Coses que vaig dir que seguiria fent un cop fos mare VS la realitat
Sóc dona, educadora social, mediadora familiar, empresària, empleada, filla, novia, germana i des de fa 8 mesos sóc Mare.
Sóc dona, educadora social, mediadora familiar, empresària, empleada, filla, novia, germana i des de fa 8 mesos sóc Mare.
Imatge d'Univers Poètic de Guimerà. Foto: Lluís Llebot
Cada vegada que em sona el mòbil temo rebre una notificació d’alguna app de diari que m’indiqui que hi ha hagut un atemptat, un assassinat, una agressió o una desgràcia natural. Les notícies acaparen les grans portades dels diaris en paper i també les seves aplicacions digitals. És evident que la notícia no existiria si el fet no es produís, però de què ens serveix estar tan informats d’aquest casos concrets?
La nostra és una ciutat amb molta activitat associativa, això és més que evident. El fet que no hi hagi cap de setmana en què no se celebri alguna activitat cultural, esportiva o festiva és el millor exemple. Sortir de cap setmana és garantia de no avorrir-se amb una múltiple varietat d'ofertes de tot tipus.
S’ha fet pública la sentència contra la col·locació de l’estelada de la Plaça Lluís Millet. En aquest primer veredicte de la justícia catalana ha guanyat Societat Civil Catalana tot i que l’ajuntament té encara eines per recórrer la sentència.
El Ple de dilluns va tindre un punt que va passar relativament desapercebut malgrat la seua importància. Amb la cinquena modificació de cartipàs, es van redefinir les tinences d'alcaldia i això s'havia d'ajustar al quadre de retribucions. Una cosa tan senzilla com canviar el nom i mantenir els salaris, llevant també la dedicació de Carles Brugarolas, extinent d'alcalde d'Economia, que passa a cobrar dietes, com tota l'oposició.
Abans d'ahir a la tarda vaig anar a la celebració del primer any de vida d'elCugatenc. Va ser un acte senzill i planer on es van posar de manifest les vicissituds, les dificultats i les petites victòries aconseguides pel diari digital de l'Associació l'Avenir, la seva editora.
Aquests dies no veig manera de parlar d'altra cosa. El cop terrible s'ha sentit quasi a la porta de casa. Hem de fer com si no el sentíssim? O lamentar-ho una estona i oblidar-nos-en? Crec que com a mínim hem d'intentar parlar-ne, intentar veure què en pensem, ni que només fos per estar-hi una mica preparats el dia que ens pogués passar aquí.(Cosa no pas impossible.)
El Ple de la ciutat va decidir ahir, 18 de juliol, Sant Cugat és ciudad con ley i no necessita més presència policial per controlar i vigilar els carrers. La moció presentada per C’s i PP instava a la Generalitat a augmentar el nombre de Mossos d’Esquadra a la ciutat però va quedar derogada amb els vots en contra de la resta de grups municipals.
El planeta Terra on vivim, aquesta esfera quasi perfecta, plena de vida i en equilibri permanent, va esdevenir farà cosa de 4.600 milions d’anys. Nosaltres, uns habitants passatgers d’aquest planeta, com a homo sapiens vam aparèixer fa aproximadament uns 200 mil anys. Per entendre bé l’antiguitat i veterania que té el planeta Terra envers a nosaltres com a éssers vius, farem la següent comparativa: suposem que la Terra va sorgir ara fa quaranta-sis anys.
