Mentre una part de la població de Sant Cugat farà una estona que s’haurà posat al llit, un 2% se’n anirà literalment de marxa a les nou del matí. I és que avui amics i amigues és el dia. Un dels dies més esperats de l’any. El dia de la Marxa Infantil de la regularitat que, des de fa 58 anys, organitza de forma meticulosa el Club Muntanyenc.
Sí, hi ha gitanos que roben, que porten navalla, que trafiquen, que són violents... Hi ha suecs alts, rossos i d'ulls blaus que també. Si ens descuidem, hi ha catalans purs –descendents de la Moreneta– que també. Fins i tot hi ha alguns que roben i trafiquen sense necessitat de navalla ni violència física. Amb un càrrec públic potent o una gran empresa al seu servei tenen prou.
El proper 24 d´abril Jardiland i el Cau Amic es tornen a trobar per a col·laborar en un altre esdeveniment: la 2ª cani-cursa popular de Sant Cugat. Volem que sigui una passejada/cursa on tan professionals del mon de les cani-curses, com aficionats i també famílies senceres, per què no!, hi puguin participar, on tothom que tingui gos pugui apuntar-s'hi.
Hola, sóc la Marina, tinc trastorn Límit de la Personalitat, però no és la meva etiqueta, només és un diagnòstic, com la grip. I en lloc d’odiar-lo, ara el considero el meu amic. Per què? Perquè gràcies a ell vaig aprendre a viure, va ser el meu “despertar”. Com a tu, em passen coses, penso massa, m’angoixo, sento dolor al pit i totes aquestes coses que tu i jo sabem.
Tots en algun moment de la nostra vida patim situacions d’estrès en diferents graus i en petits o llargs períodes de temps. Sempre vivim aquestes situacions des d’una perspectiva negativa: quan ens imaginem una persona estressada mai és una imatge d’una persona feliç, tot el contrari, sempre ens ve al cap una persona angoixada, que no té temps o que està passant un moment complicat a la seva vida.
Diverses vegades he utilitzat aquest espai per expressar els meus pensaments en relació a la millor professió del món. La gran majoria de les vegades, aquesta última de manera contundent, acostumo a renegar d’aquelles coses que, en la meva modesta visió, crec que no funcionen correctament en el món del periodisme. Però aquesta vegada em vull treure el barret davant la professió.
El passat dissabte, al Celler Cooperatiu, i amb motiu del Dia Internacional del Teatre, tots els grups de teatre aficionat de Sant Cugat van fer una petita mostra del seu talent.
Davant d’una gran quantitat d’espectadors, va quedar clar que Sant Cugat té, no nomes una gran afició al teatre, sinó un gran nivell entre tots els actors i actrius de teatre aficionat.
Parlava l’altre dia amb un prohom santcugatenc sobre la decisió del govern municipal de que una part del pressupost municipal, ni més ni menys que 1 milió d’euros, sigui decidida en un procés de participació ciutadana. És sense cap mena de dubte una molt bona notícia. No hi ha cap però. Si es fa bé benvingut sigui.
És difícil triar el moment més inversemblant del Ple de l'EMD de Valldoreix que es va fer dijous però em quede, deformació professional, amb el que va nàixer arrel de la pregunta de la vocal de Ciutadans, Susanna Casta, sobre l'Info Valldoreix. Per a qui no el conega, es tracta d'un butlletí mensual editat per l'EMD com una mena de petit mitjà públic amb informació principalment institucional.
En aquesta columna vull començar celebrant que el PP de Sant Cugat considera positiva l'autoorganització dels treballadors en cooperatives, tal qual sona.
