Blogs

El corredor del Mediterrani

Encara conservo dos cosins a Andalusia. Són d'Almeria. Tots els meus avantpassats són d'allà. Els almeriencs –que els sevillans, en un atac de prepotència, consideren andalusos de segona– són la gent amb la parla més dolça i melodiosa de tota Andalusia.

Dels dos cosins, un, el Desiderio, té Alzheimer profund i ja no em reconeix quan vaig a veure'l a la residència. L'altre, el Paco, és amb qui tracto més. Abans ell venia en cotxe fins a Barcelona o bé anava jo amb la meva Berlingo. Ara ja en som una mica grans per a un viatge tan llarg i ens porten els fills.

Intentem entendre amb dades el que ha passat i ha de passar a Sant Cugat

Fa quinze dies, en el reportatge titulat Més de 30.000 persones tenen problemes per fer front al lloguer o a la hipoteca a Sant Cugat, el nostre company Jordi Pascual extreia dades molt interessants sobre la pobresa i l'accés a l'habitatge a Sant Cugat. Del Baròmetre Inclusiu del 2017 hem volgut extreure alguna dada més de relleu per tal de donar el màxim d'informació possible sobre l'estat en diferents àmbits de la inclusió social del nostre veïnat.

Prepara rosetes que comença la campanya

Ha decidit posar-se un podcast de fons. No li agrada estar en desconnexió i, sempre que té obligacions més mecàniques que mentals per endavant, acaba posant-se alguna cosa que l’acompanye en la difícil faena de gestionar una casa.

La violència de la pintura

Fa dos dies, Arran va fer una acció llançant pintura groga a una de les propietats del jutge Llarena, conegut per instruir l'anomenada causa del Procés. Per començar, hem de tenir present que aquesta causa judicial, amb Llarena al front, manté en presó preventiva fa més d'un any els Jordis i gairebé un any en el cas de la resta, i que ha suposat l'exili per altres persones vinculades a les passes que es van realitzar els mesos de setembre i octubre del darrer any.

Novembre

Si no fos pels començaments del fred, novembre seria per mi el millor mes de l'any, he de dir que vaig néixer al novembre i Noestàsola també, un 25 de novembre del 2009. Durant aquests anys he vist com novembre anava agafant cada cop més força en les agendes, formacions i actes diversos fan que aquest mes sigui especialment trepidant on el 25N deixava de ser solament el dia internacional contra les violències masclistes per convertir-se en tot un mes d'actes de consciència.

Un regal inesperat de l'esquerra a l'independentisme

El proppassat 11 d’octubre a l’independentisme català se li van avançar els Reis. Efectivament, el grup parlamentari d’En Comú Podem li va fer un regal preciós: un paquet antimonàrquic en tota regla. Un brindis al sol, com la proclamació de la república del 27 d’octubre de 2017, però un clau on agafar-se per seguir fent de Felip VI la seva bèstia negra (quina malastrugança, pobre, mira que tenir només un dígit més que el maleït Felip V!). Pedro Sánchez no és Mariano Rajoy, no dóna la talla com a enemic perfecte.

Els indults

És la nova paraula de moda, l’indult. A mi personalment aquesta paraula em recorda a l’època medieval, però no, l’hem arrossegat fins el segle XXI com una despulla dels inicis de la nostra història monàrquica.

Absències inexplicables

Un altre any més les entitats de la nostra ciutat han pogut tornar a sortir al carrer en una de les cites més reivindicatives que tenim: la Festa de Tardor. Obligada a endarrerir-se per les darreres pluges, aquesta nova convocatòria ha tingut la resposta esperada per part d'una ciutat que no para de moure's.

En un cap de setmana on "l'estiuet de Sant Martí" ens ha regalat un magnífic sol de tardor, recórrer els diversos estands de la Festa, instal·lats al voltant de la nostra gran joia que és el Monestir, ha sigut tot un plaer.

Els cors amagats

No sempre tenim un tema concret a l’hora d’escriure un article. Vivim intensament, i cada dia passen tantes coses que ens commouen, que seria etern poder-les reflectir en un paper.

Pàgines

Subscribe to Blogs