Ja sigui per ganes de viure noves experiències o de retrobar-se amb un mateix, de prendre's-ho com un repte personal o, inclús, per no haver trobat ningú amb els mateixos plans. La qüestió és que cada estiu molts joves decideixen marxar sols de viatge. Els destins poden ser molt variats: des d'una escapada als Pirineus o un viatge pel nord d'Europa fins a creuar oceans i canviar de continent.
“És que a Sant Cugat s’hi viu molt bé, és normal que no vulguis marxar”. “Però a Sant Cugat hi ha botigues de proximitat i de petit comerç”. “Per les nits no cal que pateixis pots caminar amb tranquil·litat pels carrers de la ciutat”. “Vius entre pijos”. Aquesta és només una petita mostra de les frases que moltes vegades he sentit sobre Sant Cugat. Algunes són certes, d’altres no però totes han aconseguit calar en la gent que no és de la ciutat.
S'ha acabat el cicle polític i es queda en l'aire què farà Dimitri Defranc després que la CUP-PC li demanara el retorn de l'acta de regidor per haver incomplit, diuen, els acords presos en el marc del grup municipal, de treball conjunt i cohesió interna. Defranc havia de ser un més, tot i ser de Procés Constituent, en un grup clarament protagonitzat per la CUP.
El 15 de juliol vaig tornar a la Sala Beckett. D'ençà que els van fer fora d'Alegre de Dalt, a Gràcia, s'han instal·lat a Pere IV, al Poblenou, en una antiga fàbrica que encara estan remodelant. La Beckett és un d'aquests llocs on pots anar, inclús, sense saber l'obra. Et podrà agradar o no, però tot el que fan té una qualitat que els amants del teatre sabem apreciar.
La societat en la qual vivim marca el comportament de cadascun dels individus que la formem, en reforça els estigmes i els clixés més bàsics. Els comportaments masclistes i les agressions que se’n deriven són una mostra més dels comportaments nocius que la nostra societat ens ensenya quan som petits. Des d'algunes escenes de les pel·lícules de Disney fins una floreta passada de voltes són diferents formes i graus de masclisme que per desgràcia es viuen avui en dia.
Molts de vosaltres sabreu que a Sant Cugat, a diferència de municipis propers com Rubí o Terrassa, no som amos del destí urbanístic de la ciutat. Aquest està sotmès als designis del vell Pla General Metropolità (PGM) que es va aprovar en època predemocràtica i ha condicionat de forma important la Gran Barcelona de la que malauradament encara formem part.
Preparant l'article sobre el debat de les retribucions, vaig veure que segons la web de la Generalitat Damià Calvet cobra 115.193,61€ a l'any (sou brut). Pagat per la Generalitat i no per l'Ajuntament és el regidor que més ingressa per la seva tasca política, en aquest cas com a director de l'Incasòl.
Fins on jo sé el terrorista implicat en l'horrible matança de gairebé un centenar de persones a la tranquil·la ciutat de Niça ha estat acusat tant de pertànyer al EI com d'actuar mogut per un brot psicòtic. No és la primera vegada que quan es cometen aquest tipus d'accions horribles es tracta de donar una resposta que ens tranquil·litzi confirmant-nos en que nosaltres som els bons i els terroristes els dolents, o malalts.
Sóc dona, educadora social, mediadora familiar, empresària, empleada, filla, novia, germana i des de fa 8 mesos sóc Mare.
Imatge d'Univers Poètic de Guimerà. Foto: Lluís Llebot
