Blogs

Mortes o senzilles?

Recordeu aquell disbarat de cançó que deia “antes muerta que sencilla” ? Un escàndol, una lletra que cap mare hauria d’haver tolerat. Però, en canvi, va gaudir d’una gran popularitat. Erotitzar, aprincesar i ensenyorar nenes (ja no parlem de casar-les, que aquest és un altre i més greu drama) és cosa antiga.

Per què foragitem la història dels nostres carrers i places?

Vagi per endavant una reflexió de caràcter general. Sóc dels qui pensen que vivim moments molts complicats, complexos i, per tant, de difícil comprensió, que generen incerteses i que fan necessaris grans consensos socials i polítics per defensar allò que funciona i, sobretot, allò que se’ns vol arrabassar perquè no quadra amb l’economia de mercat: els drets lligats a l’Estat del benestar, per dir-ho ras i curt.

‘Quien parte y reparte’

Passa a les millors democràcies, i Espanya no es una excepció, que certes matèries esdevenen debats perpètuament irresolts. Pensem-ho: L’avortament, la llei electoral, la propietat privada (la seva okupació) o el sistema de contractació laboral són exemples de temes en els que mai ens acabem de posar d’acord.

La llibertat és quan comença l’alba

Abans d’ahir, 8 de març de 2018, va ser un dia històric. No per res que s'aconseguís, sinó per l'esperança de futur que dibuixa tal jornada. Només amb moltes dones autoorganitzades, conscients de la seva condició com a treballadores, desobedients a les lleis i al poder dels homes, prenent els carrers per prendre el que és nostre, serà possible una societat feminista.

Una abraçada enmig de la vaga feminista

Estic en una d’aquelles èpoques de recerca d’abraçades; aquell instant en què algú aliè al motiu de la recerca et pren entre els seus braços. L’agafes, t’agafa, i durant cinc segons d'estrènyer-se mútuament el cor es calma i tot sembla tornar al seu ordre o, com a mínim, un calfred de pau recorre tot el cos, de cap a peus. I en eixe moment, just ahí, a mesura que tornes a prendre distància, un sospir intern et travessa.

Fem-ho possible

Avui, dijous 8 de març, el carrer s'omplirà de reivindicacions històriques de la lluita feminista. Tornarem a ocupar l'espai públic per defensar greus que no es resolen i solucions aparcades en el temps.

Què fem amb els voluminosos?

Reconec que el sistema era bo, senzill i efectiu. Una d'aquelles coses que agraïes a l'Ajuntament cada cop que el feies servir. Només una trucada a un número de telèfon on deixaves l'adreça i el telèfon en una gravació. Al cap de pocs dies rebies una trucada que concretava amb tu el dia i l'hora per prestar el servei directament a casa teva.

Habitatge, ‘es el mercado, amigo’

La Fundació Hàbitat 3 no ha aconseguit ni un pis buit per posar a disposició de persones amb risc d’exclusió residencial. El programa impulsat a Sant Cugat a proposta de l’Ajuntament ha demostrat a hores d’ara ser insuficient per a la ciutat. Podríem tirar les culpes a la fundació però seria totalment injust, com injust i reduccionista seria dir que tota la culpa és del govern.

Pàgines

Subscribe to Blogs