Porno sí, feminista també

Recordo la primera vegada que vaig decidir mirar porno. Era l’edat que tocava “posar en pràctica” els pocs coneixements sobre sexualitat (o més ben dit heterosexualitat), així doncs, tot i que de curiositat sexual ja n’havia tingut des de petita, tenia la voluntat de saber-ne més sobre allò que tothom magnificava, el “sexe”. Sabia del cert que molts dels meus companys de classe en miraven de forma habitual, però desconeixia si alguna de les meves companyes n’havia mirat mai. Vaig decidir entrar a la primera web que va aparèixer i com era d’esperar vaig trobar-me: un home blanc fort que penetrava sense parar a una dona –amb uns pits molt grans per l’extremadament prima que era– i que posava una cara entre dolor i plaer. El clip acaba amb la “victòria” de l’home d’haver aconseguit l’orgasme i d’haver-lo escampat per tot el cos de la dona.

Després d’aquella experiència, més traumàtica que gratificant, amb el porno comercial, vaig veure que allò no satisfeia la meva necessitat de tenir una educació sexual i que hauria de buscar alternatives per trobar el propi plaer. Però si els meus companys miraven, comentaven i gaudien amb aquells vídeos estaven entenent que el sexe era sinònim de penetració? Estaven construint els seus desitjos sexuals en base aquelles imatges de dones submises i irreals? Consideraven que allò que veien ens agradava a totes les dones?

La pornografia comercial o també anomenada “mainstream” està feta des de la mirada de l’home i per a l’home, és a dir, està subjecta a la cultura patriarcal imperant. Reprodueix els rols de masculinitat i feminitat hegemònics, on l’home manté la seva posició de poder i la dona resta a disposició de les necessitats i demandes d’aquest. Així doncs, sembla que el plaer segueix sent patrimoni únic del gènere masculí.

Les figures femenines es mostren amb cossos irreals que sovint han estat sotmesos a operacions quirúrgiques, cossos que de ben segur s’apropen més a les “barbies” que a les dones de la quotidianitat. A més, les dones no es mostren amb un paper actiu i decisori en les relacions sexuals, sinó que únicament com a objectes sexuals per a l’home, oblidant que el “sí” és necessari en qualsevol relació. Aquest exemple justifica i potencia la cultura de la violació.

Però abolir el porno no és la solució. A les dones també ens agrada el sexe, també tenim desig sexual i també ens masturbem. Però reivindiquem un altre tipus de pornografia on la sexualitat femenina també aparegui, on les dones de diferents ètnies, edats, cossos i sexualitats es sentin representades i que el procés de producció sigui ètic. Aquesta alternativa existeix, se’n diu Porno ètic o Porno feminista.

El Porno Feminista ha aconseguit penetrar en la indústria capitalista alterant els valors patriarcals d’aquesta tant en el que mostra com en la seva realització. Es basa en el consens dels actors i les actrius com element bàsic per treballar sobre les decisions del propi cos i construir relacions més igualitàries. I posa en evidència que el plaer femení com el de qualssevol identitat o sexualitat és tan lícit com el masculí.

La pornografia pot ser una eina d’educació sexual, que permeti trencar amb el tabú de la masturbació femenina i posar sobre la taula la necessitats de construir espais de confort i confiança per compartir experiències i coneixements entorn la sexualitat. És per aquest motiu que el proper 26 de maig a la III Jornada feminista de la nostra ciutat la pornografia es posarà a debat. S’organitzarà una taula rodona amb convidades com Kali Sudhra (actriu porno i activista feminista), Anneke Necro (directora i actriu porno), Noemí Casquet (periodista experta en sexualitat) i Aprosex (col·lectiu que defensa dels drets dels i les treballadores sexuals) on es reflexionarà sobre la sexualitat, el treball sexual i la pornografia. Fem que la pornografia sigui una arma política i de transformació social, apropiem-nos dels nostres cossos i gaudim del propi plaer.

Carlota de Sojo, membre d'Hora Bruixa

Notícies relacionades