Exili

Plecs a les galtes, al coll i als llavis.

I no saps el nom del carrer on vius.

Que estàs be dius amb un somriure.

I escampes un polsim de paraules deslligades

per una frase que ja no entenc,

i que he de reteixir, les meves mans posades

sobre els plecs i els núvols

de la teva tarda en el teu allunyat exili.

Després de trobar una amiga que fa temps que no veia.

Sant Cugat, 8 setembre del 2016

Maria Dolors Renau, psicòloga, escriptora i política

Notícies relacionades