Per les declaracions positives i, sobretot, per les no declaracions negatives de les darreres setmanes, l'acord d'estabilitat pressupostària estava cantat. Evidentment, els partits són prudents davant d'uns periodistes que ens encanta intentar avançar-nos als fets i per això la màxima aproximació a una nova signatura era escoltar de la boca dels representants d'ERC-MES que tot avançava bé.
Aquest últims dies, sembla que no es parli d’altra cosa. Amb més o menys seny –més menys que més– es parla en els bars, en els taxis, per la ràdio i la tele del que està succeint en aquest assumpte del nou govern a Espanya. El que més em sobta no és que se’n parli; això pot ser un bon senyal, sinó en el com, en el to pujat que s’empra arreu i que es fa més palès en els mitjans de comunicació social i en el mateix Congrés dels Diputats.
Sant Cugat és una ciutat amb moltes contradiccions internes. Moltes contradiccions però poc accentuades, són contradiccions latents.
El material que hi havia a la classe era col·lectiu. Els pares havien donat uns cèntims per al material a començament de curs i l'escola havia comprat llapis i colors i gomes i...
Darrere de la cortina els polítics s’acaben de llegir els últims apunts del discurs que en breus han d’interpretar davant dels espectadors que esperen atents al sofà de casa. Ja porten molts anys interpretant el mateix paper, però malgrat això alguns estan nerviosos, saben que no poden defraudar els ciutadans. S’aixeca el teló i comença l’espectacle.
En aquest article m’agradaria debatre què és el que realment ens motiva en el nostre dia a dia, quin és el prisma a través del qual veiem la realitat i quines són les prioritats que tenim en relació als diferents aspectes de la vida, ja siguin econòmics, socials o ambientals.
Fa mes d’un any vàrem començar aquesta aventura informativa a Sant Cugat. Segueix sent un repte per qualsevol professional i, perquè no, activista, bastir un projecte comunicatiu independent a una ciutat de 90 mil habitants. La democràcia es sustenta en diferents bases i la informació n’és una de crucial. A la nostra ciutat, com en altres àmbits i territoris, la salut democràtica necessita millorar. També pel que fa a la informació.
Escena 1
El passat mes de setembre es va oficialitzar la compra de Monsanto per part de la companyia alemanya Bayer per una xifra rècord de 66.000 milions de dòlars. El director executiu de Bayer, Werner Boumann, explicava que la fusió representava un repte “per resoldre un dels majors desafiaments de la societat: alimentar a una població que creix molt ràpidament i fer-ho d’una forma ambientalment sostenible”.
Avui parlarem d'un concepte que la major part de les persones em sembla no coneixen. Com el seu nom indica, es tracta de transcendir la personalitat. I això per a què serveix?. Doncs per conèixer-nos millor. És una branca de la psicologia humanista que cada dia està més en boga.
