Blogs

L’amistat: el valor de tot plegat

Al voltant de les 9 del matí, ahir 22 de febrer, s’obrien les portes del Mobile World Congress. Amb una previsió de més de 95.000 assistents i 4.000 periodistes acreditats és una de les activitats que acull la ciutat de Barcelona amb més mobilitat en pocs dies. Però tranquils, no he vingut per escriure una nova i enèsima reflexió sobre el MWC, sinó sobre com la tecnologia influència les relacions socials.  

Benestar animal

Fa poc em van convidar a formar part de un nou grup que s’ha format a Sant Cugat per a reunir a tots els defensors del benestar animal. El passat divendres vaig tenir l’oportunitat d’assistir per primer cop a una de les reunions que es realitzen, de manera setmanal, a la Casa de Cultura.

El teatre més petit de Catalunya ja no ho és tant

A Sant Cugat tenim el teatre més petit de Catalunya, o potser ja no?. Fins aquest divendres al carrer Hospital hi havia un petit espai on es feien realitat els somnis dels més petits amb els espectacles setmanals de titelles de Can Ninot, de la Companyia d’en Tian Cusidó. Ara fa 5 anys que va començar aquesta aventura de forma humil però molt digne i original.

Can Barata, l'oblidada

“És molt fort i això segur que no surt als mitjans”, deia un veí en el Consell de Barri del Centre-Est. Acceptarem la part de culpa que ens toca als periodistes i diré que gairebé tots els mitjans de la ciutat hem parlat de Can Barata. Suposem que el senyor volia una notícia a nivell nacional que realment provoque efectes sobre les polítiques municipals perquè els mitjans locals solament som les mosques colloneres.

És un plaer

Passada ja la ressaca del Carnaval de Sant Cugat 2016, vull aprofitar aquesta columna per compartir alguns dels pensaments que m'ha generat.

Els refugiats i nosaltres

Aquesta setmana se suposa que s’hauria de signar l’acord de pau de Síria, i començar un alto al foc. Costa de creure. Sigui com sigui, la ferida oberta a les nostres consciències per aquells milions de fugitius no cicatritzarà fàcilment. Goso escriure sobre el tema sense tenir-ne coneixement directe, però com no patir-ho?

Les contradiccions de la dreta, també amb els ocupes

En segons quines qüestions, que acostumen a defugir de la identitat nacional, la dreta sempre aconsegueix arribar a acords. La ideologia compartida fa viable pactes sobre els drets i deures de la ciutadania que per l’esquerra són inconcebibles. Ahir, en el Ple de febrer, vam tornar a viure un episodi més d’aquest enamorament efímer entre els partits de la dreta política.

Hipocresia

Diuen que a la política es pot fer de tot menys el ridícul. Bé, jo afegiria una altra cosa: a la política es pot fer de tot menys el ridícul, enganyar als votants, jugar i riure-se'n d’ells. Tampoc s’hauria de poder fer creure que existeixen castells de sorra mentre d’altra banda s’aprofita per blindar els privilegis dels de sempre i de la seva oligarquia.

Pàgines

Subscribe to Blogs