Blogs

Invisibles

Noemí* tenia un any quan va ser assassinada el 3 de febrer d'enguany. El seu pare es va llançar amb ella per la finestra de l'hospital La Paz on la nena estava ingressada, no li va preguntar si volia seguir-lo. A Noemí, la mare, li va dir: “Et donaré on més et fa mal…” I tant que li va donar on més mal feia, volia matar-la a traves de la filla, castigar-la, com acostuma a passar en homes agressors.

Les teràpies alternatives

Estic llegint dos llibres ben diferents. Un es diu Las terapias espirituales ¡vaya timo! i l’altre Psicofármacos que matan. Es tracta de dues concepcions oposades frontalment. Tots dos estan escrits per metges. Un diu que a part del mètode científic de la medicina convencional no és bo exposar-se a fer proves alternatives que en el millor dels casos no ens perjudicaran la salut però sí la butxaca.

Vull que (sobre)visquis

Als llibres d’història sempre s’hi fa èmfasi sobre la decadència de la societat arran d’unes de les pitjors pandèmies que hem pogut presenciar: la pesta negra. Recordo quan era una nena i estava a classe de socials, la nostra mestra ens va explicar què va ser, mostrant-nos dibuixos i històries, tot envoltant per una atmosfera fosca, tètrica, però, sobretot, llunyana.

La importància del cas particular

Ja sabeu que a elCugatenc ens agrada sempre anar a l'arrel de les coses, perquè només l'arrel permet entendre què és el que realment passa. Quan succeeix un fet que afecta diversos actors de la societat, les explicacions i declaracions de totes les parts es desenvolupen sense aturador i a discreció. Cadascun dels elements vol escombrar cap a casa per obtenir un benefici posant l'opinió pública al seu favor.

Assadega'm

La crisi ha augmentat la inestabilitat laboral i, consegüentment, ha augmentat els casos d'ansietat i depressió entre la població laboral. La por a perdre la feina en un entorn econòmic difícil i l'augment de les pressions diàries han portat al fet que es disparin les situacions d'estrès i les consegüents baixes laborals.

El Sant Cugat que no s’exporta

Ciutat horitzontal, verda, gentrificada, excloent... La crítica al model de ciutat és coneguda. A més, té una segona cara, la de la gent que mira el poble des de fora: pijos, burgesos, rics... Sant Cugat, convertida en una caricatura de si mateixa, no només té problemes de tolerància amb qui trenca la seua imatge sinó que és incapaç d’exportar l’escletxa com a valor.

A què juguem?

Els moviments socials o alternatius (alter-sistema, antisistema, radicals, digueu-li com us plagui) sortim de les darreres dècades de la travessia pel desert de la derrota de la transició espanyola del '78. Naixem d'un moment en què l'espai públic està copat per un sol relat i cap proposta trencadora hi té lloc.

Les pràctiques dels futurs mestres

Vaig llegir, no fa gaire, que tenien la intenció de fer més llargues les pràctiques dels futurs mestres.

No és mala idea que els estudiants de magisteri estiguin més temps en contacte amb els alumnes abans d'encetar la seva tasca docent. Però abans, deixeu-me dir la meva.

Amb ganes de seguir

No ho acostumo a fer, però de vegades utilitzo l'espai que em brinda el diari per parlar de quelcom relacionat amb la vida professional i que al cap i a la fi ens vincula directament amb elCugatenc. La iniciativa que dóna cobertura a aquest projecte que ara teniu davant dels vostres ulls va néixer ja fa més de 2 anys. Al llarg d'aquest temps les situacions personals i laborals dels impulsors han canviat molt.

Taula per a tres?

No fa gaire, vaig tenir l’oportunitat de fer una escapada a la costa, que, en hivern, adquireix un caràcter especial. He de dir que jugo amb certa trampa ja que no me’n vaig anar, precisament, a un poblet recòndit, sinó, més bé, a un dels enclavaments de moda dels darrers temps. Passejant pel centre, em va cridar l’atenció un restaurant. Era petit, recollit, i de temàtica americana. Semblava que, d’un moment a un altre, anés a sortir Elvis d’allà.

Pàgines

Subscribe to Blogs