Pere Montés: “Els apicultors som una garantia perquè les abelles tirin endavant”

Consum responsable és una secció patrocinada per l’EcoAteneu, el segell de projectes de l’Ateneu que s’emmarquen en la sostenibilitat, per tal de fomentar un consum responsable i conscient des d’una perspectiva ecològica, energètica i de reducció de residus.

És apicultor i professor de ioga. Cada dues setmanes és al Mercat de Pagès de l’EcoAteneu amb mel i altres productes derivats de la feina de les abelles. Més enllà de la comercialització del producte, coneix de primera mà les oportunitats i amenaces d’uns insectes que cada cop tenen més difícil la supervivència tot i que juguen un paper clau a la natura i també per a activitats humanes com l’agricultura.

Què feu?

– Treballem amb les abelles. Sóc de la Garriga però ja fa un temps que visc a Collserola (a Cerdanyola). Fem divulgació sobre el cicle i la importància d’aquest insecte als col·legis amb tallers. També fem mel i alguns altres productes com el pol·len. Per tant, bàsicament difusió de tot el que suposen les abelles i fer mel.

Alguna cosa més?

– Puntualment ens criden per treure eixams i, amb la vespa asiàtica, també ens han avisat quan hi ha algun rusc. Però l’objectiu és cuidar les abelles i fer conscient a la gent de la importància i sensibilitat de l’insecte. La gent ha de valorar realment què és la mel i com és la que fem aquí. A Catalunya consumim molta més mel que la que produïm i això fa que molta mel vingui de fora.

Comencem per la vespa asiàtica. Quins problemes genera i què s’hi pot fer?

– Es menja les abelles, piquen la fruita i tenen una expansió molt gran. A més, els nius no són fàcils de trobar, poden estar a qualsevol lloc. La solució de moment és posar trampes però el problema és molt greu, no és una plaga sinó alguna cosa més.

I què feu els apicultors aquí enmig?

– El problema és que l’ésser humà ho destrossa tot. La part bona és que mentre hi hagi apicultors hi ha interès en la reproducció de l’abella i cuidar-la. Som una garantia perquè aquest animal tiri endavant. Perquè ens preocupem de fer eixams, mirar les malalties, portar caixes a pol·linitzar aliments...

També anem a les escoles perquè als nens no se’ls quedi al cap que piquen i punt. Fan moltes altres coses. De fet, només piquen si les molestes. Hem de donar a conèixer l’insecte perquè hi ha gent que el confon amb una vespa.

Però l’única amenaça de les abelles no és la vespa asiàtica...

– Tenim un problema de contaminació de plaguicides i herbicides. Amb quantitats molt petites se les carrega. També hi ha gent que roba les caixes d’abelles. Suposem que és gent que sap de què va el tema i se les emporta. Tenim el problema de la varroa, un petit àcar que xucla la sang de les abelles. Té un cicle el doble de ràpid que l’abella i, per tant, o acabes amb l’àcar o se’t carrega el rusc.

Hem de diferenciar els petits productors que teniu en compte tots aquests criteris dels que no. Sou al mig d’un mercat molt ampli. Costa fer-hi front?

– Jo tinc un pot de mig litre de mel a 6 euros. Si val al mercat potser la tens a 7 o 8. No és normal que la gent prioritzi el supermercat, quan tenen productes de menys qualitat i a més preu: “Miel de la Unión Europea, mezcla”.

I la regulació de la mel ecològica?

– El problema és que les abelles tenen un radi de tres o quatre quilòmetres. Els eixams haurien d’estar en un lloc extrem perquè la mel fos realment ecològica. Amb aquestes coses, feta la llei, feta la trampa. Hi ha uns barems que no sempre es compleixen perquè els ruscos ecològics estan subvencionats i no tots els apicultors hi apliquen els medicaments ecològics.

Pintes un panorama molt negatiu. Hi ha esperança?

 

– És realista. Seguim lluitant i si sóc aquí venent és perquè pot sortir bé. Cal conscienciar la gent.

Notícies relacionades