Publicitat
Aquest dimarts va ser un gerro d’aigua freda. Les ganes d’èpica i culminar el cim estaven en tothom. La convicció de la feina ben feta i la merescuda recomença de moltes persones va xocar ahir amb la dosis de realitat del la geopolítica europea.
El 10 d'octubre va fer 50 anys de l'assassinat del Che Guevara. Capturat a la selva boliviana per l'exèrcit del país amb ajut de la CIA.
Fa uns dies va caure a les meves mans el llibre La Comuna de París de la Lousie Michel.
Les utopies són uns grans invents: ens empenyen endavant. El perill és quan creiem que poden ser atrapades i fixades com un objecte qualsevol; aleshores no toleren canvis: es tornen rígides i autoritàries. Ho sabia prou bé Thomas More, l’autor d’U-topia, és a dir, “enlloc”, quelcom que no existeix.
Aquest article té l’objectiu de donar un avís, d’alertar a la gent del trist destí que tenen els gats que tenen la mala sort de néixer d’aquest preciós color, el negre.
Milions de persones als carrers, pals com no havíem vist des de feia dècades, una declaració d’independència que potser es produeix la setmana vinent, el govern català acceptant i buscant mediadors, la premsa internacional deixant l’Estat per terra, debats que arriben al Parlament Europeu on només els grans partits es compacten en defensa de l’statu quo, la gent començant a donar l’esquena a una Unió Europea deslegitimada des de l’austericidi, aut
Estem vivint unes setmanes trepidants. L'escenari polític es mou a la mateixa velocitat que les noves tecnologies, ningú és capaç de preveure quina nova passa es donarà el dia següent i és impossible d'imaginar on ens trobarem d'aquí a un mes.
Quan escric aquestes ratlles encara ressonen els crits i els cops de porra del diumenge 1 d’octubre. L’article ja el tinc pensat i per molt dolorós que sigui el que ha passat, no renuncio a intentar una anàlisi que vagi més enllà de la conjuntura. Ja hi haurà temps per parlar d’aquests fets, el pas dels dies ens permetrà fer-ne una reflexió més acabada i objectiva.
La política ha de construir noves formes de relació, queden obsoletes aquestes pràctiques poc transparents, de poder, d'imposició, de no respecte... de maltractament. Tota aquesta acció i pensament ancorada durant tants anys està forjada i escrita per homes que sustenten el poder del patriarcat.
Els mitjans de comunicació tenim l’obligació d’explicar allò que passa al món. En el nostre cas, allò que succeeix a Sant Cugat. La vaga general en contra de la repressió policial que se celebra avui, 3 d’octubre, és una bona mostra d’esdeveniment rellevant. Ho és tant que, com en aquells moments més importants, fem un minut a minut via Twitter. Si bé, els mitjans també estem compostos de treballadors que tenen el dret de fer vaga.