Blogs

Plastificats

Entrar a Twitter i topar-se amb un anunci de Lidl amb el text: "¡En Cataluña ya hemos eliminado las bolsas de plástico de sección para fruta y verdura y las hemos sustituido por bolsas 100% biocompostables!" és, si més no, intrigant.

Només a Catalunya han eliminat les bosses de plàstic per a la secció de fruita i verdura? Per què només a Catalunya? Què passa amb les bosses de plàstic de les altres ciutats del Reino de España com Coslada, Palma, Majadahonda o Boadilla del Monte on Lidl té botigues? Deu ser cosa de l'algoritme de Twitter.

L’adéu de Maria Dolors Renau

Se n’ha anat sense fer soroll, com va decidir viure la política en els seus darrers dies. Maria Dolors Renau, socialista de cor i de cap, va deixar enrere l’etapa institucional per a entrar a l’activisme de barri des de l’Associació de Veïns del Centre-Estació. Amb el seu currículum pot semblar una anècdota començar un comiat per ací però, ben vist, la seua implicació des de la base abans i després de la vida institucional demostra aquell saber fer que malauradament bona part de la política actual ha perdut.

Si ens toquen a una, ens toquen a totes

Contra la lacra dels feminicidis i de les agressions sexistes envers les dones, la lluita és col·lectiva i alhora individual, però, sobretot ha de ser social i institucional.

Es confirma la cinquena víctima de violència masclista a Catalunya, amb la darrera víctima assassinada el passat 2 d’agost, a l’Hospitalet de Llobregat.

Conte d'estiu

L'extraordinària perícia de la Guàrdia Civil posa fi a l'escapada romàntica dels gegants del Vendrell.

Una caixa de preservatius de la marca Elefanh 4XXL i el poema d'amor, "Salva, ens han pillat!", Escrit pel que sembla per Teresa, la Gigantina, trobats al lloc dels fets.

El millor de l'estiu és gratis

La sortida del sol és el millor espectacle diari. A les set del matí tocades surt per l'est i el mar sembla entrar en ebullició. On hi ha ocells hi ha peix, diuen els pescadors. Si ens hi fixem bé podrem veure com salta el sonso i, amb una mica de sort, algun peix més gros a la caça. Hi ha qui diu que ha vist molts dofins aquest estiu, altres diuen que les meduses no els han deixat banyar i sempre hi ha qui presumeix d'haver pescat el peix més gros. Tots exageren perquè el mar és impossible d'explicar amb una frase.

Feliç any nou

L’impàs entre el final de curs i l’inici del següent és el verdader canvi d’any i moment de balanç de múltiples índoles. És quan et mires davant l’espill i dius: A veure com ha anat l’any? I, hòstia, acabes veient que malgrat moltes coses ahí estàs, dret i fet gràcies a moltes persones que fan de xarxa –gràcies a totes elles, ja saben qui són–. I sí, has canviat en algunes coses, potser en moltes; potser has caigut, potser t’has alçat, potser encara no saps on estàs, potser ho comences a construir...

Open Arms

L’Open Arms és un remolcador construït l’any 1974 de 37 metres d’eslora i 9,5 de màniga. El seu nom anterior era Ibaizabal Tres, tenia base a la Corunya i va ser donat per la naviliera Ibaizabal a Proactiva Open Arms l’any 2017. L’interior i les cobertes del remolcador es van adaptar per acollir a les persones rescatades i es van instal·lar nous equips de comunicació.

La cosificació de les persones a les 'dating apps': quan el sexe es dona per entès

Vivim en un món en què ja hi ha una generació sencera de Millennials que no recorden viure sense Internet. En aquest món digital immers en les xarxes socials i les noves tecnologies les persones interaccionen, creen i destrueixen relacions personals, i comparteixen fotografies, status i posts... i molt més.

Per a les persones que ens agrada compartir moments, aquests es converteixen en mil·lèsimes de segon, ja que tot és accelerat, molt ràpid, a còpia de like, tuit, feed o direct.

Mediterràniament

Quan comença l'estiu una s'imagina ja agafant el camí que porta a la platja, imaginem, per exemple Cadaqués. La bossa, la tovallola, la crema solar, el banyador, aquell llibre que d'ençà que has començat no pots deixar, les ungles dels peus pintades del color que remarca el bronzejat i una mica d'efectiu per si pares a fer un vermut al xiringuito de torn.

Amb una mirada diferent

L'ofici d'artista pot ser que sigui un dels més antics de la humanitat. Encara que l'artista com a tal, amb inquietuds creatives, va fer la seva aparició molts milers d'anys després que l'home habités la Terra. És sabut que en la Prehistòria, els humans realitzaven pintures rupestres com un ritual màgic i/o religiós, per atreure la caça, per a cerimònies... Aquest "art" és una font valuosíssima de comprensió i comunicació per a la història de la humanitat.

Pàgines

Subscribe to Blogs