Cal una EMD a la Floresta?

Permeteu-me que aquesta vegada no tiri tant de dades i que m’infiltri en el debat que cada cop agafa més embranzida al respecte de la necessitat que la Floresta es constitueixi en EMD. Començo per dir que així com he dedicat uns quants anys de la meva vida a conèixer aquest barri i participar dels seus afers, ara porto una bona temporada desconnectat de la seva actualitat, que només segueixo pel que ens explica el Jordi Pascual en les seves cròniques d’elCugatenc o bé pels nombrosos escrits que es publiquen per part de veïns i veïnes d’aquest barri de Collserola.

És una evidència que el govern de Sant Cugat no ha tractat bé a la Floresta en els darrers 20 anys. Com ho és però també que no ho ha fet amb barris com les Planes, Mira-sol, Can Barata, Sant Francesc, etc. En el darrer mandat, però, ha canviat la dinàmica malaltissa amb aquest barri i s’han concretat actuacions de millora de la qualitat de vida tant des del punt de vista dels serveis urbans, com de la urbanització i el transport. Aquestes noves actuacions han comptat, com sempre, amb la participació activa del veïnat que per la idiosincràsia del propi barri sempre ha estat força actiu i organitzat. Recordo com al voltant de les eleccions del 2011 hi va haver un trencament entre els representants veïnals i l’equip de govern municipal d’aleshores que a tothom que participàvem de forma activa de la política local ens va fer preveure que CiU (fins les darreres municipals aquest era el seu nom) punxaria en aquell districte electoral. No va ser així. Una vegada més va guanyar. La imatge que teníem els més mobilitzats no s’adequava a la realitat objectiva del barri.

A les darreres eleccions emperò la coalició CUP - Procés Constituent va donar la “sorpresa” i va guanyar les eleccions a la Floresta. En bona part gràcies al “sorpasso” a ICV-EUiA que tradicionalment era la 2a força al barri. I aquesta victòria va comportar que l’esquerra anticapitalista arribés a la presidència del consell de barri. Aquest fet ha canviat de forma important la dinàmica política d’aquest sector de la ciutat, la feina sobretot del Ramon Piqué reeixí pel que fa a l’activació de la participació ciutadana i va tornar la vida política al Consell de Barri sota la seva presidència activant processos de presa de decisió desconeguts fins aleshores. La cotilla però de no presidir aquest instrument de desconcentració administrativa la força política que dirigeix l’Ajuntament ha fet que tant en aquest cas com en del Consell de Barri del Centre-Est les decisions preses no sempre siguin les decisions executades.

Tot el que he destacat en aquesta llarga introducció pot portar al veïnat a expressar la seva decepció en la presa de decisió ciutadana, la seva contradicció sobre l’acció de govern en els seus carrers i barri, el seu emprenyament per tot aquells problemes i deutes que s’eternitzen. Però això ha de portar a construir una nova estructura administrativa que aixoplugui els seus desitjos polítics incomplets? Cal fer el pas de ser una EMD perquè l’acció política sigui més propera, eficient i sensible amb el tarannà del barri? Jo crec que és una gran error polític. Com ho seria si s’ho plantegessin altres indrets de la ciutat. És evident que La Floresta gaudeix d’una idiosincràsia i manera de fer diferent a la d’altres barris de la ciutat. Però no és veritat que la ciutat compta amb una diversitat territorial important? Pensen i actuen igual el veïnat del barri del Monestir que els de Coll Favà, Can Trabal, Sol i Aire, Les Planes o el Parc Central? La ciutat és diversa i plural i el que cal és que l’acció política actuï en consonància responent a aquests aspectes socioculturals.

Penso que no es tracta tant de constituir un nou ens sinó de fer que el que ja existeix funcioni de debò. No poden els Consells de Barri, però de barri de debò no aquests estranys enginys inventats pel govern de torn, administrar un pressupost adequat a les seves necessitats? No poden els Consells de Barri prioritzar les accions culturals, educatives, comercials, que responen a les seves necessitats reals? No es tracta tant de fer callar la boca amb subvencions que no responen a aquestes necessitats, com ha passat els darrers anys amb partides iguals per tothom tot i les diferències, sinó de fer una diagnosi compartida de la situació de cada territori i plantejar un acord polític amb el “govern central” similar al que seria el concert econòmic que tindria l’Ajuntament de Sant Cugat amb una suposada EMD de La Floresta. No estic en absolut en contra de fer consultes ciutadanes sobre la relació entre barri i ciutat o sobre altres qüestions. De fet vaig ser un dels ponents que va incloure les bases de les consultes ciutadanes al Reglament Orgànic Municipal.

En aquest cas seria una llàstima que es perdessin forces i energies en la constitució d’una EMD i es deixés de banda l’acció política veïnal davant els diferents reptes que se li plantegen a la Floresta, com ara el de l’habitatge, la participació, la mobilitat, la lluita contra la desigualtat social, la millora del medi, etc. No crec que s’ho valgui. I més tenint en compte que l’actual legislació que engloba les EMD és d’un carca que fa fredor, creant un règim presidencialista i de dependència partidista que no em sembla la millor forma de millorar l’organització política d’un barri com aquest.

Xavier Boix, coimpulsor d'elCugatenc

Notícies relacionades