Publicitat
Arriba l'estiu i, com cada any, arriba el temps de portar menys roba, d'anar a la platja o a la piscina, i ensenyar el cos. Cosa normal donada una temperatura que ens fa suar i que provoca unes ganes immenses de refrescar-se. I llavors, quin és el problema?
Hi han molts tipus de violència contra les dones i aquesta és tan greu i perillosa com la resta. Silenciosa i subtil i moltes vegades normalitzada i justificada. Diríem que son totes aquelles accions o omissions que afecten a l’economia i subsistència de les dones a través de diverses limitacions encaminades a controlar els seus ingressos o a limitar o negar la possibilitat d'obtenir recursos propis.
Tinc 66 anys. Quan en tenia 20 vaig començar la carrera de ciències empresarials. Llavors recordo que teníem assignatures de gestió. Eren per aprendre a saber com prendre decisions de la manera més optima possible perquè l’empresa tingués més beneficis. Quin m’hauria de dir a mi que després de 20 anys tornaria a parlar de gestió però en lloc d’empreses, de persones o millor d’aspectes personals.
Aquest cap de setmana s'ha celebrat la Festa Major de Mira-sol, una de les festes majors de barri més multitudinàries. Com sempre, ha sigut un triomf, gràcies a la bona feina duta a terme per les entitats i associacions de veïns implicades. Una festa que ens demostra, un cop més, que Mira-sol es molt més que un barri, és gairebé una ciutat en si mateixa.
En l’últim Ple municipal l’Ajuntament de Sant Cugat ha aprovat l’Ordenança municipal sobre la protecció i la tinença responsable d’animals. Sigui dit d’immediat que el títol no deixa clar a qui cal protegir, cal suposar que els animals. És una ordenança llarguíssima, té, ni més ni menys!, seixanta-nou articles, sense comptar disposicions addicionals, derogatòries, transitòries i finals.
L’any passat l’Ajuntament de Sant Cugat va destinar a cooperació internacional més de mig milió d’euros. És la xifra més destacada dels darrers 5 anys on s’ha passat de dedicar 376 mil el 2012 als 565 mil del 2016. En total un 50% més. Aquesta dada es fa en relació al pressupost anual calculant segons les recomanacions del Fons Català de Cooperació el 0,7% d’un seguit de partides del pressupost ordinari.
No és fàcil fer de la necessitat virtut però sembla que la política està plena d’especialistes. Ho hem vist aquesta setmana amb la presentació de l’índex de referència del preu del lloguer –el qual, de partida, només és una ferramenta que fa una fotografia a la situació; res revolucionari–. Sant Cugat és, segons les dades atorgades pel propi govern, una ciutat que té el preu del lloguer un 67% més elevat que la mitjana catalana.
Sembla que la bombolla immobiliària no va petar prou fort. Sembla que torna a ser aquí, si es que havia desaparegut.
Stefan Zweig, en el seu llibre El món de l'ahir comenta que, quan era jove batxiller (això l'hem de situar a finals del segle XIX), a la seva Àustria natal els joves de vint i trenta anys tenien grans problemes perquè la gent els reconegués la seva vàlua professional. Un metge, per exemple, quan acabava la carrera i començava a exercir, s'havia de deixar barba i posar-se ulleres daurades, encara que no les necessités, per aparentar més edat de la que tenia.
Llegia fa poc l'opinió d'un veí, a les xarxes socials, que deia estar preocupat pels comentaris negatius que, darrerament, es diuen de la nostra ciutat i és veritat que, aquests dies, no hem gaudit de la millor de les premses. Segurament, el principal motiu d'això sigui la desafortunada topada entre un policia local i el senyor Civis. Em vaig preguntar com arreglar-ho.