Blogs

Tinc una mort petita, meua i ben meua només

No en reflexionem prou. Hem banalitzat la mort gràcies la ficció. Les constants imatges de guerra, que s’assemblen tant a les pel·lícules i videojocs, ens han tornat immunes. Les armes de manipulació mediàtica ens han tornat cínics i només quan la mort salvatge transita en forma de furgoneta tant a prop de casa nostra que creiem sentir els crits de desesperació a les Rambles ens torna la humanitat, el respecte a les víctimes i la condemna dels botxins.

Velles tradicions

En ple segle XIX sobta trobar que el laïcisme que impera la nostra societat encara conviu amb les festivitats religioses. I no ho dic com a quelcom reprovable, sinó com a exemple de que tot i el transcórrer dels segles, les tradicions es mantenen per recordar-nos d'on venim.

#FreeOpenArms

A les costes del mar mediterrani s’està cometent un crim contra la humanitat i el botxí és Europa. Fins ara Europa ha tingut un paper passiu davant de la tragèdia, ara Itàlia ha fet el primer pas, però en contra de tot pronòstic ha estat en detriment del salvament de vides. La resta de països callen, i un altre cop és la societat civil la que crida.

Senyals de fum

Moltes vegades ens costa identificar una relació abusiva en el àmbit de la parella. Potser son les primeres relacions que tenim i no disposem d'experiència, potser et trobes en una situació complicada de la vida i les teves percepcions estan minvades, potser disposem de molta empatia malentesa i poca intel·ligència emocional...

Tornem després de mig mes d’aturada

Des del passat 2 d’abril i fins avui el web d’elCugatenc ha restat sense actualitzar i, tot i que ho vam fer saber a través de les xarxes socials i amb un correu electrònic als subscriptors, cal que donem explicacions a tots aquells lectors que, per altres vies, entràveu per informar-vos trobant un diari aparentment no operatiu.

Aproximació al periodisme crític

Som milers els periodistes que quan en la nostra postadolescència vam triar carrera o ja cursant-la vam pensar que aquest ofici que començava a abraçar-nos té un potencial transformador com pocs. Ser periodista implica tindre la capacitat de dir què és i què no és notícia, qui mereix ser part de l’agenda mediàtica i de quina manera, com controlar aquells que tenen el poder i donar veu a les seues víctimes.

Desmuntant el dogma de la no-violència

Qualsevol debat sota la pressió de l’huracà de l’actualitat mediàtica i mediatitzada és impossible. I més quan és un debat difícil i suculent com el de l’ús de la violència.

Democràcia? Quina democràcia? Sobirania? Quina sobirania?

“Jo voto qui em dóna la gana”. “Jo voto a qui penso que ho farà millor”. La democràcia capitalista ens vol fer veure que som lliures a l'hora de votar. I ho som; però abans ens han bombardejat amb notícies i informacions manipulades pels mitjans informatius. Ens han rentat el cervell i sovint, sense saber-ho, ens fan canviar la intenció de vot.

Queda’t a la teva pell

Diu el famós crític televisiu Ferran Monegal que la missió dels mitjans de comunicació, entre d’altres és la de “disparar contra els de d’alt”. Doncs bé, avui, des de la tribuna que m’ofereix elCugatenc, em proposo disparar contra la impostura difosa, segur que amb bona intenció, per un dels líders de la ràdio catalana, en Jordi Basté.

No en som set, en som milers

Ja han passat tres setmanes de la Vaga General Feminista, una victòria que no podrà ser esborrada. Un 8 de març on les dones de classe treballadora van ser les protagonistes, van decidir organitzar-se arreu del món per aturar les cures, la feina, els estudis, el consum... per subvertir l’ordre del món i aturar-ho tot.

Pàgines

Subscribe to Blogs