Blogs

Quines infraestructures més fantàstiques tenim a la comarca!

Si hi ha alguna cosa que ens diferencia dels nostres avantpassats és que ens desplacem molt més. Cada dia fem  molts quilòmetres, centenars i fins i tot milers. Això vol dir que cada dia agafem algun mitjà de transport que ens porta al destí desitjat. La gent que viu als dos vallesos no és una excepció i també té la necessitat de desplaçar-se, però no només a Barcelona sinó també per dins de les dues comarques.

Un refugi per a ells

Aquest proper ple d'octubre es portarà a votació una moció per demanar que Sant Cugat tingui un refugi per animals abandonats. Aquesta moció surt de la Plataforma Animalista de Sant Cugat (PAS), i reclama que una ciutat gran com Sant Cugat ha de tenir un lloc d'acollida per animals com els tenen altres ciutats més petites i amb menys recursos.

Compte no t’entrebanquis!

Sí amigues i amics, l’Ajuntament de Sant Cugat es preocupa per tothom. També per aquelles persones que en lloc de mirar endavant quan caminen miren cap avall a un mòbil o una tauleta. Quin detall, no? Una passa més per aconseguir ser una súper mega smart city. Felicitats!

Mitjans locals i construcció d'hegemonia

La presentació de l'estudi fet per l'Ajuntament sobre la seguretat a la ciutat ha portat cua. Obre, evidentment, debats interessants sobre si Sant Cugat és segur o no i, fins i tot, si posar més policia seria lògic o l'intent d'implantar un estat policial. Tot això són termes que han eixit en el debat polític.

Elogi de la ignorància (reconeguda)

Quan la Catalina, la mare del Manolito Gafotas, se pone de los nervios, li fot un mastegot al seu fill. Llavors, l'avi del Manolito, pare de la Catalina, li diu a la seva filla: “No le pegues al niño en la cabeza que está estudiando.”

El vel de l'educació

Takwa Rejeb de 22 anys i que estudia un grau de formació professional a un institut públic de València ha denunciat al Síndic de Greuges i al Defensor del poble el seu centre educatiu per no deixar-la entrar amb el hiyab.

Recomençar, renovar

Passat l’estiu toca la tornada a la vida rutinària. Però cada recomençament comporta també (i, si no ho fa, malament) una oportunitat i desig de renovació. A Sant Cugat, que deu ser la capital nacional de la nativitat, es tracta sobretot de la tornada a les escoles. La meva experiència és que, en les últimes dècades, les escoles de primària s’han renovat meravellosament.

Tornem-hi

No ha canviat res. Han passat 10 anys i no ha canviat absolutament res. Està passant la pitjor crisi del que portem de segle i la mentalitat i les maneres de fer no han canviat en absolut. Tot allò que ens creiem que havíem assumit, tot allò que en el seu moment vam dir que no tornaríem a fer i que mai hi cauríem de nou està en perill de tornar-se a produir. El sistema no ha avançat ni una passa, i no ho oblidem, continua regint-se per les lleis del mercat i del capitalisme.

Panarquia: Tot i part

La “panarquia” sorgeix com a antítesi al concepte de la jerarquia, en el sentit que tots els sistemes vitals estan interconnectats i tenen la mateixa importància, independentment de l’escala espacial o temporal que ocupin. El concepte “panarquia” porta implícit el concepte “holó”, és a dir, tot sistema vital és alhora “un tot” i “una part”. Com a “tot”, qualsevol sistema vital està integrat per diferents parts.

Pàgines

Subscribe to Blogs