Blogs

Temps afegit

Escric açò el matí de divendres, a falta de poc més de 24 hores per al Ple de constitució del nou consistori i encara sense concrecions del pacte de govern, tot i que sembla clar –massa of the records– que el tripartit d’esquerres no té aturador. És interessant deixar unes reflexions prèvies escrites abans que la resolució del misteri ens porte a nous dubtes, com qui va resseguint un camí ple de bifurcacions.

“Alegria, que és Festa Major!ˮ

Falten menys de dues setmanes perquè arribi la Festa Major de Sant Cugat. Unes dates les quals –deixeu-me aventurar-me a fer una apreciació poc estadística i molt intuïtiva, però de la qual en tinc pocs dubtes–, la majoria de la gent que viu a la ciutat (això exclou, segurament, els que només hi venen a dormir en cases de luxe però que no tenen cap mena d'interès per la ciutat que els acull), espera amb moltíssimes ganes.

De festa

Un no és un no, fàcil i senzill, oi? Si ets dona t'hauràs adonat que malgrat expressis clarament un no hi haurà algun home disposat a insistir i a insistir. Alguns deuen creure que es fa així i que a base de tant insistir acabaran lligant. El nostre codi civil considera que l'alcohol és un eximent, així que si un home agredeix a una dona en estat d'embriaguesa la seva pena serà inferior però no tots els borratxos són capaços d'agredir les seves parelles o altres dones així que cal anar amb compte amb els comentaris d'exculpació dient que no sabia el que feia.

Manifestació sense paraules

El passat 19 de maig el Festival de Cannes es va omplir d’aplaudiments apassionats en acabar la visualització del film Dolor y gloria. La calorosa ovació va ser el millor premi que el director Pedro Almodóvar i els seus actors, Antonio Banderas i Penélope Cruz, podien rebre. Els assistents a la projecció es van aixecar de les seves butaques per aplaudir ininterrompudament durant dotze minuts.

Fins aviat

Aquest és el meu darrer article a elCugatenc. Després de les eleccions de 26 de maig, he tingut l'honor i la sort de sortir elegit com a regidor per ERC-MES. Des del pròxim 15 de juny tindré l'orgull de servir Sant Cugat com a regidor d'aquesta ciutat. Una feina que no és nova per mi però que igualment agafo amb la mateixa il·lusió del primer dia. Cap càrrec polític és comparable a la meva manera de veure les coses, al de servir directament a la ciutat on vius.

'Regresa El Cepa'. Espanya (2019)

I regressa... per tercera vegada!

La primera, la real, en persona, i les dues posteriors en el cinema. El cinematogràfic és l'actor Guillermo Montesinos; el de veritat, el de debò, es deia José María Grimaldos, de malnom El Cepa.

Ara, quaranta anys després de participar en el rodatge d'El crimen de Cuenca, un dels protagonistes del relat (en la seva segona tornada) recorre el poble i els indrets on van reproduir els fets terribles que havien començat el 1910 –any en què va desaparèixer– i van acabar el 1926 –l'any del seu (primer) sorprenent retorn.

L’animal, una oportunitat d’aprenentatge

Els animals ens ajuden a connectar amb la natura, i aquest contacte reforça l’equilibri del nostre cos i de la nostra ment.  És per aquesta raó que conviure amb un animal pot resultat molt beneficiós per les nenes i els nens. A nivell educatiu és un suport més a tenir en compte ja que tenir una mascota implica assumir una responsabilitat: la de tenir cura de l’animal.

La Kasa de la Muntanya

El carrer Sant Cugat del Vallès de Barcelona està molt a prop del Parc Güell, a tocar de l’anomenada Kasa de la Muntanya. Un edifici catalogat com a patrimoni històric construït per encàrrec de la família Güell el 1909.

Un nou cicle polític a Sant Cugat?

Ja han passat uns quants dies des del diumenge 26 de maig i encara som molts els que estem valorant i revalorant els resultats electorals a la ciutat. Per la part que em toca, i primer de tot, vull agrair a les 4871 persones que han tornat a optar per la opció CUP – Procés Constituent. Si bé és cert que hem patit un petit descens respecte al 2015, cal valorar positivament que en una ciutat com Sant Cugat, la nostra proposta política segueix comptant amb el suport de gairebé 5000 veïns i veïnes.

La desfeta, el Frankenstein i altres històries fantàstiques d'aquestes setmanes

Han passat les eleccions municipals i la política local ha quedat ben capgirada. Sorprenentment capgirada pràcticament per a tothom, per bé o per mal.

Personalment el que més m'entristeix és la poca incidència de la política local en les eleccions municipals. Sense que serveixi de precedent coincideixo amb l'Aldo en la seva última columna en aquest sentit. Segurament per a ells serà especialment frustrant doncs segurament són la formació que més carrer ha fet aquests 4 anys.

Pàgines

Subscribe to Blogs