Publicitat
No és fàcil fer de la necessitat virtut però sembla que la política està plena d’especialistes. Ho hem vist aquesta setmana amb la presentació de l’índex de referència del preu del lloguer –el qual, de partida, només és una ferramenta que fa una fotografia a la situació; res revolucionari–. Sant Cugat és, segons les dades atorgades pel propi govern, una ciutat que té el preu del lloguer un 67% més elevat que la mitjana catalana.
Sembla que la bombolla immobiliària no va petar prou fort. Sembla que torna a ser aquí, si es que havia desaparegut.
Stefan Zweig, en el seu llibre El món de l'ahir comenta que, quan era jove batxiller (això l'hem de situar a finals del segle XIX), a la seva Àustria natal els joves de vint i trenta anys tenien grans problemes perquè la gent els reconegués la seva vàlua professional. Un metge, per exemple, quan acabava la carrera i començava a exercir, s'havia de deixar barba i posar-se ulleres daurades, encara que no les necessités, per aparentar més edat de la que tenia.
Llegia fa poc l'opinió d'un veí, a les xarxes socials, que deia estar preocupat pels comentaris negatius que, darrerament, es diuen de la nostra ciutat i és veritat que, aquests dies, no hem gaudit de la millor de les premses. Segurament, el principal motiu d'això sigui la desafortunada topada entre un policia local i el senyor Civis. Em vaig preguntar com arreglar-ho.
En la sessió plenària que va celebrar l'EMD de Valldoreix el mes de gener, el ple va acordar declarar “Valldoreix vila sense petards”.
Cansa. Cansa veure titulars que deixen a mitges i que juguen amb la batalla pel clic amb suggestió. Cansa haver de llegir mil cops “el vídeo que s’ha fet viral” o “les xarxes clamen”. Cansa perquè no és periodisme. Cansa perquè després hi ha un munt de persones que tiren merda sobre el periodisme, i tenen raó. Cansa perquè, malgrat les crítiques, les estupideses virals acaben tenint molta més audiència que qualsevol altre contingut.
Comencem amb la calor i amb les festes i concentracions massives en espais públics. Espais on gaudir de la música, els amics, de la temperatura més fresca i espais on moltes dones i homes no perceben per igual la seguretat i el confort. Normalitzem el fet de que concentració comportarà per al col·lectiu femení assetjament o tocaments com si aquest fos un afegit més de la festa; i moltes vegades ho justifiquem per l'alcohol, les drogues...
Alegria, ja ha arribat la Festa Major! Portem tot l'any esperant aquestes dates, vaja, com mínim la majoria de veïns i veïnes ho hem fet. Des de fa unes setmanes hem pogut veure com la nostra ciutat es vestia de gala. No hi ha res que cridi Festa Major com les banderoles del carrer Santa Maria.
Un partit polític no és un fi en sí mateix; és un instrument al servei de la societat per a canalitzar les demandes econòmiques, socials, culturals i polítiques dels qui el formen i del sector social que representa. És una construcció humana per a l’anàlisi, el debat i l’acció. Un partit polític que vulgui canviar la societat, hauria de ser un embrió d’aquesta nova societat que vol construir. Democràtica, inclusiva i participativa.
Els temps canvien i avancem. Sí, avancem. Encara que de vegades ens costi veure-ho. Aquest 28 de Juny celebrem el Dia de l'Orgull Gai. Han passat molts anys d'ençà que el bar Stonewall de Nova York va ser testimoni dels fets que van donar origen al moviment de reivindicació del col·lectiu LGTBI. Era l'any 1969, fa gairebé cinquanta anys. El món ha canviat, i molt.