Si el feminisme està de moda, organitzar-se també

Sembla que actualment el feminisme està en boca de tothom, o com molts dirien “està de moda”. Però si el feminisme és com és ara no ha estat pas per les samarretes amb eslògans com “power femel” o “rebel girl” que trobem a les botigues que exploten milers de dones i infants. Alguns pensaran que els exemples que ens mostren els mitjans de comunicació on dones, mares i empresàries aconsegueixen arribar a altes esferes de poder poden tenir implicacions amb aquest auge del poder femení. Però segons el meu parer el feminisme va d’una altra cosa...

Aconseguir superar l’anomenat sostre de vidre, haver d’exercir rols masculins perquè la teva veu sigui escoltada i arribar a les esferes de poder no és una tasca fàcil per una dona i s’ha de reconèixer. No obstant això, estem ben equivocades si pensem que l’èxit individual de les dones de classe benestant és parlar de “poder de dones". Un feminisme fonamentat en l’individualisme més que la col·lectivitat, en la igualtat més que en l’equitat, en un sistema meritocràtic enlloc de la defensa de drets, és un feminisme de la mà del capitalisme i té poc a veure amb el contingut polític de les demandes socials.

Si entenem el feminisme de manera radical és per la necessitat de fer polític allò personal, d’organitzar-nos entre nosaltres i transformar des de l'estructura. Volem dotar de contingut la paraula “feminisme”. Fugir de les nocions basades en valorar només allò femení i apostar per qüestionar radicalment els rols i la divisió de poder dins la societat, combatre el discurs d’igualtat d'oportunitats per ampliar el de lluita de dones, comprendre que l'empoderament de les dones ha de ser col·lectiu. L’única manera de fer possible aquest feminisme és a partir de l’organització.

I no ens falten motius per organitzar-nos, perquè entenem que la transformació ha de ser global, radical i interseccional. Perquè el feminisme que defensem és aquell que lluita també per les dones migrades que fugen de la violència masclista del seu país d’origen per arribar a un nou país que no les acull; és aquell que s’organitza perquè no es discrimini les persones trans, perquè siguem i estimem com ens doni la gana, perquè no ens explotin ni ens contractin de forma precària. Ens organitzem per decidir sobre els nostres cossos, les nostres vides, les nostres terres i els nostres països.

Quan construïm aquesta xarxa ho fem des de la solidaritat perquè entenem que aquesta és horitzontal i implica respecte mutu. Perquè quan assassinen una dona no és una desconeguda és una companya. Quan decidim fer una vaga la fem feminista i revindicant les tasques reproductives i de cures perquè cuidant lluitem i lluitem cuidant. Perquè la lluita feminista és la lluita col·lectiva, organitzada i conscient.

La veu de la revolta no és el crit d’una sola dona, és el so de totes juntes que ressonen a les ciutats, universitats, a les portes de les fronteres, als poblats camperols, a dins les cases. Si el feminsime està de moda organitzar-se també perquè ens hem cansat de seguir fent lluites aïllades. La xarxa que generació a generació hem teixit entre nosaltres ara és més extensa que mai. No pensem parar d’organitzar-nos i seguir cuidant allò que ens fa ser cada dia més imparables.

Carlota de Sojo, membre d'Hora Bruixa

Notícies relacionades