Publicitat
Els esdeveniments de les últimes hores estan resultant anòmals. El debat parlamentari ha saltat arreu de Catalunya, d’Espanya i del món pel desacord i moments de confrontació que s’han pogut veure en el marc de sessions eternes. I també ha entrat de ple a Sant Cugat amb molta més força que les altres vegades que, en motiu de la diada, del 9N o de mocions al Ple, l’independentisme ha sigut punt de discrepància política.
Després d'unes setmanes dels lamentables atemptats que va efectuar Daesh a Barcelona i Cambrils, m'agradaria fer una sèrie de comentaris a diferents papers que han jugat diversos espais polítics.
S’han acabat les vacances i cal retornar a la quotidianitat de la resta de l’any. Des del dia 1 a elCugatenc hem recuperat el ritme de publicació habitual després d’unes setmanes d’estiu en què hem reduït el ritme de publicació per poder prendre’s unes merescudes vacances.
Fa uns dies, parlant amb un antic company de partit i recordant el que era la ja desapareguda Convergència, vàrem començar a parlar de les relacions entre els diversos membres del partit. I, sobretot, en com s'estructurava la jerarquia entre els càrrecs electes i interns i la resta de membres del partit.
Ara fa dos anys parlava en aquest diari de la gestió de residus que fa la nostra ciutat. Malgrat sigui una qüestió de la qual no es parla massa sí és una de les responsabilitats més importants que té un municipi en l'àmbit del medi ambient. La petjada ecològica de la ciutadania ve en part determinada pel consum que fem i què fem amb allò que no consumim.
Recorde que el primer cop que vaig anar a Londres un parell de ciutadans, en veure’m a mi i a la meua família atapeïts de maletes i mapes, ens van cridar “tourists!” mentre aixecaven els dos dits de la mà que els anglesos utilitzen per a insultar. No vaig entendre res, era massa menut –no recorde l’edat–, però la imatge em va quedar gravada a la ment.
No pretenc parlar de l’anomenat referèndum de l’1-O. Senzillament, no ho és i no admet més discussió (la Comissió de Venècia dixit). Ara bé, això no treu que aquest representi el compendi d’allò que hem anomenat Procés (que més valdria dir-li Processisme, entès com el mecanisme emprat des de fa uns anys pels de sempre per seguir manant). Em refereixo al discurs que ens ha portat fins aquí i que ha aconseguit esdevenir hegemònic en el debat públic català.
D'ençà que el mosquit tigre va venir a instal·lar-se a les nostres terres que cada estiu és el tema de conversa i el motiu de la lluita constant.
Ara que hem tingut les vacances i sembla que amb l’estiu de veritat i el fi del curs escolar, podem gaudir de temps lliure, de natura (o ciutat).
El nou president de l’Associació de Veïns de Les Planes, Ignasi López, explica en l’entrevista que hem publicat aquesta setmana a elCugatenc que el barri és perifèria santcugatenca i barcelonina, una concepció gens errada de doble perifèria que representa tot un repte per a una barriada que cada dia sembla més cohesionada.