Blogs

La palmada a l'esquena

Massa sovint veig la palmada a l'esquena als agressors i la sensació d'indefensió i càstig a les víctimes. És el món a l'inrevés aquell que aïlla, castiga, menysprea, dubta i difama una víctima permetent que el seu agressor surti reforçat de les seves accions. Justícia patriarcal és el que majoritàriament veiem en molts casos d'agressions contra les dones.

Seguretat: nous temps, noves tecnologies

Com ja sabem Sant Cugat té el trist honor d'ocupar un dels primers llocs en la llista de municipis amb més robatoris de Catalunya i també un dels que té el rati més baix d’agents per habitant.

No donaré més dades perquè vull centrar-me en el que s'està fent per solucionar la situació en què vivim els veïns. Molts, jo puc donar gràcies de no ser un d'ells, han patit vivències espantoses i frenètiques, que gelen la sang, al tornar a casa i descobrir-la potes enlaire o més esgarrifós encara, estar dormint o mirant la tele i trobar els lladres dins casa teva.

Canvis, canvis i més canvis

Estem a un any de les properes eleccions municipals. I si alguna cosa caracteritzarà aquest període és que serà convuls i agitat. De fet l'hem començat amb una sèrie important de canvis en el govern de la nostra ciutat que han creat una sèrie de noves variables interessants.

Més de dos mil subvencions i cinc milions d’euros el 2017 a Sant Cugat

En la línia de posar negre sobre blanc les polítiques econòmiques de l’Ajuntament de Sant Cugat em disposo a parlar-vos avui de les subvencions lliurades per l’ajuntament durant l’any 2017. En primer lloc crida l’atenció la feinada que suposa aquesta tasca doncs 2.255 subvencions en un any surten a unes 42 a la setmana. També hem de tenir en compte que aquesta política de subvencions representa més de 5 milions d’euros, gairebé un 5% del total de pressupost de despeses de l’any.

No, noi, en aquesta ciutat hi ha entitats de primera i entitats de regional preferent

Hi ha una constant en les converses amb entitats: N’hi ha que se senten apartades del focus, fent esforços ingents per a mantindre el dia a dia però, en tindre activitats menys grans i vistoses o no ser del gust de qui els podria fer un cop de mà, queden amagades de l’interès informatiu i, sobretot, del polític. És així. M’ho repeteixen constantment quan els seus representants se sinceren en converses disteses d’abans o després d’una entrevista.

– Hi ha entitats de segona? –pregunte a una representant d’una associació.

Sant Cugat, l'individualisme i la Festa Major

Si com deia l'alcalde Recoder Sant Cugat és una ciutat amb un poble dins sembla que avui està bombardejat des de totes les posicions.

Si quelcom defineix la idea de poble és la d'una comunitat cohesionada. Cohesionada entorn a uns hàbits, uns costums i unes dinàmiques vivencials comunes. I és que certament el teixit associatiu de Sant Cugat és un molt bon exemple d'aquesta idea de poble.

Les xarxes socials avui dia

En morir el pare, l'any 2000, vam decidir vendre la casa de Cerdanyola. Cap dels fills ni dels néts tenia intenció de fer-la servir. Durant uns dies vaig estar recollint objectes i endreçant papers. Entre ells vaig trobar un retall de diari esgrogueït on el periodista Soler Serrano li feia una entrevista. El pare havia guardat el retall 55 anys perquè eren de les poques referències escrites que parlaven del seu pas per la vida.

10 anys d’FMA, caminem cap a unes festes més feministes

Ja fa 10 anys que crearen la Festa Major Alternativa (FMA) de Sant Cugat, una festa organitzada pel jovent a partir de l’autogestió i l’assemblearisme. Un espai que denuncia el model de ciutat insostenible i que treballa per generar una festa participativa, inclusiva i lliure de violència masclista.

De tortugues, llibertat i mort

A la majoria de persones ens agraden els animals, sentim curiositat per ells, gaudim de la seva companyia, els observem, hi juguem, etc. És natural, és bonic i, a vegades, és la seva condemna. Moltes són les espècies que pateixen la desgràcia d’haver captat el nostre interès, per exemple ocells, petits mamífers i rèptils. Avui parlaré de les tortugues.

La política es fa al carrer

Ens vam enlluernar tant amb el 15M, que realment va ser increïblement finit amb una transformació que, en tot cas, arriba gradualment –com si l’esclat del 2011 haguera sigut una llavor–, que ara ens costa veure els mèrits de la mobilització social. I és un error perquè l’acció d’ara segurament és molt més madura que la de fa set anys, no perquè el 15M estiguera buit de contingut sinó perquè en la seua lluita per la transversalitat no podia aprofundir en alguns debats.

Pàgines

Subscribe to Blogs