Publicitat

Blogs

Parlem, sí (reflexions sobre els últims dies)

Constato una peculiar progressió en la dinàmica dels assumptes col·lectius. En primer lloc, es polaritzen les postures polítiques, es fa difícil l’acord i no diguem ja el diàleg sobre qüestions fonamentals allà on s’hauria de produir: en seu parlamentària. Després es polaritzen les actituds socials i la gent surt molt al carrer a manifestar-se.

Una nit a l'òpera

Aquests darrers dies, l’actualitat ve carregada de notícies que desperten tota classe de reflexions jurídiques, polítiques, socials i, fins i tot, filosòfiques. No obstant això, no és menys cert que mans més expertes ja escriuen i escriuran sobre les mateixes, motiu pel qual he optat per compartir una anècdota tan real com poderosa en el seu simbolisme.

Catalunya, terra de toros i bous

Fent un breu retrocés en la història recent, podrem recordar que el Parlament de Catalunya, l'any 2010, arrel de la presentació d’una Iniciativa Legislativa Popular promoguda per l’entitat Coordinadora per l’Abolició dels Correbous (CAC) aprovà una modificació de la Llei de Protecció Animal, amb la qual prohibia les curses de braus (corridas de toros), que fou efectivament aplicada el 2012.

Humans que fan de polítics i polítics que fan d’humans

Sí, al darrer Ple de Valldoreix la representant de Ciutadans va plorar. No, en cap de les notícies publicades a elCugatenc n’he fet referència. I no ho he fet perquè és molt fàcil –i suculent– fer un titular que explique que aquesta persona es va posar a plorar però, en realitat, aporta poc més que morbositat. Perquè Susanna Casta no només és vocal de Ciutadans, és una veïna més de Valldoreix, amb les seues preocupacions, problemes, virtuts i defectes.

Formes d'incorrecció

Hi ha països on es donen de forma recurrent les violacions correctives, dones lesbianes o homes gais son vexats i humiliats amb el fi de canviar la seva orientació sexual. Potser us sona que a Perú hi havien clíniques on s'utilitzava com a eina de tractament, les violacions.

Octubre d'indignació

Us seré sincera, aquest article el volia escriure la nit del passat dilluns 16 d’octubre. En tenia moltes ganes, estava enfadada, enfurismada, en estat de xoc. Vaig decidir no fer-ho, perquè veient l’estat de llibertat d’expressió en el que estem vivint actualment, aquest article em podria sortir molt car.

El preu del lloguer

Que Sant Cugat té un problema amb el preu dels lloguers és un fet més que conegut. Ja fa temps que escoltem i llegim les queixes dels llogaters que, un cop finalitzat el termini del contracte, es troben amb pujades que s'apropen al 30 o 40 per cent de la renda que fins aleshores pagaven.

Cada any ens gastem 40 euros en els arbres i parcs

És habitual escoltar als representants polítics de Sant Cugat parlar de les condicions de vida que tenim els que hi vivim. Un dels elements més valorats en totes les consultes que es fan a la ciutadania és sense dubte els espais verds urbans dels que podem gaudir. Els parcs construïts en els darrers temps han aportat a la nostra vida més espais d'esbarjo a prop de casa.

Elogi a la vida quotidiana en temps convulsos

Alguna hora molt matí, sona el despertador. Per la ràdio comencen a parlar de si la policia es va excedir en l’operatiu en contra del referèndum, que si la suspensió de la declaració d’independència és una estratègia, que si la “majoria silenciosa” ha eixit al carrer dos cops en menys d’una setmana, que si colp d’estat, que si legitimitat, que si la Unió Europea i que si el Consell d’Europa.

Pàgines