Una via a l'altura de l'Estany dels Alous i un magnífic silenci fins el Ple de gener. Després de veure l'informe per a fer la connexió ferroviària entre l'estació i el Centre d'Operacions dels Ferrocarrils de la Generalitat a Rubí, l'equip de govern ha reaccionat.
Vaig estar rumiant-m'ho força estona. Per què no, al Cugatenc, un article sobre teatre?
A més, la història de la Lolita Flores té una vessant fraterno-filial interessant.
Em consta de primera mà el bé que funcionen els menjadors escolars de Sant Cugat. Tant els pares com les criatures n’estan molt contents, cosa d’agrair. L’empresa que ho porta ( no sé si a totes les escoles, o només a unes quantes) cuina a l’escola mateixa uns menús molt ben fets, i a més organitza activitats educatives durant aquelles hores de lleure.
Demanar l’ampliació de drets per a les persones és sempre una mesura progressista i serveix per avançar, sempre i quan els passos es facin ferms, amb convicció i amb conscienciació de tothom. Demanar l’edat de vot no és una possibilitat a estudiar o una via per començar a treballar, és obligació de tots posar-nos a la feina per fer-ho possible. Encara que hi hagi gent que digui que “hi ha una edat per a cada cosa”.
L’escriptor Monsiváis va definir la política com l'art de vendre simultàniament el goig de l'estabilitat i la paranoia davant del caos. Curiosa i actual si més no aquesta frase, quan darrerament a la nostra i estimada Catalunya s’ha arribat a un pacte “’d’estabilitat” que no pretén altra cosa que vendre això mateix quan en realitat estem davant dues formacions peculiars, la voluntat d’una no és altra que el mer fet de trencar un país, sortir de l’euro i esdevenir alguna cosa entre els Monegros i el Med
Aquest dilluns hi ha ple municipal. I Ciutadans presenta un moció que segur que portarà cua. No és una proposta forassenyada ni radical però en canvi quan li demanes l’opinió a la majoria de representants dels partits adversaris et responen que és una proposta “populista”, que la fan “de cara a la galeria”, que “això no es pot votar”, però “no has vist com està escrita?”.
Consell de Barri del Centre-Oest ple de gent. Tots els assistents al·lucinant. El districte que menys persones havia atret en la constitució del seu òrgan de participació havia esdevingut, de sobte, un referent d'implicació veïnal.
En el Cau Amic, com en moltes protectores, una de les tasques més importants que realitzen els voluntaris es la de fer de casa d'acollida. Consisteix en tenir un gos/gat a casa durant el període de temps que necessita per refer-se de la seva malaltia o problemes de conducta . Els motius per portar un animal d'acollida poden ser molt diferents, post operatoris, alguna malaltia que requereixi atencions especials, a vegades el zel de les gosses que pot provocar alguna baralla en el refugi o també per problemes de comportament (pors, agressivitat, etc)
Fa unes setmanes ens vam despertar amb la notícia sobre la mort de l’Alan, un noi de 17 anys transsexual que s’havia suïcidat per haver patit assetjament escolar en diversos centres educatius. M’agradaria fer una reflexió sobre la transfòbia i l’assetjament escolar, dues coses diferents però lligades i relacionades en aquest cas
