Blogs

Zona controlada de caça

Farà ja casi dos anys que vaig poder desenvolupar un treball d’investigació pròpia, que seria la base d’un treball més ampli sobre els seglars i la presència a la ciutat. Avui voldria fer-vos arribar el qüestionari que els hi feia personalment als ciutadans que s’oferien a donar la seva opinió. Val a dir que les preguntes eren mes aviat retòriques però la persona enquestada podria en qualsevol moment fer una negativa, llavors interrompia el procés i li desenvolupava el contingut. M’agradaria que anéssiu responent les preguntes mentalment i en ordre.

In fraganti

El 7 de febrer de 2015, al barri residencial de Haarlem, prop d’Amsterdam, la policia va desmantellar un laboratori de producció de marihuana ubicat a una casa aparellada. El cultiu de marihuana a l’interior requereix un control estricte de la temperatura, certes hores de llum, dosis correctes d’aigua i una ventilació adequada. Els delinqüents feien tot el possible per passar desapercebuts. Pagaven religiosament les factures de llum i aigua, entraven i sortien de la casa a horaris regulars saludant sempre els veïns, evitaven consumir el producte produït per evitar olors sospitosos, etc.

Apunts ràpids sobre l’autogestió

Aprofitant que és carnaval i que tot s’hi val és el moment de compartir algunes idees políticament incorrectes sobre l’autogestió.

L’autogestió ha sigut durant les últimes dècades una mena de fetitxe per moltes persones implicades en la transformació social des d’una perspectiva radical. En l’època brillant de la socialdemocràcia i la seva lenta desaparició després de la caiguda del mur que s’arrossega fins la crisis del 2007, quan l’esquerra radical estàvem en el que anomenàvem la “travessia pel desert”, els projectes autogestionats van ser el sant grial per molts col·lectius.

Deixar de conduir

L'altre dia, el meu germà i jo, que ja comencem a ser grandets, ens vam embolicar en una discussió sobre quan havíem de “penjar el carnet” i deixar de conduir el nostre cotxe.

Ell argumentava que no hi ha una edat per plegar. I jo li responia que sí, que hi ha un moment que has de dir prou.

En realitat, tots dos estàvem d'acord; però, parlàvem d'enfocaments diferents.

8 mil motius per canviar-ho tot!

8 Mil Motius és el nom que pren la campanya antirepressiva i feminista de Sant Cugat. Com moltes sabreu, el Comitè de Vaga Feminista de Sant Cugat, en el marc de la Vaga General Feminista del 2018, va dur a terme diferents accions. Una d’elles fou la de tallar les vies dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya.

No sou benvinguts

El darrer cap de setmana, Noves Generacions de Catalunya vam celebrar el nostre campus regional, a Sant Julià de Vilatorta, un petit poblet proper a Vic. Envoltats d'un bonic paisatge, acompanyats d'un dia radiant i un aire netíssim, vam gaudir d'un dia de ponències i activitats d'allò més agradable. Però, ah, no podia sortir tot bé. Cap a l'hora de sopar del dissabte ens vam trobar un record dels CDR, que havien invertit el seu vespre en llençar ous contra els nostres cotxes i contra el frontal de la masia on ens trobàvem.

Puja un 10% l'ús del cotxe en els darrers 10 anys per desplaçar-se a la ciutat

M’envien els companys d’elCugatenc la informació facilitada per l’ajuntament de Sant Cugat de la 38ena onada de l’Observatori Sociològic que es va realitzar durant els mesos d’octubre i novembre del 2018 per part de la consultoria DEP Institut. Una enquesta feta a 1.000 persones, cosa no massa habitual, perquè són força, en enquestes de les que tenim informació de forma diària tant provinents d’altres administracions com des dels mitjans.

Roma a tocar

La Viviana i la Zaira van néixer a l’Equador, viuen a Ciutat Meridiana i treballen a Valldoreix. Cada dia surten de casa a dos quarts de set del matí. Agafen l’R4 de Renfe a Torre Baró a les 6.48 i, si tot va bé, arriben a la Plaça Catalunya a les set en punt. Canvien d’estació a corre-cuita per agafar el S2 de les 7.06. A dos quarts de vuit baixen a l’estació de Valldoreix i caminen quinze minuts fins a la casa on treballen. Una hora i cinc minuts de trajecte matinal.

El jovent no s’implica i altres mentides

Recorde amb estima un trist episodi que vaig viure als primers mesos d’elCugatenc, quan un servidor, amb una joventut insultant i sense haver acabar la carrera, es va capbussar en companyia d’altres persones a fer possible un mitjà de comunicació local que aportara noves perspectives. Ràpidament i pràcticament sense voler vaig haver d’agafar la responsabilitat de coordinar la redacció.

Pàgines

Subscribe to Blogs