Blogs

Jo també soc mestra d’El Palau

Fins a quin extrem hem arribat? Quants atacs ha de rebre el nostre sistema educatiu fins que diguem prou? Primer van voler destruir el model d’escola catalana, basat en la immersió lingüística. Ara no volen que es parli del que passa al carrer a les aules de les escoles.

Sentència

Fa molt poc que s'ha conegut la sentència dels violadors dels Sanfermines, la manada, com els hi agradava dir-se. Moltes vegades, massa, podríem dir, les sentències en què les dones demanen justícia les trobem amb un regust tremendament masclista. Més de 370 pàgines per explicar molt tècnicament perquè aquest fallo no és de violació.

Comencen els moviments

Fa un temps ja vaig publicar un article parlant dels possibles "hereus" de l'extinta Convergència. En aquell moment vaig posar sobre la taula el fet que el votant de Convergència es trobava "orfe" de partit i tocava buscar l'opció política que ocupés el lloc que fins aleshores ocupava la desapareguda coalició de CiU.

Un mitjà amb una assemblea ciutadana

Refredat, sense veu i quasi sense poder-me alçar. Es diu ràpid però el 24 d’abril estava així. No sé fins a quin punt la diada de Sant Jordi és culpable de tot això o només és una peça més del trencaclosques. Siga com siga, el passat 23 d’abril va ser un somni esgotador i il·lusionant al mateix temps. I si ho ha sigut és gràcies a molta gent que ha confiat en elCugatenc.

La revolució serà anticapitalista o no serà

L’1 de Maig és el dia dels treballadors i treballadores, és una jornada de lluita que ve de lluny, de les revoltes i aturades de la classe treballadora per reivindicar els seus drets laborals i socials, mobilitzacions que planten cara el capitalisme imperant. No obstant, des del feminisme també es reivindica aquesta diada com a pròpia.

La lluita i la ruïna d’un país

Durant les darreres setmanes he vist per la tele i en directe com el personal ha saltat del sofà i s’ha embolicat una altra vegada l’estelada al cos i ha sortit al carrer a boicotejar i a lluitar per les seves creences. Pel que he llegit són gent dels CDR. Ells es diuen patriotes, persones anònimes que pensen que estan protegint la terra de l´invasor.

El retorn de la tribu

Ens hem assabentat que quatre ministres, en l’exaltació cristiana de la Legió a Màlaga, han cantat sense ganes de dissimular, com ha escrit el periodista Enric Juliana, l’himne d’aquest cos militar: El novio de la muerte. Si ja és greu que en un Estat dit aconfessional quatre ministres assisteixin a un acte religiós, que entonin un himne d’aquestes característiques és del tot impresentable i injustificable.

Pàgines

Subscribe to Blogs