, no fas res.- Un cop llegeixes el llibre costa de creure com en una època en què es passava tanta gana i no hi havia gaire llibertat vau ser capaços de fer front al capital. Quines van ser les claus necessàries per aconseguir-ho?

Gràcies a la confiança, l’amistat que ens unia, la gran participació i la solidaritat, es desencadenava una energia tant poderosa que facilitava les accions i mobilitzacions per aconseguir el que volíem.

– En què es diferència un sindicat dels vostres delegats?

– Al principi els sindicats encara no s’havien imposat. Al poc d’entrar a l’empresa vam crear el COP (col·lectiu obrer popular) perquè la gent es volia identificar amb alguna cosa. No era més que una còpia del COP que ja existia a la Roca del Vallès i que focalitzava tot el treball en la unitat i participació popular.

Sempre hem tingut més afiliats que els altres tot i no tenir cap tipus d’assegurança. No hem tingut mai cap alliberat, ja que, sempre hem pensat que si has de defensar un lloc, has de conèixer-lo.

No es tractava d’un sindicat perquè no separava allò polític d’allò econòmic i tampoc pretenia ser una direcció política exterior sobre els treballadors. Volíem aconseguir, entre altres, igualtats salarials per mitjà de mobilitzacions dins i fora de la fàbrica.

– Us heu trobat amb alguna dificultat per fer el llibre?

– Les dades que hem recopilat són les nostres, així que no hem tingut un treball gaire gran en aquest aspecte. A més, quan treballàvem a la fàbrica vam començar a fer un butlletí “d’estar per casa” i l’empresa ens va copiar la idea però “a lo grande”, en color, amb concursos on et regalaven, per exemple, una càmera de fotos, etc. Aquests butlletins ens han servit per recuperar molta informació.

Entrevista publicada en el primer Anuari del diari digital elCugatenc (2015-2016).

Notícies relacionades