Blogs

L'aigua, pública!

L’aigua és, com tantes altres coses, un element bàsic per a la vida. No és cap caprici ni se’ns presenta com tants d’altres i prescindibles béns de consum. De la mateixa forma, el gas, la llum –allò que entenem per subministraments bàsics– i, a dia d’avui, tecnologies com internet o la telefonia, també ho són. I què implica que siguin bàsics, fonamentals per a la vida? Doncs que totes i cadascuna de les persones d’una societat o comunitat els necessitem per tal de desenvolupar-nos dignament en un sentit vital, social i laboral.

Gràcies taxistes!

Davant la inundació mediàtica criticant als taxistes de Barcelona de les últimes setmanes, m’agradaria trencar una modesta llança a favor seu en aquesta columna.

És molt fàcil discutir les coses mirant-se les realitats des de la graderia. Això ho podrien fer millor, no s’expliquen prou, no cal fer això per protestar, s’haurien de modernitzar….bla bla bla.

Drapaires

Quan era petit, al meu Montjuïc natal, pels seus camins passaven esquiladors de gossos, adobadors de paraigües i drapaires que compraven tota mena d'andròmines que a casa ja no en feia servei.

Un parent meu tenia una draperia al Poblenou. Li va anar bé el negoci de compra-venda d'endergues i es va fer una torre a Segur de Calafell. Els caps de setmana feia vida de senyor.

L’esquerra (transformadora): un discurs de i per a la classe mitjana il·lustrada?

És una evidència que al món (que en aquest text i a efectes pràctics podem reduir a Europa) cada cop costa més practicar la transversalitat o, si es vol amb altres paraules, el respecte a les idees dels altres o, si més no, el tenir-les en compte, quelcom imprescindible per generar un determinat consens polític, que, al seu torn, faci possible l’acord i la convivència entre diferents.

Resposta a Patricia Gotarda: ‘Ni a setas ni a Rolex’

El passat divendres es publicava a aquest mateix diari un article de la militant d'Arran Patricia Gotarda, titulat Populisme assegurat. En ell, s'abordava la problemàtica de la seguretat ciutadana i l'autora donava una opinió que em veig en l'obligació de respondre perquè abona certes premisses que, en comptes d'ajudar-nos a entomar el problema, ens allunyen de tota solució. Repassaré l'anomenada peça d'opinió paràgraf per paràgraf.

Les persones represaliades de Sant Cugat

En el Ple d’aquest dilluns passat es va aprovar per àmplia majoria una moció presentada pels grups municipals d’ERC-MES, PDeCat - Demòcrates, ICV-EUiA i PSC-CP de reparació i reconeixement a les víctimes del franquisme. Ja era hora! 40 anys han hagut de passar perquè hi hagi una majoria del Ple de l’Ajuntament favorable a fer justícia amb aquelles persones que van patir la venjança del dictador a partir del final de la Guerra Civil. Només C’s i PP s’han abstingut... ja se sap que no va amb ells aquest tema.

Si deixéssim el mòbil per un moment

Segons l’institut d'Estadística de Catalunya, Idescat, el 2017 la xarxa dels Ferrocarrils de la Generalitat té 297 quilòmetres, 110 estacions i va suportar un total de 86 milions de viatgers. N’hi ha molts que estan abduïts pel mòbil, altres aprofiten per llegir, treballar, dormir, xerrar, badar, etc. Avui us explicaré una de les innombrables històries que es produeixen diàriament al tren. És la història de dues dones que portaven vides paral·leles sense saber-ho.

Recordant la Floresta Parla

S’apropaven les eleccions municipals del 2015. La Floresta estava forta, hereva d’una reivindicació constant per a què aquell Pla Antipols i Antifang que va presentar el llavors tinent d’alcalde d’Urbanisme, Pere Casajoana, es convertira en alguna cosa més participada i adaptada a l’entorn. El Pla de Millora va nàixer com una esperança i va seguir com una relativa frustració. La Floresta Parla havia vehiculat un acord que semblava impossible. Quina és la manera de compaginar la voluntat dels veïns que volien seguir tenint carrers de terra i els que volien començar a gaudir del paviment?

Populisme assegurat

Ja fa temps que el nombre de robatoris a la ciutat és un dels temes en boca de molta gent, però especialment de determinats partits polítics. Ciutadans i el PP estan intentant fer d'aquesta preocupació un dels seus cavalls de batalla electoral, amb discursos plenament demagògics i simplistes i amb solucions igualment poc profundes.

Pàgines

Subscribe to Blogs