Blogs

Disculpin, però ens estem fent fortes

El 25 de novembre ha fet sotragar la societat una altra vegada. Almenys, durant uns dies l’any el debat públic assenyala culpables, n’intueix l’estructura i reclama drets. Una vegada l’any, ens escandalitzem en saber que 98 dones han estat assassinades en mans d’homes durant el 2018 al regne d’Espanya, 27 dels quals han estat als Països Catalans. El que no ens imaginem són la quantitat d’intents de feminicidis que hi ha hagut: la sort d’haver-se pogut escapar, l’atzar que alguna veïna sentís rebombori o algun/a familiar aparegués per sorpresa.

Mons feliços

L'obra L'Ordenament jurídic (1918) de Santi Romano, ens deixa una sentència d'allò més interessant: "L'ordenament jurídic antecedeix a la llei". Si bé pot sorprendre, és, en el fons, d'un sentit comú evident. L'ordenament jurídic no es composa només de lleis i normes, és més, aquestes són la conseqüència de l'existència d'un ordenament, que no és altra cosa que un sistema de referència i validació de les disposicions que governen una comunitat determinada.

Cal una EMD a la Floresta?

Permeteu-me que aquesta vegada no tiri tant de dades i que m’infiltri en el debat que cada cop agafa més embranzida al respecte de la necessitat que la Floresta es constitueixi en EMD. Començo per dir que així com he dedicat uns quants anys de la meva vida a conèixer aquest barri i participar dels seus afers, ara porto una bona temporada desconnectat de la seva actualitat, que només segueixo pel que ens explica el Jordi Pascual en les seves cròniques d’elCugatenc o bé pels nombrosos escrits que es publiquen per part de veïns i veïnes d’aquest barri de Collserola.

Ramon Carrasquet, ‘el Catalán’

Ramon Carrasquet Belart, un activista homosexual que va sortir de l'armari per entrar a la presó, acusat i condemnat per la Llei de vagabunds i malfactors (la que aplicava el règim de Franco als que gaudien d'una sexualitat no oficial) ha marxat al lloc del silenci. El seu marit em va trucar per dir-m'ho, però, jo sabia que Ramon ja s'havia acomiadat de tots nosaltres quan mesos abans havia penjat el telèfon. Era el senyal del gel.

Premsa d’autoafirmació o el perill de tancar-se en un mateix

Ens hem convertit en consumidors voràgines de continguts diversos, especialment els digitals via xarxes socials. Tenim centenars de milers d’inputs a la butxaca. És tant senzill com agafar el mòbil i entrar a qualsevol aplicació connectada a la xarxa. Podem contactar amb gent de tot el món, veure les diferències i semblances, compartir i debatre amb persones que no pensem com nosaltres i tot aquest potencial s’ha convertit en un tancament en nosaltres mateixos.

De tant fer Tortoses creuaran l'Ebre

Fa quinze dies, des de l'espai de reflexió que em permet aquesta columna, vaig intentar aportar alguns elements per al debat al voltant de l'acció realitzada per Arran a la casa del jutge Llarena. Per desgràcia, torna a ser un tema recorrent del qual voldria escriure unes ratlles.

Marc legal

El marc legal ens defineix clarament què és violència contra les dones i quins tipus de violències existeixen però el que no defineix és la pròpia perspectiva de gènere de qui ho jutja, ni la necessitat de formació especifica en violència i aquí està la clau, podem tenir lleis, definicions i marcs però si no hi ha perspectiva de gènere en les institucions difícilment podrem veure la violència masclista.

Té límits la llibertat d'expressió?

Darrerament les xarxes socials s'han escalfat més del que és habitual. Ja de per sí eren un lloc on molts dels nostres instints primaris és deixaven anar sense pudor, utilitzant una manera molt maniquea de fer les coses, on els matisos desapareixen ràpidament i sempre sortia l'obligació de posicionar-se en un bàndol o un altre.

Valldoreix, lloc privilegiat?

Fa més de 20 anys que visc a Valldoreix i he vist com el poble es transformava poc a poc però sense perdre mai aquesta identitat pròpia i moltes vegades incomprensible per als que no hem crescut aquí. A Valldoreix, a diferència d'altres llocs, no es va especular massa amb la terra, als terrenys lliures es construïen cases unifamiliars per acollir l'allau de forans que arribaven buscant la pau i tranquil·litat que no gaudien en altres llocs més poblats.

Ep, ep, ep!

Hi ha poderoses raons per pensar que, efectivament, el ministre Josep Borrell no va rebre la flegma d'una escopinada. Ho sé, perquè des del cercle més proper al partit d'ERC, m'han informat que, si algú d'aquesta formació hagués despatxat una escopinada al titular d'Exteriors (el que va dir allò de que calia desinfectar Catalunya d'independentistes), l’escopinada hagués estat una mena d'opuscle que s'hagués vist en quatre dimensions. Altres hipòtesis abunden que tal escopinada no ha tingut lloc.

Pàgines

Subscribe to Blogs