Cristina Paraira, Ple del mes de juliol: “El nostre compromís expressat va ser convocar-lo [el Pacte per la Nit] al setembre però si tots estan d’acord jo els convoco la setmana que ve o aquesta mateixa setmana, no tinc cap problema”. Literal de l'acta.
Algú em va dir una vegada: És necessari que tothom sàpiga tot el que et passa sempre?
Fou una pregunta molt forta, la resposta era: Sí.
Tots hem experimentat els beneficis que ens aporta el contacte amb el medi natural, però segurament hi ha efectes positius d’educar en un entorn natural els quals desconeixem per complet.
Sembla que la llibertat d’expressió en aquest país encara es manté una mica viva. Això sí, sempre i quan no vagi lligada a un moviment polític i estratègic concret i aquest vagi en contra de la unió de la pàtria o l’estabilitat de l’estatus quo. És aleshores, que es produeixen les excepcions que ens fan entrar en la contradicció més pura.
Ara que es comença a parlar del proper congrés de Convergència on es durà a terme la tan necessària renovació, he cregut convenient dedicar una sèrie d’articles que aniran sortint d’aquí al Congrés, sobre aquest tema.
Aquest dissabte el meu company Jordi Pascual escrivia en el nostre mitjà un extens reportatge, amb fantàstics gràfics, sobre els resultats de l’Observatori Ciutadà presentat aquesta setmana per part del regidor Joan Puigdomènech, comissionat de participació en el govern municipal. Aquest observatori és fruit d’una enquesta telefònica força completa feta a 1.000 persones de Sant Cugat entre el 28 d’octubre i l’11 de novembre del 2015.
El carrer Vallvidrera ja és d'asfalt. És un de tants trams de La Floresta pavimentat amb el Pla de Millora. Les màquines de Rogasa van anar, van tirar el paviment, es va assecar i cap tècnic municipal va acudir per a parlar amb els veïns. Un dels residents va aprofitar el Consell de Barri per a demanar explicacions.
Des de fa uns anys, el segon dissabte de cada mes els gossos del Cau reben una visita molt especial dels nois i noies de la Institució Guru. Voluntaris i usuaris fan una trobada en el refugi per realitzar tota una sèrie d’activitats. Els nois de la Institució treuen de passeig els gossos i durant 45 minuts gaudeixen tots plegats d’una bona passejada. És una bona manera de fer esport a l’aire lliure.
Quan jo era jove -i això queda, si fa no fa, cap al Paleolític superior- vaig llegir, en la mítica revista “Triunfo”, un estudi realitzat als Estats Units on es constatava que la indústria dedicada a la fabricació de material esportiu s'havia fet ressò de la creixent afició dels americans en la pràctica de l'esport en general i del footing en particular. S'estaven preparant per a fer l'agost.
Aquests últims mesos som molts els ciutadans que estem submergits en una mena de constant agitació (o millor, mini-agitació) política, degut a les situacions noves, inexplorades fins ara, ençà de les últimes i penúltimes eleccions. El que passa mes enllà dels Pirineus, malgrat el seu gran pes en la nostra vida econòmica i política, sembla transcórrer a milers de kilòmetres : tant ocupats estem en comprendre, assimilar i pair aquesta mena de tsunami polític que ens ocupa.
