En una de les lectures estiuenques he tingut l'oportunitat d'endinsar-me mínimament dins del concepte de “postdemocràcia”, el que vindria a ser el sistema actual en contraposició a les democràcies construïdes en la modernitat. Ara, com a postmoderns, segons Carlo Bordoni, sociòleg i periodista, nosaltres, la nostra forma d'actuar i els nostres sistemes polítics hem canviat mentre els estats han perdut capacitats en favor d'una globalitat poc entesa però imperant.
Era el 29 de novembre de l'any 1268. Després de la mort del Papa Clement IV, es va reunir el conclave papal per escollir un nou Pontífex. Però després de moltes deliberacions i d'interessos polítics, els mesos passaven i els cardenals no es posaven d'acord en qui seria el nou líder de l'Església Catòlica Romana.
Últimament no paro de veure notícies i articles sobre el vocabulari sexista que molts mitjans de comunicació utilitzen per referir-se a les jugadores que participen en aquests Jocs Olímpics, a part dels meravellosos tuits i publicacions que fan a les xarxes socials tant espectadors com diaris i mitjans de comunicació amb renom.
S’aproxima el final de les vacances i ja es divisa a l’horitzó la rutina diària i la tornada a la feina. Però hi ha gent que no ha pogut gaudir d’unes vacances plenes perquè ha hagut de treballar per guanyar-se les garrofes o per obrir espai en el seu entorn laboral més immediat. Molts joves, entre els quals m’incloc, han treballat durant les vacances amb beca o amb contracte de pràctiques per agafar les primeres experiències laborals.
Escric aquest text mentre es juga la final de futbol entre Brasil i Alemanya i tot just després que les noies del bàsquet guanyin una plata històrica a Rio 2016. Sempre que hi ha olimpíades se’m clava el cul al sofà de casa i frueixo d’esports invisibles durant els anys entre Jocs Olímpics. D’aquesta cita que finalitza aquest diumenge m'agrada fer mitja dotzena d’apunts:
Quan vaig preparar l'article sobre la presència femenina als espais d'opinió dels mitjans santcugatencs, vaig començar fent el càlcul d'elCugatenc.
El juliol santcugatenc va estar, com cada any, ple d’actes culturals: dansa, concerts, Lectures a la Fresca, el ‘Màrtir Cugat’, etc. Però, i què passa l’agost? La Casa de Cultura, tancada; a l’Agenda no sé trobar-hi ni un sol acte original. L’excusa és “que la gent se’n va”; però n’hi ha prou amb sortir al carrer per trobar-lo ple.
La setmana passada vaig traslladar-me a Mas Gener per visitar in situ les problemàtiques dels veïns del barri, centrant-me sobretot en el carrer Guadalajara. De la visita en va sortir un reportatge que vol recollir totes les preocupacions amb context per poder entendre el que viuen cada dia els santcugatencs de Mas Gener.
Disculpeu que siga tan escatològic però respirem merda. Que de 31 dies que té el mes de juliol hi haja 20 amb una qualitat de l'aire regular hauria de preocupar-nos. No és una grandíssima alarma perquè encara no és una gran concentració de gasos contaminants però els santcugatencs que no han marxat de vacances van haver de tragar un aire pobre durant uns quants dies.
Ja sigui per ganes de viure noves experiències o de retrobar-se amb un mateix, de prendre's-ho com un repte personal o, inclús, per no haver trobat ningú amb els mateixos plans. La qüestió és que cada estiu molts joves decideixen marxar sols de viatge. Els destins poden ser molt variats: des d'una escapada als Pirineus o un viatge pel nord d'Europa fins a creuar oceans i canviar de continent.
