Blogs

Mantenir la flama de la cultura sempre viva

Potenciar i cuidar les tradicions és sempre un bon símptoma de maduresa col·lectiva i social. Reconèixer el que és propi de cada cultura, potenciar-ho quan és necessari és el que han de fer i fan tots els països que estimen les seves arrels, i això és el que ahir va fer el Ple de Sant Cugat.

Torn Obert

Des de Convergència s'ha iniciat la segona fase del Torn Obert. El procés participatiu que ha de decidir com es crea el nou partit que ha de succeir a Convergència. I dic es crea, perquè sembla que la majoria dels militants enquestats en la primera fase, han optat per fer un nou partit abans que "refundar" l'existent.

Resignació

Ahir vaig ser a la manifestació convocada pel comitè d’empresa de Delphi per sensibilitzar Sant Cugat sobre la situació que està travessant la planta de la nostra ciutat. Hi vaig anar perquè havia de cobrir la notícia des del nostre mitjà, com veureu en la capçalera d’avui. Però sempre que hi ha hagut mobilitzacions d’aquesta empresa o d’altres similars he intentat ser-hi.

So i silenci, més enllà dels dB

Aquests dies ha saltat a la premsa majoritària, arrel de la sentència del TSJC anul·lant la llicència del festival «Nowa reggae» a Vilanova i la Geltrú, un tema que a Sant Cugat es viu intensament en el dia a dia. Per més inri santcugatenc la nostra ciutat ha estat posada d’exemple diverses vegades en debats i tertúlies.

Disseny, qualitat i deixalles

A casa dels meus pares, que també era la meva, hi havia una sèrie d'objectes que sempre havien estat allà. Eren atuells entranyables que configuraven el meu paisatge familiar. Inclús, quan tornava, després d'abandonar el niu familiar, els anava a buscar i estaven allà, com si s'haguessin estat esperant tota la meva absència. L'escriptori de persiana del meu pare, l'armari Rovi del lavabo, les copes a la vitrina del menjador...

La madrastra ( una rondalla per a grans i petits...)

Quan va néixer i li van posar Europa, era molt maca, de galtes rodones i somriure obert. En créixer i començar a viure com una jove, es va vestir amb uns quants vestits guardats de feia temps que duien etiquetes clares: igualtat, llibertat, fraternitat. Diuen que elles van salvar el mon dels grans desastres, de les catastròfiques experiències anteriors. Esperançada, confiada en la vida, disposada a ajudar els més indefensos va treballar de valent. Tothom desitjava seure a la seva taula, compartir el menjar, les discussions.

Nit i Dia, diferent però amb tics comuns

Televisió de Catalunya, actors de la casa, producció catalana, prime time, patrocini d’Estrella Damm i producció de Mediapro. Tots els ingredients perquè la sèrie Nit i Dia es convertís en una producció més de la corporació que tindria audiència però que no la tornaria boja.

Fins quan?

Quan t'assembles a països com Nigèria o Kenia pots estar-hi molt orgullós, si la causa és per assimilació amb la seva esplèndida fauna o els seus paisatges de la sabana, o pots estar-hi menys si són els termes econòmics els motius d'aquesta afinitat.

Pàgines

Subscribe to Blogs