Més de 14 mil joves marxen de Sant Cugat en els darrers 7 anys

Es pot dir que és una obvietat que les “entrades” i “sortides” de població a Sant Cugat es decanten clarament cap a les entrades. Més de 80 mil persones han vingut a viure a la ciutat en els darrers 20 anys. En el mateix període de temps han marxat de la ciutat poc més de 50 mil. En aquestes dades podem trobar algunes claus que responen tant al model de ciutat creat des del primer any de mandat de l’alcalde Recoder, heretat dels anys d’urbanisme extensiu de l’alcalde Aymerich, i també a les diferents conjuntures que en aquests anys han anat esdevenint, com ara la immigració de països en crisi com també l’esclat de la bombolla de les subprime i la immobiliària, així com la instal·lació de multinacionals a Sant Cugat.

En els darrers temps s’ha situat en el centre del debat les dificultats de l’accés a l’habitatge per una part important de la població. Quants fills i filles de Sant Cugat han hagut de renunciar a viure a la seva ciutat de naixement en els darrers anys? No tenim dades que ens demostrin amb certesa aquest extrem però sí que podem extreure conclusions de dues dades que podem trobar a diferents fonts oficials. La primera d’elles és que entre 1999 i el 2016 van marxar a poblacions de la nostra comarca gairebé 15 mil persones. Una tercera part d’aquests van marxar en el període anterior a la crisi, del 2003 al 2007, més de 5 mil. Trobem un comportament similar entre el 2012 i el 2016, darrera data de la que tenim dades, quan marxen a la resta de comarca, amb preus d’habitatge més baixos, més de 4 mil habitants.

La segona dada és la que ens explica la gent que ha marxat, o ha vingut, per grups d’edat. En aquest sentit cal dir que només tenim dades des del 2011 però fins el 2017 i podem dir que de les més de 30 mil persones que van marxar, un 47% tenien edats compreses entre els 25 i els 44 anys, més de 14 mil persones. Caldria sumar aquí les més de 3 mil de 16 a 24 anys en el mateix període, tot i que en aquest cas el grup no respondria només a gent que pretenia emancipar-se dels pares.

És força interessant, sobretot pels “malalts” de les dades com jo, la lectura i estudi dels moviments migratoris dels darrers anys a Sant Cugat. Com a exemple comparteixo algunes dades que poden cridar l’atenció. En els darrers 18 anys han vingut i han marxat més gent a la província de Barcelona que no pas a la resta d’Espanya, Catalunya o la comarca. En total van marxar més de 21 mil persones i van venir més de 39 mil. De Catalunya en van venir més de 4 mil i hi van marxar més de 3 mil i a Espanya van anar a viure gairebé 9 mil, gairebé els mateixos que van venir a viure a la ciutat, 9.576.

També podem afirmar que en els darrers 7 anys van marxar més de 5 mil nens però van arribar gairebé 2 mil més. Crida l’atenció que en el mateix període van arribar mil persones de més de 65 anys més que les que van marxar, fins a 2.813.

 

Pel que fa als moviments migratoris anomenats exteriors, o sigui de fora de l’estat, hi ha una dada d’interès no per això desconeguda. L’origen més important de la immigració exterior és Amèrica, en els darrers 17 anys més de 10 mil persones, seguit pels països de la resta de la UE, amb més de 5 mil. En ambdós casos, el pic de la immigració es va donar entre el 2002 i el 2008, per motius diferents però. Més de la meitat de les persones immigrades d’Amèrica van venir en aquest període, el mateix va passar en el cas dels europeus de la UE. L’any 2016, darrer any amb dades, sembla que s’observa un repunt i les xifres tornen en ambdós casos a assimilar-se a les del període 2002 – 2008. El ritme més alt d’emigració s’ha donat en els darrers 4 anys, des del 2013. Més de la meitat dels 1.988 emigrats cap a Amèrica van marxar a partir del 2013. No hi ha la mateixa intensitat amb destí a la UE, doncs en els darrers 4 anys van marxar 663 persones de les 1.680 emigrades des de 2005. Potser en aquest darrer cas podríem arribar a dir que més d’un miler de persones van marxar a “servir cafès” a l’Europa comunitària.

Xavier Boix, coimpulsor d'elCugatenc

Notícies relacionades