Blogs

Fer de mestre

La meva dona m'ha fet baixar de dalt d'una prestatgeria del meu estudi la capsa de documents i records sobre la meva jubilació. Ara ja fa deu anys que em vaig jubilar.

I, com que sóc tafaner de mena, he tornat a remirar escrits i fotografies dels meus antics alumnes. Alguns mig oblidats, altres encara presents.

Quan un ha estat mestre i ha fruit i ha fet gaudir els seus alumnes amb la feina, té aquest guany: que mires enrere amb satisfacció. Sobretot, quan trobes un antic alumne, ja adult i et recorda les bones estones passades.

No sóc teva, no som de ningú

Som dones i no únicament pel néixer.

I cada dona ens hem de saber i sentir dones plenament, malgrat els abusos, la violència i el domini i malgrat la desprotecció judicial i jurídica, perquè una violació ho serà sempre encara que es disfressi amb la paraula agressió. Hi ha moltes manades esperant que ens sentim petites.

Perquè és de bufetada que violin una dona i s’hagi de sentir dir que és ella l’estigma.

Queda tanta feina a fer. I el camí és doble, caminar en xarxa femenina i fomentar el poder individual de cada dona, en la seva vida.

Una mirada a l’oci nocturn de Sant Cugat amb la perspectiva de l’urbanisme feminista

Quan sents que al costat de casa teva una persona que podria ser la teva germana, la teva amiga o la teva veïna ha estat violada, l’angoixa que t’apareix a la boca de l’estómac no se’n va fàcilment. És una angoixa que et connecta, com a dona, amb una por que coneixes; la por de quan tornes a casa de nit i has de calcular quin és el camí més segur -que no el més curt: “Si vaig per aquí, em sentiré segura perquè sé que està il·luminat però no hi ha cap casa a prop”.

Singularitats creuades

El tren arriba a Sant Cugat ple a vessar. Plou molt. Ja ho deia en Raimon: Al meu país la pluja no sap ploure: o plou poc o plou massa; si plou poc és la sequera, si plou massa és la catàstrofe. És hora punta i no queda ni un seient lliure. Per acabar-ho d’adobar, tres ciclistes pretenen penjar les seves andròmines brutes de fang al porta bicis. Mirades furtives, cops de colze dissimulats, empentes i renecs.

Discurs, esquerres i crisi democràtica

De vegades les forces polítiques d’esquerres parlen en termes grandiloqüents i pretesament analítics, quedant lluny de molta gent, sonant a una gauche divine que es reuneix entre sopars i copes per a salvar el món des de la poltrona d’unes classes acomodades. És cert que una part de l’esquerra té problemes per a connectar amb el seu electoral. Potser això explica per què a Sant Cugat acostumen a guanyar partits des del centre-dreta cap a la dreta mentre la majoria de la seua població es considera d’esquerres segons els estudis realitzats per l’Ajuntament.

Agressions sexuals a Sant Cugat

El darrer dissabte va ser un dia fosc –un altre més–, per a les dones. Vam tenir la notícia d'una violació a Sabadell i després vam saber que la mateixa nit se n'havia produït una altra a Sant Cugat. Dos dies després, enmig de la concentració en rebuig de l'agressió que el col·lectiu feminista de la ciutat, Hora Bruixa, va convocar, ens vam assabentar pels mitjans d'una altra denúncia per agressió sexual a Sant Cugat el passat 20 de gener, a la mateixa zona de festa a la carretera de Rubí.

Adolescents

Kelly va ser assassinada aquest gener. Tenia 17 anys i tota una vida per davant. No va poder ser més protagonista de la seva vida perquè la seva exparella li la va prohibir.

Moltes persones es deuen preguntar com en el moment tecnològic que vivim, de coneixements, informació... poden passar coses així; que els adolescents puguin caure en la violència de gènere.

"No demanem la Lluna, demanem la Terra": el moviment adolescent en contra del canvi climàtic

“Van a la seva, no tenen compromís, són egoistes, només pensen a passar-s’ho bé, no lluiten per res, no tenim un futur clar amb aquesta generació…”. Us sonen aquestes frases? Sabeu de qui estem parlant?

Segurament tots nosaltres se’ns ha passat pel cap més d’una vegada alguna d’aquestes frases, veritat? Però realment la visió que tenim d’aquesta etapa quadra amb la realitat?

L'assistència al Ple

Torno una altra vegada a l’Audiència pública de l'Ajuntament de Sant Cugat, és dilluns i són les vuit del vespre, fora és fosc i fa fred. La sala està plena de gent, uns asseguts i uns altres en peu, l'ambient és dens però s'agraeix la caloreta. Com he dit no és la primera vegada que vinc i suposo que no serà l'última, la diferència radica que abans ho feia per una pseudoobligació mal entesa i ara ho faig per necessitat.

Taxis i vtc

Aquests dies hem viscut una de les vagues més contundents dels darrers temps. Els taxistes de Barcelona i tota l'Àrea Metropolitana (incloent-hi Sant Cugat) s'han manifestat i tallat el transit durant dies com a protesta per la legislació sobre els VTC. Al cap de poc la vaga ha sigut secundada pels taxistes de Madrid per la mateixa raó, col·lapsant les dues ciutats de manera contundent.

Pàgines

Subscribe to Blogs