La factura del govern de Sant Cugat augmenta un 15% des del 2015

Un cop publicitats els detalls del pressupost aprovat en el darrer Ple de l’any per al 2018 podem extreure algunes consideracions sobre les partides d’aquest. En aquest article em centraré en les partides de personal de la casa gran que, de forma un tant estranya, no van ser objecte de debat en aquest Ple de desembre. D’aquesta partida, que surt amb el codi 11000 al document, es poden extreure diversos fets noticiables que han estat suportats políticament amb els vots del regidor socialista Pere Soler i del trànsfuga Dimitri Defranc i, òbviament, pel PDECAT i Demòcrates com a integrants del govern.

El primer fet noticiable és que en el que portem de mandat la “factura” del que ens costa el govern de la ciutat, només els regidors i regidores d’aquest, s’ha incrementat en més d’un 15% passant dels 493 mil euros del 2015 als 568 mil previstos per enguany. Cal sumar a aquesta quantitat el que ens costa la factura dels anomenats “càrrecs de confiança” que dirigeixen les àrees de govern i que s’escullen de forma discrecional i normalment per afinitat política. Aquesta partida ha augmentat un 1,8% també en els darrers anys passant dels 935 mil euros als 952 mil del 2018. En total, el cost de tots els càrrecs electes i de confiança, a més de l’assignació als grups polítics, és de 2,26 milions d’euros per aquest 2018, un 8,7% més que el 2015. La factura “política” representa més d’un 6% del cost total del personal i un 1,7% del total del pressupost del 2018.

Un altre dels fets noticiables és que el cost del personal de la plantilla orgànica del nostre ajuntament és de més de 33 milions d’euros per aquest any, un 26,6% del pressupost total. Aquest cost és més d’un 15% més alt que el del 2015. En concret, dins el total del cost de personal destaquen els més de 14 milions del personal funcionari, un 18% més que el 2015; els 6,6 milions del personal laboral, un 3,3% més; l’1,3 milions per “altre personal”, un 48% més; els 3,1 milions per productivitat, un 23% més; la seguretat social que costa 7,5 milions d’euros, un 18% més que fa quatre anys i els 400 mil euros del Fons Social que suposen més del 14% d’augment sobre el 2015.

Crida l’atenció de totes aquestes dades dues qüestions més “polítiques” i que assumeixen amb el seu vot qui ha donat suport al pressupost d’enguany. La primera d’elles és el pes de la factura política en el pressupost. Tot i tenir en compte que hi ha regidores i regidors que no cobren de l’Ajuntament per la seva dedicació a altres institucions, com és el cas de l’alcaldessa i el tinent d’alcalde Damià Calvet, el pes de la nòmina dels polítics electes del govern és molt més alta que en altres ajuntaments de la mateixa mida. Cal sumar a aquest fet que ampliïn aquesta nòmina en les direccions de les àrees de govern que pot ser comprensible però no fins el punt que hi hagi càrrecs polítics en àrees com la d’informàtica, societat de la informació, via pública o seguretat ciutadana.

L’altra qüestió política en tant en quant és una aposta organitzativa de l’equip de govern, és la precarietat del personal municipal. El pes del personal laboral de l’Ajuntament és massa alt encara doncs un de cada tres treballadors té aquest tipus de relació contractual. Aquest fet suposa per un costat no garantir la transparència en la contractació i, per tant, la discrecionalitat i, per un altre, que les gestions municipals no es facin des de la independència que suposa tenir una plaça de funcionari municipal que demostra la seva vàlua de forma objectiva. Aquesta forma d’actuar per part dels diferents equips de govern de l’antiga CiU barra el pas a la lliure concurrència de la ciutadania al servei públic municipal.

Cal tenir en compte que les dades del 2015 i 2016 són de pressupost executat i les del 2017 i 2018 són de previsió de despesa.

Xavier Boix, coimpulsor d'elCugatenc

Notícies relacionades