Avui parlarem d'un concepte que la major part de les persones em sembla no coneixen. Com el seu nom indica, es tracta de transcendir la personalitat. I això per a què serveix?. Doncs per conèixer-nos millor. És una branca de la psicologia humanista que cada dia està més en boga.
Passejar aquest cap de setmana per Sant Cugat feia por. Era terrorífic. El motiu? Halloween. Anant pel centre et podries trobar bruixes, aranyes, fantasmes, mòmies i monstres. Tothom sap que aquesta és una celebració típica de la nostra terra, la qual portem celebrant des de fa molts anys. El meu personatge preferit d’aquesta tradició catalana és aquella dona treballadora que venia castanyes i moniatos a la plaça.
“De la meva infància no me’n queda cap record feliç”. Amb aquesta trista sentència comença l’impactant llibre autobiogràfic del jove escriptor francès Édouard Louis. En aquest llibre, titulat Adéu a l’Eddy Bellegueule, l’autor ens relata les habituals i reiterades humiliacions i pellisses que va rebre durant tota l’etapa escolar a càrrec de dos companys de classe.
S’acaba l’any i es tancaran els primers pressupostos sense una majoria convergent al Ple. La minoria en l’òrgan representatiu de la ciutat va obligar a l’equip de govern a arribar a un acord amb el grup municipal d’ERC-MES per poder tirar endavant el pressupostos del 2016. Passats, gairebé, els 12 mesos els republicans valoren positivament el compliment que s’ha fet de l’acord.
I ara, després de l'Hort Comunitari de Mira-sol, toca parlar de la Coordinadora de Cultura del Casal de Mira-sol. És curiós, però mirant cap enrere, m'adono que es va fer molta participació en el mandat passat, potser sense tants mitjans, o potser precisament per això.
Raonable, sí. És la paraula que va repetir més Mariano Rajoy en el seu discurs de candidat a la investidura del passat dijous. Raonable que la força més votada governi, raonable que no es repeteixin noves eleccions, raonable que una majoria de diputats donin suport o almenys no dificultin la governabilitat.
Consell de Barri de Mira-sol. La presidenta, Carmela Fortuny, explica que, com a la resta de districtes, començarà a editar-se un butlletí municipal amb informacions de l'àmbit que es repartirà per les cases dels veïns. Proposa, a més, una magnífica pensada, fer un consell editor en què participen les entitats. A la pantalla es projecta una portada fictícia de com podria ser el primer número, amb una foto d'un xiquet regant al flamant nou hort comunitari.
Si dic que vivim en una societat sexista no descobreixo res nou. El que passa més desapercebut és que el sexisme està normalitzat en pràcticament totes les expressions de la nostra cultura, des de l’art fins al llenguatge.
En quin conveni laboral està escrit l'edat de jubilació dels polítics? A quina edat seria obligatori que deixessin la res publica i les declaracions posteriors? No m'estic referint a les pensions vitalícies que cobren per haver-se preocupat –suposadament– del poble. Que també se n'hauria de parlar.
Fa pocs dies Núria Espert es lamentava públicament de la pobresa de la vida cultural del nostre país; i té (malauradament) raó. Però jo faria la diferència amb una altra mancança que em sembla encara més greu: la misèria de la nostra educació social. La cultura es mesura pel nombre de llibres, films, teatres, concerts, exposicions, conferències, etc. De fet, s’ha convertit en una indústria cultural que, a la seva manera, millor o pitjor, funciona.
