No faré en aquest article una apologia del meu origen a la cocapital vallesana. Sóc de Terrassa i també de Sant Cugat. Diria que a parts iguals. Una m’ha donat la vida i els seus fonaments i l’altra ha vist com desenvolupava una part molt important d’aquesta. No vull tampoc comparar-les, les dues tenen motius més que suficients per dedicar temps a conèixer-les.
En primer lloc, perdó per escriure d'economia i política –valga la redundància– ja entrats a les festes de Nadal. Ara, potser alguna persona acaba acudint a este article quan la nit o el dia de Nadal comencen a ser un avorriment o un debat de paraules buides de contingut.
Aquests dies són propicis al joc de l'amic invisible. No compta amb gaire tradició, de fet ve del 1800. Creat a la societat veneçolana, va anar estenent-se per sud-amèrica fins arribar al nostre país.
En el proper Ple del mes de gener o febrer s’aprovarà una nova ordenança per tal de regular els clubs cànnabis de la ciutat. L’objectiu és establir una regulació específica per als centres de fumadors i garantir així l’equilibri entre el dret de l’associació i la convivència ciutadana.
Alep, la ciutat màrtir de Síria
Per què ens mantenim en silenci?
On estan els posts “Je suis Alep”?
Hui parle en clau comarcal però mirant de reüll a Cugat.cat, no per cap suposada competència entre este i eixe mitjà sinó perquè és el nostre mitjà públic. Tindre un mitjà privat –encara que siga un mitjà estranyament privat perquè aspira a ser una cooperativa– no limita l'interès de voler tindre uns mitjans públics de qualitat amb poques pressions polítiques i bons drets laborals.
Quan penses que res no podria ser encara més perfecte a la ciutat perfecta, a la ciutat que viu al marge de la pobresa, del masclisme, del feixisme... –no de la seguretat, però, que això sí que sembla a vegades ser un problema!–, arriba el Nadal i et fa veure que la ciutat encara pot tenir més llums i menys ombres, il·luminades al teu pas pels fanals intel·ligents i, ara, també, pels llums nadalencs en forma de rosassa.
Segurament heu sentit moltes vegades aquesta paraula i és que el terme post-truth o post-veritat s'ha posat de moda per definir que la idea que tenim de les coses s'acaba configurant com a realitat per més que les dades objectives ens ho desmenteixin.
Des de l’any 2000 i cada tres anys l’informe PISA centra l’atenció pública en l’ensenyament. Als mitjans de comunicació i al carrer es comenten les ultimes puntuacions: Espanya s’estanca en matemàtiques i ciències i puja en comprensió lectora, Catalunya puja i supera la mitja espanyola i Singapur desbanca a Finlàndia.
S’acosten aquelles dates que molts petits tenen marcades amb un gran cercle al seu calendari perquè és un moment que per a ells és de màxima il·lusió. Molts altres adults també tenen marcades les mateixes dates amb un altre gran cercle però ni de bon tros l’afronten amb la mateixa il·lusió. Sí, estic parlant de l’última i la primera setmana de l’any, estic parlant del Nadal.
