Blogs

Que no se'ns en vagi el cap, i gràcies

Surto de casa, amb presses, falten alguns productes pel sopar d'aquesta nit, la nit de Nadal: aprofito per anar a una gran superfície i, de passada, comprar un regal d'aniversari.

Masses de carretons descontrolats pels passadissos, articles a terra, gent que crida.

I enmig de l'enrenou, en mig del microclima, em topo amb aquell enorme frigorífic rosat. I em fa un tomb el cor quan dins hi veig, petrificats, alineats, garrins envoltats de plàstic film.

Nadons envoltats de plàstic film.

Una muntanya. Una torre. Tots escampats i superposats.

Dues nous sobre la taula o l’adéu de Castelló

Distant al govern. Proper al carrer. Feia temps que se sentia incòmode, com aquell a qui se li queden els pantalons torts en posar-se la camissa per dins i el cosit que uneix cada camal acaba fregant-li a una de les cuixes i, malgrat tot, aguanta unes hores fins a trobar el moment adequat per a solucionar el despropòsit.

– Ja saps que em porto bé amb tothom, que em dec a la gent –va dir en una conversa informal en ple mercadet de Valldoreix.

Siguem responsables!

Ahir hi va haver al PAV2 de la rambla del Celler la fira de consum compromès promoguda per diverses entitats de caire independentista. La fira era una mescla empreses amb voluntat catalanista i projectes de l’economia social i solidària.

Explotació infantil

Fa temps vaig tractar el tema en un article per a la revista de l'escola on treballava. Ara hi torno perquè, amb el temps, s'han afegit altres circumstàncies noves.

Quan els mitjans de difusió aborden el tema sempre fan servir imatges de nens i nenes de països pobres vestint parracs, bruts, desnodrits transportant pedres, treballant la terra o remenant escombraries. Probablement, si no ho fessin, no els arribaria per al tros de pa que es porten a la boca.

Els pares: la causa de la sobreexposició dels infants a les xarxes

2042, el Marc, un noi de 24 anys que acaba de finalitzar els estudis està buscant feina i l'han trucat per una entrevista. Ara la selecció de personal ja no es basa només en el currículum vitae, sinó en la identitat virtual que cada un de nosaltres té a internet. Les empreses tenen accés a pràcticament tota la informació de la vida privada dels possibles candidats: hàbits, amistats, ideologia, quantes parelles ha tingut, com és la seva família, etc.

Disculpin, però ens estem fent fortes

El 25 de novembre ha fet sotragar la societat una altra vegada. Almenys, durant uns dies l’any el debat públic assenyala culpables, n’intueix l’estructura i reclama drets. Una vegada l’any, ens escandalitzem en saber que 98 dones han estat assassinades en mans d’homes durant el 2018 al regne d’Espanya, 27 dels quals han estat als Països Catalans. El que no ens imaginem són la quantitat d’intents de feminicidis que hi ha hagut: la sort d’haver-se pogut escapar, l’atzar que alguna veïna sentís rebombori o algun/a familiar aparegués per sorpresa.

Mons feliços

L'obra L'Ordenament jurídic (1918) de Santi Romano, ens deixa una sentència d'allò més interessant: "L'ordenament jurídic antecedeix a la llei". Si bé pot sorprendre, és, en el fons, d'un sentit comú evident. L'ordenament jurídic no es composa només de lleis i normes, és més, aquestes són la conseqüència de l'existència d'un ordenament, que no és altra cosa que un sistema de referència i validació de les disposicions que governen una comunitat determinada.

Cal una EMD a la Floresta?

Permeteu-me que aquesta vegada no tiri tant de dades i que m’infiltri en el debat que cada cop agafa més embranzida al respecte de la necessitat que la Floresta es constitueixi en EMD. Començo per dir que així com he dedicat uns quants anys de la meva vida a conèixer aquest barri i participar dels seus afers, ara porto una bona temporada desconnectat de la seva actualitat, que només segueixo pel que ens explica el Jordi Pascual en les seves cròniques d’elCugatenc o bé pels nombrosos escrits que es publiquen per part de veïns i veïnes d’aquest barri de Collserola.

Ramon Carrasquet, ‘el Catalán’

Ramon Carrasquet Belart, un activista homosexual que va sortir de l'armari per entrar a la presó, acusat i condemnat per la Llei de vagabunds i malfactors (la que aplicava el règim de Franco als que gaudien d'una sexualitat no oficial) ha marxat al lloc del silenci. El seu marit em va trucar per dir-m'ho, però, jo sabia que Ramon ja s'havia acomiadat de tots nosaltres quan mesos abans havia penjat el telèfon. Era el senyal del gel.

Pàgines

Subscribe to Blogs