Blogs

L’optimització de la participació ciutadana

En els últims temps tots els Governs s’han vist obligats per llei a deixar participar a la gent en els projectes de la seva ciutat. Hem vist com la premsa ha donat veu en aquesta nova política per fer arribar informació, als veïns i veïnes interessats i que volien intervenir en la presa de decisions del poble. Això és bo? Tots diríem que si, clar que és bo. Pues permetin que discrepi.

On és el dret a un habitatge digne?

“Però mentre el procés doni per a debats polítics, titulars i tertúlies, quina importància tenen totes les altres coses?”. Són paraules de Susana Quadrado (La Vanguardia, 3/II/2018, p. 27), després (d’aquí el “però”) d’esmentar alguns dels mals que pateix la societat catalana. I, certament, té tota la raó del món. Només cal seguir l’actualitat del país per comprovar-ho. I molt em temo que n’hi ha per temps.

Adéu, FesCamp

Sorgit el mandat passat com un projecte de gestió mediambiental en el Consell de barri de Mira-sol, FesCamp va passar a ser unes jornades reivindicatives que cada mes de maig intentaven donar una visió revolucionària de la manera de gestionar la cultura i el medi ambient.

Sant Cugat viu de la construcció

Si la darrera "central de dades" que vaig escriure volia explicar el que gasta Sant Cugat en l'estructura de personal i, concretament, en la política i ho feia contextualitzant respecte a ciutats de les mateixes dimensions, avui vull fer-ho respecte els ingressos.

Elogi a l’avinguda Cerdanyola

Recorde el primer cop que vaig vindre a Sant Cugat. Era un estudiant universitari que tot just començava a entendre què era això de la independència social –que no econòmica– en haver anat a parar a mig miler de quilòmetres de casa. Amb tota la innocència i il·lusió d’aquells primers anys d’universitat vaig anar creuant carrers i carrers fins arribar a l’avinguda Cerdanyola.

El teatre amateur actual

D'un temps ençà observo que el teatre amateur que ens envolta s'inclina més per un tipus d'obres més comercial, més de xaranga i pandereta, sense suc ni missatge.

Transformació des de l'autocrítica

Ha arribat un punt, després d’haver sentit segons quin comentari i haver tingut segons quina discussió, que em sembla del tot necessari que mantinguem una conversa que he anat posposant per causes externes.

Imagino (que) evoluciona (i) canviem

Imagina per un moment que ens trobem en un moment indeterminat, en un lloc desconegut, on passa la vida. Aquesta circumstància, envoltada de la nostra família, dels nostres veïns, de la nostra comunitat i de tot allò que ens permet relacionar-nos i viure en simbiosi. El terme simbiosi prové del grec i de la biologia en part, i en poques paraules es defineix com l’ajuda mútua entre dos organismes, i on els dos treuen profit.

Pàgines

Subscribe to Blogs