Miquel Gordillo: "Volem que el nostre mitjà sigui l’altaveu de les iniciatives socials i culturals que es donen a la ciutat"

Fotografies: Anna Poquet

Aquesta setmana ens hem desplaçat fins a Terrassa per entrevistar al diari Malarrassa, un diari mensual i gratuït que va nèixer ara fa gairebé dos anys, fruit del teixit associatiu i amb la intenció d’omplir espais buits informatius, amb un periodisme més crític, documentat i de proximitat, que està al costat de les entitats i veïns de la ciutat. En definitiva, un mitjà que segueix la mateixa línia que elCugatenc.   

En Miquel Gordillo, un dels impulsors del diari, hem cita a l’entitat “Els  Amics de les Arts”, un espai des del qual es promou el debat i la cultura i on en Miquel m’explica que en aquest bar es reuneixen sovint els membres del diari i fan xerrades per fer difusió del seu projecte. Aprofito per preguntar-li quantes persones són.

– Miquel: Som un equip de dues persones i mitja, ja que, dues s’hi dediquen a temps complet i l’altre mitja persona no tant. A més, tenim dues persones més que s’encarreguen de la part de cultura, ja que, a aquesta part li dediquem un bon espai al diari mensual. També tenim uns quants col·laboradors que són gent propera que ens ajuden en temes de distribució i difusió i gent que ens envia articles d’opinió. Pel que fa la seu ara mateix només tenim un espai que ens deixen però fem servir poc perquè treballem des de casa.

Anna: El fet de ser pocs membres inevitablement us condiciona alhora d’escollir allò que publiqueu tant a la web com al diari, quins criteris utilitzeu per escollir que publicareu i que no?

– M: Els criteris venen donats una mica per la gent i entitats amb les quals ens relacionem i això ha anat in crescendo. Nosaltres som activistes socials, som un mitjà que arriba i reprodueix el que veu i el que li arriba però estem molt en contacte amb el moviment social, amb les organitzacions civils, el moviment veïnal, estem també al costat de la cultura de la ciutat i amb el món de la cultura social i solidària, tot això és el que ens ha permès seguir creixent.

Terrassa és una ciutat molt viva a nivell cultural i tot i que ens agradaria cobrir-ho tot, amb les persones que som i el temps, no podem fer-ho. A nivell polític ens passa el mateix, passen moltes coses a diari i no arribem a tot. Pel que fa esports, si mires el nostre diari veuràs que no tenim cap secció, però és un objectiu pendent que tenim, però pel moment no tenim via directa amb ningú per parlar de temes d’esports però som conscients que ho haurem de fer per poder ser un mitjà més ampli i seguir creixent per fer un projecte de més qualitat.

Per poder seguir creixent, tal com explica Gordillo, han posat en marxa un Verkami per tal de recaptar diners i poder-se constituir com a cooperativa de treball, ja que, fins ara, Malarrassa és un projecte format per persones que treballen de forma voluntària per tal que el projecte tiri endavant.

– M: Nosaltres contemplem que el nostre projecte sigui professional i per tant, una empresa que doni cobertura a la tasca professional que estem fent i escollim el model cooperativista perquè és en el que creiem a nivell d’empresa, un model assambleat, horitzontal, sense afany de lucre tot i que contemplem que sigui un projecte professional.

Sent cooperativa farem un salt endavant en tots els nivells i a més, l’equip podrà disposar d’un salari, ja veurem de quin tipus, però podrem seguir endavant amb el mitjà. Des de que vam començar, ara fa ja gairebé tres anys, ho teníem clar.

– A: A 11 dies per acabar el Verkami, heu recaptat  la meitat dels 10 000€ que us heu proposat. Quines conclusions traieu respecte l’ajuda que esteu rebent?

– M: Costa que la gent s’involucri a nivell de fer aportacions i col·laborar econòmicament, que un Verkami al cap i a la fi és això, però costa, té els seus ritmes.

A la vegada que valorem molt positivament la bona acollida del principi, ja que, moltes entitats i gent que coneixem i amb qui treballem fan difusió.

