Blogs

El nostre Monestir

Que el nostre Monestir és una joia, no cal dir-ho. I que enlluerna a tots els visitants de la nostra ciutat és més que evident. Parlem d'un dels pocs Monestirs urbans de Catalunya i un complex arquitectònic com hi ha pocs, on podem gaudir d'un magnífic (i ben restaurat) Palau Abacial i un dels pocs claustres de dos pisos. A més a més al seu interior amaga alguna joia com una basílica Paleocristiana al ben mig del jardí del Claustre.

Prevenció

En la violència de gènere, com en molts aspectes de la vida, la prevenció és fonamental per evitar danys i patiments doncs el cost personal i social acostuma a ser molt elevat.

Per una ciutat capdavantera en igualtat

Com a ciutat, estem deixant molt a desitjar últimament. Sant Cugat s’ha convertit en la ciutat on es necessita invertir més diners en el lloguer. De fet, les dades ens han mostrat com un ciutadà de Sant Cugat es deixa el 30% del seu sou en el lloguer. Es necessiten uns 3.500€ nets mensuals per pagar-lo.

El vigilant local a l'EMD

Crec que tots els habitants de Valldoreix hem llegit l’article de La Vanguardia que diu que els robatoris a Sant Cugat han baixat, però mira per on a Valldoreix han pujat. La dada és sorprenent i no sé quina màquina de calcular han utilitzat perquè amb una pujada d’un 81% a Valldoreix és matemàticament impossible que els robatoris a tot el municipi hagin baixat.

Repensem els Tres Tombs?

Les tradicions ens agraden i molt però una tradició que és festa per a uns i patiment per a d’altres hauria de revisar-se. En nom de la tradició s’han perpetuat, i avui encara passa a tot l’estat, barbaritats en contra dels animals no humans. Recordeu que no cal que hi hagi sang perquè hi hagi patiment. Potser ha arribat el moment de repensar els Tres Tombs i evolucionar cap a una festa que homenatgi en positiu i respectuosament la nostra història amb la resta d’animals.

El tren i el barcelonacentrisme

Amb la tarifa plana del transport metropolità –mal venuda com a entrada de Sant Cugat a la zona 1 de transport– han arribat un munt de debats sobre el model de transport i de pagament per aquest servei públic. És just que hi haja un impost metropolità? Què passa amb qui no utilitza el transport públic? Seria just que qui mai en fa ús no pagara d’alguna manera el servei públic si el transport col·lectiu gradualment s’imposarà com a única alternativa de mobilitat real davant la crisi climàtica? Què es pot fer per a què el transport públic siga més atractiu i/o utilitzat?

Zona 1, maleïda siguis!

Sembla que el fet de poder pagar els trajectes a Barcelona a preu de zona 1 enlloc de zona 2 és quelcom positiu per la gent de Sant Cugat. I certament, per un bon grapat de butxaques ho és.

Ara bé, vist amb perspectiva he de dir que em sembla una poma enverinada que a llarg plaç jugarà més en contra de les classes populars que a favor.

Diabetis informativa

En l'Assemblea del proppassat dissabte a l'Ateneu es van dir moltes coses interessants. Una de les que em van cridar més l'atenció va ser si elCugatenc era un diari d'esquerres en un poble on la informació era majoritàriament de dretes.

Em cridà l'atenció, perquè fa temps que li dono voltes al tema. Personalment penso que els mitjans del nostre poble són tan ensucrats, tan positivistes, tan auto-complaents, que pateixen de diabetis informativa.

Què fem amb Vox?

Abans de començar, permetin-me un matis. Per si no fos prova suficient el càrrec que acompanya la meva signatura, els diré una cosa: Vox no m'agrada. No sento simpaties ni per les seves formes ni per les seves idees. És més, crec que donen mal nom a la dreta. La meva vida seria més senzilla si els 400.000 andalusos haguessin votat al PACMA, de veritat, però lamentar-nos i diagnosticar-nos, com hipocondríacs a Internet, no ens portarà massa lluny i, en cap cas, solucionarà el nostre futur proper, així que preguntem-nos: què fem amb Vox

Pàgines

Subscribe to Blogs