L’Ateneu Cooperatiu del Vallès Occidental arrenca nova temporada aspirant a acompanyar 30 projectes

Foto: Jordi Pascual

Passada la primera convocatòria de la Generalitat per crear una xarxa d’Ateneus Cooperatius arreu del país, l’Ateneu de la nostra comarca ha decidit incidir de nou en l’aposta per fomentar i enxarxar l’economia social del territori acollint-se a la segona convocatòria amb un equip reforçat pel que fa a acompanyament i amb l’aspiració d’arribar a més de 1.000 persones i 30 projectes que aquest cop no necessàriament han d’acabar en constitució d’una empresa social ja que també s’hi podran acollir iniciatives ja existents que volen desenvolupar una pota més del seu negoci.

Segons explica Pau Nadal, encarregat de comunicació de l’Ateneu Cooperatiu del Vallès Occidental i membre de la pota sud (Rubí, Sant Cugat, Cerdanyola i Ripollet), el primer any ha servit per prendre rodatge i veure les mancances i oportunitats del programa que a la comarca es desenvolupa de la mà de l’Ajuntament de Sabadell i de les xarxes d’economia social i solidària de Sabadell, Terrassa i Sant Cugat. En el primer any van aconseguir que es creessin vuit projectes d’economia social amb la inserció laboral de 41 persones, a més de programes i tallers arreu del territori així com el mapa interactiu en què s’ubiquen les cooperatives i societats laborals de la comarca.

En el nou any, però, els objectius són més laxes per adaptar-se a les necessitats de cadascuna de les persones i iniciatives que s’apropin a l’Ateneu. Es marquen l’objectiu de fer una diagnosi de les entitats que treballen en l’economia social, iniciar una taula rural, desenvolupar més cooperatives d’alumnes i aconseguir la creació d’un segell oficial per a les gestories que formen i acompanyen en l’economia social i solidària. Una de les apostes més grans és la creació de la Cooperadora, un itinerari cooperatiu individualitzat per a nous projectes que funcionarà com un espai híbrid de formació i acompanyament.

El conjunt de programes per al foment de l’economia social impulsats per la Generalitat, explica la sotsdirectora general, Roser Hernández, ascendeix a 12 milions d’euros al 2018, incloent també la iniciativa de premiar projectes singulars iniciada per Aracoop, un programa de foment, acompanyament i visibilització d’aquest model econòmic iniciar per l’administració autonòmica l’any 2013. Hernández reconeix que hi ha hagut una evolució ja que en les polítiques aplicades durant els anys anteriors sempre mancava l’arrelament al territori i la creació de xarxa entre projectes existents i els de nou naixement i diu que l’aplicació de l’article 155 de la Constitució només ha afectat en assumptes de burocràcia però no en la partida econòmica. Considera que el programa d’Ateneus Cooperatius, seguint el Pla d’Acció definit també al 2013, fa una bona funció en aquesta línia.

Si ho fan, expliquen els impulsors del Vallès Occidental, és perquè estan disposats a utilitzar des del propi territori i de la mà de les entitats cinc eines bàsiques: punts d’informació, jornades, formacions, acompanyaments i diagnosis. Això converteix la iniciativa en una aposta a mig camí entre el foment públic marcat per la Generalitat i l’Ajuntament de Sabadell i la gestió privada d’entitats, que són les encarregades d’adaptar i fer accions en funció de l’entorn. Ara tenen el repte d’arribar a col·lectius que havien quedat infrarrepresentats en la primera temporada, des del medi rural a associacions de veïns amb projectes passant per aturats que s’organitzen per a la recerca de feina a més incidència en el món industrial, en què es plantegen fins i tot recuperar com a cooperatives empreses que fan fallida o es deslocalitzen.

Eduard Navarro, regidor d’Economia i Empresa a Sabadell, explica que el consistori sabadellenc es va decidir per implicar-se des del minut zero perquè ha fet una aposta per fomentar l’economia social, tal com figura al seu Pla de Mandat. Considera que fent costat a iniciatives com els Ateneus Cooperatius es fomenta una ocupació de qualitat i per això fa un bon balanç del 2017, “no des d’un punt de vista paternalista sinó compartit”, afegeix. Després d’un any de recorregut, expliquen els impulsors, les administracions són més receptives a les seves propostes. La Generalitat ja treballa en la preparació de la tercera convocatòria.

Notícies relacionades