Intentem entendre amb dades el que ha passat i ha de passar a Sant Cugat

Fa quinze dies, en el reportatge titulat Més de 30.000 persones tenen problemes per fer front al lloguer o a la hipoteca a Sant Cugat, el nostre company Jordi Pascual extreia dades molt interessants sobre la pobresa i l'accés a l'habitatge a Sant Cugat. Del Baròmetre Inclusiu del 2017 hem volgut extreure alguna dada més de relleu per tal de donar el màxim d'informació possible sobre l'estat en diferents àmbits de la inclusió social del nostre veïnat.

De ben segur que moltes d'aquestes dades us semblaran sorprenents o, si més no, no havien estat mai objecte de la vostra reflexió, que serà més important a mesura que s'acosti el que vulgueu que passi en els propers quatre anys. 1 de cada 3 santcugatencs nascuts a Catalunya que avui viu a Sant Cugat ho fa des de fa menys de 10 anys (això són uns 18.000) però també fa menys de 10 anys que viuen a la ciutat el 40% de les persones nascudes a la resta de l'estat espanyol i el 58,6% dels estrangers. En total estem parlant d'entre 20 i 25.000 persones.

7 de cada 10 persones que viuen a Sant Cugat ho fan en el que s'anomena "família tradicional" (llars integrades per parelles amb o sense fills), 6 punts per sobre de la mitjana catalana. En canvi, les famílies monoparentals a la ciutat representen la meitat que la mitjana catalana, un 6%. De mitjana, una família santcugatenca està integrada per 3 persones, per sobre del nivell comarcal i català. També en els darrers 5 anys s'han produït canvis pel que fa a les famílies: un augment de les persones per llar i també del nombre de llars unipersonals. A Sant Cugat els majors de 65 anys son el col·lectiu que més viuen en aquest model de convivència, 6 punts per sobre de la resta de grups d'edat. El 40% del col·lectiu de joves no es pot emancipar dels seus pares i, com diu l'informe del propi baròmetre, "és probablement un problema de la ciutat".

Pel que fa al règim de tinença de l'habitatge, a Sant Cugat un 66% dels enquestats estan en règim de propietat, dels quals un 37% ho fan en habitatges ja pagats i un 28% en habitatges no pagats encara. Un 33% dels ciutadans ho fan en immobles de lloguer, un percentatge superior al 27,6% de la resta de Catalunya.

Més d'un 12% dels enquestats creuen que a la ciutat hi ha una situació de conflicte entre els autòctons i les persones immigrades. Tot i això, la tercera part d'aquests afirmen que l'origen del problema no són els estrangers "sinó l'actitud de menyspreu que alguns autòctons tenen vers les persones de nacionalitat no espanyola". Així doncs, més d'un 8% dels santcugatencs pensa que els estrangers suposen un problema, "basant-se fonamentalment en estereotips i rumors".

 

Més d'un 6% de la població adulta de Sant Cugat necessita d'ajuda o la companyia d'altres persones de forma puntual o regular per poder desenvolupar amb normalitat les seves activitats quotidianes a causa d'un problema de salut. Més d'un 60% la requereixen de forma regular, molt per sobre del cas de Catalunya on, un 49,5% de la població requereix aquest tipus d'ajuda. Aquestes persones, segons l'informe, "estan en una situació d'extrema vulnerabilitat social perquè la majoria són gent gran, tenen dificultats per arribar a final de mes, un 40% estan en situació de pobresa severa i gairebé un 30% no disposen de xarxa de solidaritat de proximitat".

Més enllà dels sectors laborals on s'ubica la gent de Sant Cugat cal posar de relleu que el 60% de les persones assalariades que tenen un contracte temporal (el 20% dels contractes) cobren 900€ o menys al mes. També té importància que el 17,8% de les persones ocupades ho fan a temps parcial, 4 punts per sobre de la dada registrada a Catalunya i a Espanya. Aquest indicador ens dona compte també de la precarització del mercat de treball. Perquè aquest tipus de relació contractual afecta als col·lectius més vulnerables: dones, joves entre 16 i 34 anys, gent amb nivell d'estudis inferior a l'universitari, que porta tota la vida a la ciutat, que viuen en llars no tradicionals, amb un estat de salut regular, que treballen al sector serveis i dins del règim general. En definitiva, a la ciutat trobem a nivell salarial els dos extrems oposats; d'una banda el 20,5% que cobra més de 2.400€ nets mensuals i de l'altra, el 17% dels ocupats que com a màxim perceben 900€ nets al mes dels que la meitat estan per sota dels 655€.

De totes aquestes dades crec que podem extreure respostes a les polítiques que s'han fet en els darrers 20 anys i prioritats que s'han de desenvolupar en els que han de venir.

Xavier Boix, coimpulsor d'elCugatenc

Notícies relacionades