És cert que estem a la meitat de temps i portem la meitat recaptat. Costa que la cosa arrenqui segons els objectius que teníem. Per tant, a nivell de difusió i cobertura, bé, però alhora que la gent col·labori costa més.

– A: Això vol dir que a la gent li costa entendre que la informació té un cost?

– M: Però a la vegada a la gent li sobta que fem un diari gratuït, molta gent no ho acaba d’entendre pel fet que no tinguem mecenes darrera ni recursos, però nosaltres volem seguir mantenint que l’accés sigui lliure i obert perquè arribi a molta gent, òbviament sempre i quant sigui viable en tots els sentits i que les associacions i la gent col·labori.

El tema publicitari, per exemple, també l’estem treballant dins d’una línia de publicitat ètica, que ens condiciona però a la vegada tenim un camp molt ampli i de maniobra  que ens permetria que el nostre mitjà pogués seguir sent gratuït.

 

– A: Fa un any i mig que el diari surt al carrer, com ho veu fer perquè la gent entengués que es tractava d’un mitjà independent i que no el veiés com la competència del Diari de Terrassa?

– M: Mesos abans de sortir en paper vam començar amb la pàgina web i plantejàvem el pojecte des d’una òptica diferent del  Diari de Terrassa, perquè és el diari informatiu per excel·lència d’aquesta ciutat i la gent el pren com a referent perquè està actiu des de fa uns 50 anys.

El nostre projecte informatiu, en canvi, no tracta de trepitjar el mercat que pugui tenir el Diari de Terrassa, perquè nosaltres volem fer un mitjà que estigui més a l’abast dels moviments socials, de les entitats i associacions que coneixíem i les noves que anem coneixent cada cop més.

Pretenem fer un altre periodisme més d’explicació del que fa la gent, més de recollir les opinions i experiències que fan les associacions i entitats i d’aprofundir més, fer un periodisme més rigorós i de dades, contextualitzant més.

Ara mateix, la gent ens veu com un diari que està més al costat del moviment social, veïnal que hi ha a la ciutat que és molt gran, de la cultura viva i popular, del cooperativisme i tot el que té a veure amb l’economia social i solidària. I no s’equivoquen perquè nosaltres anem acompanyant una mica tot això.

Poder al començament hi havia una visió més clara i concreta del nostre perfil i ara hi ha gent que ens associa a un grup polític concret i altres que ens associen a moviments socials i prou, però el que volem és que se’ns vegi el més ampli possible i que no ens etiquetin ni  ens posicionin.   

– A: En una taula rodona que es va organitzar a Cal Temerari sobre una nova manera de fer periodisme de proximitat, veu parlar de “treure’s l’etiqueta d’alternatius i passar a ser la normalitat”. En el vostre cas ho esteu aconseguint o encara queda molt camí per fer?

– M: Nosaltres volem ser la normalitat i per això no fem servir aquesta etiqueta, informem de coses que passen, volem saber què opina la gent i que aquests expliquin les seves experiències, volem aprofundir en el que passa a la ciutat segons el context.

És a dir, volem que el nostre mitjà sigui l’altaveu de les iniciatives socials i culturals que es donen a la ciutat, a més de promoure debat i participació en temes importants que passen a la nostra ciutat.

Per tant, no creiem que siguem alternatius en absolut, el que fem és periodisme en definitiva.

– A: En una societat marcada per la immediatesa de la informació. Teniu alguna dificultat pel fet de fer una revista mensual?

– M: La fem mensual perquè a nivell econòmic és el que podem, ja que, el 90% de les despeses que tenim són per imprimir la revista, però ens agradaria que fos setmanal. També hem pogut fer possible la versió en paper pel suport de les entitats i persones que posant una quota mensual ho han permès fer i perquè nosaltres també hem dedicat temps per fer-ho, però és cert que com és un diari en paper i mensual té poc espai, ja que, en un mes s’han d’ajuntar coses que han passat en el nostre entorn, més properes i reflectir-les aquí.

Si poguéssim la faríem setmanal, tenint recursos i més persones que és al que aspirem, però sí que es veritat que canviaria la òptica del diari. Tot i que a llarg termini ens agradaria poder-ho fer setmanalment, ja que, no te res a veure.

Notícies relacionades