Blogs

El Valle de los Caídos

Una proposició no de llei del Congrés espanyol el maig del 2017 per a treure les restes del dictador Francisco Franco del Valle de los Caídos va ser aprovada per majoria.

El PP sempre s'hi ha negat a fer-ho i ara, amb el govern dels socialistes, sembla que tornen a remoure l'afer.

Voleu dir, però, que només cal treure les restes del dictador? Mai devia haver-se enterrat aquí un personatge amb tants “enterrados” de víctimes de judicis sumaríssims i arbitraris i tortures salvatges a la seva esquena i la seva consciència.

Del cel a l’infern o de la calor al fred

Si alguna cosa ens diferencia dels animals no humans és la necessitat de canviar d’emplaçament sense que sigui una necessitat vital. D’ençà que no som nòmades, la mobilitat dels nostres cossos i dels bens de consum, s’han fet amb la primera posició en el rànquing de problemes mediambientals, laborals, socials o polítics. Tot i que siguin el moment més desitjat d’alguns, tots els anomenem amb la boca plena: les vacances d’estiu o senzillament ‘l’estiu’. Que si l’estiu és per descansar, que si això o allò, la calor, les mosques, els nens sense col·legi...

Una onada de suports

No hi ha millor manera de començar les vacances que amb una onada de suports a elCugatenc. I aquest és un article per a donar les gràcies.

Ha sigut esporàdic i poc previst. Tant senzill com una entrevista a Televisió de Sant Cugat amb Aina Serra, membre de l’assemblea ciutadana, i un servidor. A partir d’ací, moure-la una mica per les xarxes socials i alguns contactes i trobar-nos, de sobte, amb una onada de suports vinguts des d’entitats i persones a títol individual. No ho esperàvem i segurament per això ens ha fet tanta il·lusió.

Una tarda plena d'errors

Estic en un del milers aeroports que hi ha disseminats arreu del món després d’uns quants dies, cinc només cinc, de desconnexió total. Durant el viatge no tenia wifi i vaig posar mòbil en mode avió.

Pau i tranquil·litat.

Però en arribar al aeroport vaig buscar ràpidament la xarxa gratuïta de wifi i asseguda en una butaca incòmoda, segur que més d’un s’ha passat un parell d’hores en aquestes butaques diabòliques esperant per un vol, em connecto i obro el Twitter.

Crònica d'una mort anunciada

Fa un temps ja vaig escriure un article comentant la desaparició de Convergència per donar pas al PDECAT. Una nova formació política que, sorgida del seu congrés fundacional del juliol del 2016, pretenia ocupar el lloc de l'extinta Convergència. Recordo aquell congrés i recordo com molts convergents que hi eren presents, jo entre ells, no vàrem veure clar aquest nou projecte.

Visca la complexitat

Una metgessa informa a una parella valenciana que, tot i ser els dos valencians, el seu fill no nat és un madrileny. Poc després, intentant calmar la desagradable sorpresa dels pares, explica que a sa casa és pitjor, que la seua germana és catalana, concretament de l’Hospitalet. Això, que explicat així sona estrany, és un gag humorístic emès a la nova televisió valenciana, À Punt.

...fins setembre!

Estem ja a finals de juliol i ja ha arribat el tancament del curs polític. Mentre alguns ja estem preparant el curs vinent toca mirar enrere per treure conclusions i pensar el curs que ve.

Adam armat

Potser el vici polític més estès, amb independència de l'eix ideològic, territorial o temporal que hom estudiï, és l'adamisme, és a dir, la concepció segons la qual es fa una cosa com si no l'hagués fet mai ningú abans. Sentir-se alfa i omega, en el fons, és del tot natural, per temptador, essent la novetat, per si mateixa, una qualitat sovint tinguda per lloable.

Pàgines

Subscribe to Blogs