En què va dir que gastaria i en què ha gastat l’Ajuntament?

Com sabeu, a elCugatenc ens agrada fer balanç d’allò que es diu i d’allò que realment es fa. Per aquest motiu ens hem proposat explicar què va dir que gastaria l’Ajuntament de Sant Cugat en els darrers tres anys tancats i què s’ha gastat en realitat al final del trienni 2015-2017.

La primera dada a retenir és que en tres anys ens hem gastat 369,9 milions d’euros, un 2,5% més dels 361 que es varen pressupostar. Un cop però plantejada la magnitud de la despesa, baixem un graó per analitzar quins són els àmbits prioritaris de la despesa municipal. I per aquest motiu ens en plantegem quatre: el que permet el funcionament de la pròpia institució, el de les polítiques adreçades directament a la gent, la promoció econòmica i totes les polítiques que incideixen en la ciutat, en el continent. Així doncs, l’àmbit més important de tot el pressupost és el primer d’aquests: més de 183 milions d’euros (un 7% més del que s’havia pressupost inicialment) es destinen al funcionament de “la casa gran”.

Entre les partides més importants amb diferències entre allò pressupostat i allò realment gastat en aquest àmbit hi trobem els més de 15 milions d’euros de despeses en expropiacions i indemnitzacions el 2016 (el cas del Turó de Can Mates) i quadrupliquen allò pressupostat: 4 milions. També supera el que s’havia pressupostat un 10% les despeses adreçades a “altres organismes”. En aquest, la major incidència és per part de la Diputació, que ha rebut 1 milió més del que s’havia pressupostat en concepte de gestió dels ingressos i compensació de recàrrecs i de l’EMD de Valldoreix que, en els anys 2016 i 2017 va rebre un 5% més del pressupost inicial (15,3 milions d’euros). La partida més important en aquesta àrea és la de personal. En els darrers 3 anys la diferència entre la previsió inicial i la despesa real és d’un -0,5% en una xifra total de 96 milions d’euros.

El segon dels àmbits seria el que té com a centre de la seva gestió la ciutadania (serveis socials, educació, cultura, esports,...). La despesa més important s’adreça a cultura, 20,2 milions d’euros, un 3,5% més del que inicialment s’havia pressupostat. 12,8 milions d’euros és el que rep l’àrea de serveis socials, un 1,3% més del que inicialment es va pressupostar i que situa aquesta àrea en segon lloc. Educació, amb 5,4 milions i esports, amb 3,9 milions d’euros, són la tercera i quarta àrea amb més pes. La primera va liquidar amb un -23% sobre el que havia pressupostat i la segona amb un -4,7%. En aquest àmbit ens trobem algunes diferències importants entre el pressupost previst inicialment i el que es va gastar: un -29% en salut pública (362 mil eur.), un -67,6 % en participació ciutadana (1,1 milions d’eur.) o un -17% en polítiques juvenils (151 mil eur.).

En l’àmbit de la promoció econòmica i de l’ocupació trobem que les dades “quadren”. 5,6 milions d’euros és el que va es va pressupostar i el que finalment es va gastar. Però cal esmentar que el -7,2% de despesa en ocupació i SOM es compensa amb un +7,7% en comerç i un +90% en turisme. Finalment tenim el tercer àmbit amb més pressupost: la despesa que s’adreça a la millora i manteniment de la ciutat, del continent. En total estem parlant de més de 131 milions d’euros de despesa, els mateixos que s’havien previst inicialment.

En aquest darrer àmbit hi trobem partides tant importants com els 48 milions d’euros que s’adrecen a millora de carrers, places, urbanitzacions noves, mobilitat, etc. i que sobre la previsió inicial suposa un 3,4% més, o la de serveis urbans, que es refereix a neteja, residus, clavegueram, enllumenat... que compta amb 60,7 milions d’euros, un -2,5% del que inicialment es va pressupostar. Per acabar, dos clàssics de la ciutat: la partida de “parcs i jardins” que va rebre un pressupost inicial de 12,8 milions d’euros i va acabar gastant un 3,5% més i, la de modernització i smart city, que dels 4,4 milions inicials va passar a 4,5 finals, un 3,6% més.

Una darrera nota: agraeixo a la gerència municipal que m’hagi facilitat la informació en un format més fàcil de treballar i proposo que les partides de les despeses conservin cada any la mateixa referència donat que en cas contrari, com passa efectivament, pot comportar errors involuntaris de qui analitza el pressupost i dificultats per la comparació entre períodes de temps.

Xavier Boix, coimpulsor d'elCugatenc

Notícies relacionades