Blogs

Tornada dels camps de refugiats

Ja he tornat a Barcelona. Em costa aterrar, mirar el que he deixat enrere i entendre que segueix allà, exactament igual que quan jo hi era i encara podia fer alguna cosa. Em cal continuar escrivint, la informació s’anirà integrant, però a poc a poc. És molt dur, mentalment, psicològicament, és complicat, fins i tot tenint el millor dels suports i companyia...

Stop al Bullying

Victòria es va canviar d’escola als 6 anys. Els seus companys es reien d’ella des que va entrar. Era diferent a ells, fes el que fes es burlaven d’ella.

A tercer de primària li van posar ulleres, les burles i rialles van augmentar. La nena no li donava importància, ja que li deien que era normal per la seva edat.

Generació Z: generació digitalitzada

Una nova generació s'obre pas a la nostra societat: són els joves, adolescents i nens que han nascut entre 1995 i 2010, i la seva presència es comença a notar a les universitats i al món laboral per crear canvis i noves formes de pensar.

¿Cómo no te voy a querer si fuiste campeón por segunda vez?

Més de 1.000 persones aclamaven Mariano Rajoy quan va sortir a la palestra per saludar i celebrar la victòria electoral amb els seus votants. Deixant de banda el discurs passat de voltes i fora de lloc del president en funcions i que va deixar frases memorables com “La bandera del PP es la bandera de España” o “Este partido se merece un respeto”, els càntics que es van deixar escoltar també eren d’alt nivell.

Comerciants de Sant Cugat

Fins que es va jubilar, el meu pare era ferrer a Sant Cugat. De fet, un dels pocs ferrers que hi havia al poble. Va heretar el taller del seu pare, que al seu torn el va heretar del seu oncle, el primer Francesc Carol que va venir a viure a Sant Cugat. Tres generacions de ferrers en total que van tenir el taller sempre al mateix local (a on també hi tenien la casa al pis de dalt) a prop de la Plaça de Barcelona.

Esperança

Fa dos mesos parlava en aquest mateix espai d’un estat d’ànim: resignació. Avui però penso que, encara que sigui per un dia, val la pena defensar-ne un altre: esperança. 

El tumor de la màfia italiana

Itàlia, el país del bon menjar i del bon vi, de l’oli i dels paratges idíl·lics és també un país immers en conflicte. Històricament és un país dividit entre el nord i el sud, entre l’Est i l’Oest i entre desenes de cultures i llengües diverses. Moltes són les referències que hom pot prendre a l’hora de parlar d’Itàlia: des de la pasta i la pizza a la indústria automobilística i la controvertida escena política.

Plens infumables

La política no és fàcil ni ràpida. Aconseguir, per tant, que la ciutadania mostre interès és tot un repte. Fer els Plens per les vesprades, a diferència d'altres municipis, és tota una conquesta per als ciutadans que els agrada acudir de tant en tant a veure què diuen els seus representants polítics sense cap filtre. 10 o 20 persones és una xifra gens menyspreable. Ara, això implica responsabilitat.

Pàgines

Subscribe to Blogs