La revolució serà anticapitalista o no serà

L’1 de Maig és el dia dels treballadors i treballadores, és una jornada de lluita que ve de lluny, de les revoltes i aturades de la classe treballadora per reivindicar els seus drets laborals i socials, mobilitzacions que planten cara el capitalisme imperant. No obstant, des del feminisme també es reivindica aquesta diada com a pròpia.

Sovint l’imaginari de la lluita obrera són homes tancant les fàbriques, armats amb pamflets sindicals i rebel·lant-se contra un sistema que els explota. Però aquesta imatge no mostra el relat sencer. Les vagues masculines del moviment obrer requerien el suport que les dones duien a terme amb les tasques reproductives, per tal de resistir jornades sense ingressos i una vida entre piquets permanents. Encara que les dones no sempre estiguessin a la primera línia de foc, duien a terme una tasca imprescindible, sostenien les vides i en aquest cas de la comunitat de lluita obrera.

Cal remarcar que la lluita obrera no ha estat només d’homes; les dones també hi hem participat, sobretot en el sector tèxtil. “L’Aixecament de les 2000” i la revolta anomenada “Pan y las rosas” són antecedents que ens ho reafirmen. Les demandes de les dones no només anaven dirigides en l’àmbit laboral sinó també en la necessitat d’afrontar la socialització de les cures i el reconeixement imprescindible de les feines reproductives. Demandes que seguíem reivindicant a la passada Vaga General Feminista.

Les dones som i hem estat sempre oprimides pel sistema capitalista i patriarcal. Som explotades a la feina i explotades a casa, vivim per a mantenir el sistema capitalista amb les nostres tasques productives (a al feina) i reproductives (a la llar). Precàries i silenciades, aquest és l’escenari en què encara ens trobem les dones per tal que aquest sistema segueixi acumulant riquesa.

Cal seguir apostant per una política feminista de ruptura i de classe, orientada a l’eradicació de les violències masclistes i a visibilitzar les condicions de precarietat, atur i pobresa que pateixen la majoria de dones. Aconseguir la coresponsabilitat dels treballs reproductius i de cura, perquè aquests no són pas una obligació o inclinació de la naturalesa femenina sinó són un treball necessari pel sosteniment de la vida.

El feminisme és un autèntic moviment revolucionari que posa la teva, la seva, les nostres vides al centre. Però perquè la subversió de valors, els canvis politicosocials i la transformació del món sigui possible és necessari un canvi radical, és necessari ser feministes anticapitalistes.

Carlota de Sojo, membre d'Hora Bruixa

Notícies relacionades