Blogs

Dos grafits

La cultura pop és a la cultura el que la música militar a la música. Sota aquesta sentència, una mica (bastant) snob, no s'amaga cap altra cosa que una constatació de la realitat. M'explico: Partint de la base que som humans i, com a tals, limitats, és impossible gaudir d'un coneixement profund de la majoria de sabers, fins i tot, d'aquells que ens apassionen.

És més, hom diria que no és ni tan sols recomanable voler adquirir un saber abissal de qualsevol matèria, consell que consagra la dita popular que diu: "Més val saber poc de moltes coses que molt d'una sola".

La carta de Romeva

L’accidentat inici de Festa Major d’enguany ha estat marcat, més enllà de la pluja i els pregoners, per la lectura d’una carta que l’exconseller santcugatenc empresonat Raül Romeva va enviar expressament en motiu de l’inici de la festivitat. El periodista Jofre Llombart en va fer lectura des del balcó de l’Ajuntament mentre al públic i a l’espai d’autoritats apareixien cartells d’“Us volem a casa”.

La palmada a l'esquena

Massa sovint veig la palmada a l'esquena als agressors i la sensació d'indefensió i càstig a les víctimes. És el món a l'inrevés aquell que aïlla, castiga, menysprea, dubta i difama una víctima permetent que el seu agressor surti reforçat de les seves accions. Justícia patriarcal és el que majoritàriament veiem en molts casos d'agressions contra les dones.

Seguretat: nous temps, noves tecnologies

Com ja sabem Sant Cugat té el trist honor d'ocupar un dels primers llocs en la llista de municipis amb més robatoris de Catalunya i també un dels que té el rati més baix d’agents per habitant.

No donaré més dades perquè vull centrar-me en el que s'està fent per solucionar la situació en què vivim els veïns. Molts, jo puc donar gràcies de no ser un d'ells, han patit vivències espantoses i frenètiques, que gelen la sang, al tornar a casa i descobrir-la potes enlaire o més esgarrifós encara, estar dormint o mirant la tele i trobar els lladres dins casa teva.

Canvis, canvis i més canvis

Estem a un any de les properes eleccions municipals. I si alguna cosa caracteritzarà aquest període és que serà convuls i agitat. De fet l'hem començat amb una sèrie important de canvis en el govern de la nostra ciutat que han creat una sèrie de noves variables interessants.

Més de dos mil subvencions i cinc milions d’euros el 2017 a Sant Cugat

En la línia de posar negre sobre blanc les polítiques econòmiques de l’Ajuntament de Sant Cugat em disposo a parlar-vos avui de les subvencions lliurades per l’ajuntament durant l’any 2017. En primer lloc crida l’atenció la feinada que suposa aquesta tasca doncs 2.255 subvencions en un any surten a unes 42 a la setmana. També hem de tenir en compte que aquesta política de subvencions representa més de 5 milions d’euros, gairebé un 5% del total de pressupost de despeses de l’any.

No, noi, en aquesta ciutat hi ha entitats de primera i entitats de regional preferent

Hi ha una constant en les converses amb entitats: N’hi ha que se senten apartades del focus, fent esforços ingents per a mantindre el dia a dia però, en tindre activitats menys grans i vistoses o no ser del gust de qui els podria fer un cop de mà, queden amagades de l’interès informatiu i, sobretot, del polític. És així. M’ho repeteixen constantment quan els seus representants se sinceren en converses disteses d’abans o després d’una entrevista.

– Hi ha entitats de segona? –pregunte a una representant d’una associació.

Sant Cugat, l'individualisme i la Festa Major

Si com deia l'alcalde Recoder Sant Cugat és una ciutat amb un poble dins sembla que avui està bombardejat des de totes les posicions.

Si quelcom defineix la idea de poble és la d'una comunitat cohesionada. Cohesionada entorn a uns hàbits, uns costums i unes dinàmiques vivencials comunes. I és que certament el teixit associatiu de Sant Cugat és un molt bon exemple d'aquesta idea de poble.

Les xarxes socials avui dia

En morir el pare, l'any 2000, vam decidir vendre la casa de Cerdanyola. Cap dels fills ni dels néts tenia intenció de fer-la servir. Durant uns dies vaig estar recollint objectes i endreçant papers. Entre ells vaig trobar un retall de diari esgrogueït on el periodista Soler Serrano li feia una entrevista. El pare havia guardat el retall 55 anys perquè eren de les poques referències escrites que parlaven del seu pas per la vida.

Pàgines

Subscribe to Blogs