Pau Gutiérrez: “Fa 12 anys molt poca gent sabia què era un producte ecològic”

Consum responsable és una secció patrocinada per l’EcoAteneu, el segell de projectes de l’Ateneu que s’emmarquen en la sostenibilitat, per tal de fomentar un consum responsable i conscient des d’una perspectiva ecològica, energètica i de reducció de residus.

Ja als 3 anys volia ser pagès. Dedicar-s’hi professionalment és la consecució d’un somni. Pau Gutiérrez és l’impulsor de l’hort d’en Pau, un projecte personal que ha esdevingut familiar. Cultiven hortalisses al Baix Maresme en uns horts on no fan servir productes químics. La producció ecològica i de proximitat els ha portat a ser uns dels paradistes del Mercat de Pagès de l’EcoAteneu. A més, estan inscrits al Consell Català de l’Agricultura Ecològica i adherits a la Xarxa Productes de la Terra Maresme.

Com vas complir el somni?

– Quan vaig acabar la universitat vaig buscar una fina a Alella. Tenia clar que volia fer producte ecològic però no sabia ben bé com seria el projecte. Als inicis feia cistelles però a poc a poc vam créixer, de 1.000 metres a tres hectàrees.

Ecològic des dels inicis. Una aposta a contracorrent.

– Vaig estudiar ciències ambientals i sempre m’ha preocupat molt el medi ambient. Tenia clar que el producte havia de ser ecològic. De fet, mai he fet agricultura no ecològica.

I això implica estar subjecte a la temporada.

– Quan vaig començar fa 12 anys molt poca gent sabia què era un producte ecològic. De planter només hi havia una gent que en feia al Delta de l’Ebre. Pràcticament no hi havia productes fitosanitaris ni llavors. El gran canvi ha estat durant els darrers quatre o cinc anys.

A nivell social, de producció..?

– Tot. Com a pagès, hi ha més productes que podem fer servir. També pel que fa a llavors i planter. A nivell social és com el dia i la nit; ara gairebé tothom coneix que és un producte ecològic.

Està ben reconegut a nivell administratiu?

– Hi ha el segell del Consell Català de la Producció Agrària Ecològica, que el tenim des de fa 10 anys, i també està reconegut a nivell europeu. Potser aquestes distincions són poc conegudes entre la gent però cada cop hi ha més consciència.

Us preocupeu tant pel producte com per l’ús.

– Intentem oferir productes que no es coneguin gaire. Per exemple, tenim fins a 10 varietats de tomàquet. Això fa que ens demanin receptes. Ajuda a vendre alguns productes que fa uns anys eren desconeguts, com el fonoll o la col kale.

Com funcioneu?

– Tres persones que hi treballen i jo mateix, que sóc l’autònom. Abans hi havia el meu germà però es manté l’esperit familiar perquè els meus pares i els meus sogres ens ajuden i la meva parella també fa suport, sobretot anímic. Des de fa una mica més de mig any, amb un grup de pagesos del Maresme hem fet una cooperativa de productes ecològics i ens organitzem conjuntament per reduir despeses de logística i fer previsió de plantacions. També estudiem fer una agrobotiga conjunta i cultivem a una finca compartida on també fem cistelles.

Jo sempre he volgut ser pagès, ni venedor ni encarregat de fer cistelles. Com vaig començar fent cistelles, m’he trobat que no sóc gairebé al camp. Amb el projecte compartit volem aconseguir que tothom sigui una mica més al camp.

Però que ara hagis d’assumir directament la feina també és un valor: menys transport i intermediaris.

– Sobretot intermediaris perquè passa per menys mans. En quant a transport, fem poc recorregut –uns 10 quilòmetres– perquè ho fem al voltant d’Alella. Tot això suposa molt esforç.

Per això la coordinació amb altres projectes?

– Clar, per créixer i aconseguir que les cistelles siguin sostenibles econòmicament, pagant una quantitat perquè algú les faci i reparteixi amb els nostres productes. També és una forma de ser més forts ara que les grans superfícies es posen les piles a nivell ecològic i, en conseqüència, grans terratinents comencen a fer aquests productes. D’aquí uns anys hi pot haver un canvi molt gran per això és important que els que ja hi treballàvem ens unim.

Notícies relacionades